(2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1972 (52 anys) San Salvador (El Salvador) |
Residència | Ciutat de Mèxic |
Formació | Centro de Capacitación Cinematográfica Universitat Pompeu Fabra |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, directora de documentals, realitzadora de documentals, guionista |
Participà en | |
2021 | 74è Festival Internacional de Cinema de Canes |
Tatiana Huezo Sánchez (San Salvador, 9 de gener de 1972) és una directora de cinema de nacionalitat mexicana i salvadorenca, resident en Mèxic. La seva primera pel·lícula, El lugar más pequeño (2011) un documental sobre la guerra civil en El Salvador ha estat premiada internacionalment. En 2016 va estrenar Tempestad, a història de dues dones que s'enfronten a la impunitat de la justícia i la violència a Mèxic, que va rebre el Premi Fènix de cinema iberoamericà en documental 2016.
Nascuda a El Salvador, viu des dels quatre anys a Mèxic.[1] Es va graduar al Centro de Capacitación Cinematográfica (CCC), on hi ha impartit classes.[2] En 2004 va realitzar un màster en documental de creació a la Universitat Pompeu Fabra.[3]
El 1997 va rodar el curt Tiempo cáustico. La seva opera prima va ser El lugar más pequeño estrenada el 2011, testimoniatge de l'experiència de la guerra civil a El Salvador pel qual ha rebut nombrosos guardons i que ha estat exhibida en més de cinquanta festivals de tot el món.[3]
En 2015 va presentar Ausencias, un curtmetratge de 27 minuts on relata el dolor de Lulu, una mare que perd al seu espòs i el seu fill, desapareguts a causa del crim organitzat.[4]
En els seus treballs ha retratat la impunitat de les persones davant la justícia i les institucions humanitzant a les víctimes, "contra el vòmit de xifres, imatges i discursos que invisibilitzen a les víctimes convertint-les en números, em sembla fonamental tornar als rostres, al gest íntim, a la seva història i complexitat; tornar a les persones, als seus somnis, dolors i esperances. Potser llavors des d'allí podem tornar a l'empatia. A la capacitat de commoure'ns" assenyala Huezo sobre el seu treball a Tempestad.[1]
A Tempestad, que va rebre el Premi Fènix del cinema iberoamericà 2016 com a millor documental[5] narra la historia real de les mexicanes Miryam Carvajal que va passar gairebé un any empresonada a la presó de Matamoros acusada per un delicte de tràfic de persones per un delicte que no va cometre i Aldela Alvarado, que busca a la seva filla desapareguda.[6] "Lo que ocurre en México está cerca de la guerra civil que se desarrolla en América central" explica Huezo. "Los mecanismos de terror (en el Salvador) son muy similares a los que actualmente ocurre en México.(...) Hemos comenzado a ver cadáveres sin cabeza, el desarrollo del feminicidio en la frontera con Estados Unidos (...) Desgraciadamente en América Latina encontramos una corrupción generalizada, y la impunidad continúa ejerciéndose sobre la base de la profunda desigualdad económica entre las personas".[6]