Tarqumiyah, com la resta de Palestina, va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596 la vila apareix al nàhiya de Halil, del liwà d'al-Quds. Tenia una població de 17 famílies, totes musulmanes. Pagaven una taxa impositiva fixa del 33,33% en productes agrícoles, incloent blat, ordi, oliveres, cabres i ruscs, a més d'ingressos ocasionals; un total de 6.500 akçe.[4]
En 1838 Edward Robinson va passar i va assenyalar que Tarqumiyah estava en el camí més freqüent de la ciutat de Gaza, a través de Bayt Jibrin a Hebron. Mentre descansava a Tarqumiyah, va ser visitat pel xeic local i altres dignataris, que «es van mostrar amb amabilitat i cortesia.»[5][6]
In 1863 Victor Guérin va considerar que tenia 400 habitants,[7] mentre que una llista de pobles otomans d'aproximadament 1870 comptava amb 45 cases i una població de 108, encara que el recompte de població només incloïa homes.[8][9] En 1883, el Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Tarqumiyah en el seu Survey of Western Palestine com «un petit poble en un turó rocós a prop de les terres baixes. A l'est, a una distància llunyana, hi ha una font; al sud hi ha oliveres.»[3]
En el cens de 1945 la població de Tarqumiyah era de 1.550 musulmans,[12] i l'àrea total de terra era de 21,188 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.[13] 1,029 dúnams eren plantacions i regadiu, 6,614 eren usats per a cereals,[14] mentre 152 dúnams eren sòl edificat.[15]