Temple de Zeus Olímpic

Per a altres significats, vegeu «Temple de Zeus Olímpic (Atenes)».

Infotaula edifici Temple de Zeus Olímpic
Nom en la llengua original	(el) Ναός του Δία στην Ολυμπία
Dades
Tipus	Temple grec, jaciment arqueològic i temple
Part de	Olímpia
Arquitecte	Libó
Construcció	segle IV aC
Dedicat a	Zeus
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura de l'antiga Grècia
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	municipi d'Archaía Olympía (Grècia)
Localització	Olímpia
37° 38′ 16″ N, 21° 37′ 48″ E / 37.63786°N,21.63°E / 37.63786; 21.63
Jaciment arqueològic catalogat de Grècia

El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.^[1] El temple s'aixecà sobre el santuari més famós de Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhel·lèniques locals i potser s'havia establert cap a finals del període micènic.

Història

Il·lustració del 1908 de la possible aparença del temple al s. V aC

L'Altis, annex amb el seu bosc sagrat, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels s. X i IX aC, quan el culte a Zeus es va unir al ja establert a Hera.^[2][3]

El temple albergava l'estàtua de Zeus, que fou una de les set meravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 m d'alt i havia estat esculpida per Fídies.

Construcció

L'edifici, el construí l'arquitecte Libó, amb frisos tallats amb mètopes, tríglifs i frontons plens d'escultures en estil sever, les quals ara s'atribueixen al mestre d'Olímpia i la seua escola.

L'estructura principal era de pedra calcària local, que no era vistosa, i de qualitat molt pobra, per la qual cosa era coberta d'una capa prima d'estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va utilitzar per a construir el Partenó d'Atenes.

El tema que unifica la iconografia del temple és la dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.^[4]

Decoració

L'abundant decoració escultòrica del temple es remunta al 460 aC, i és un dels exemples més exquisits de l'anomenat ritme estricte de l'escultura clàssica primerenca.

Frontó oriental

El frontó de l'est, atribuït erròniament a Peoni per Pausànies a finals del s. II aC,^[5] mostrava la mítica cursa de carruatges entre Pèlops i Enòmau, amb Zeus deturat al centre i flanquejat per herois i heroïnes, també dempeus, i tots dos grups de carruatges, a més de figures recolzades a les cantonades.^[6] Hipodamia i la seua criada se situen a l'esquerra de Zeus (al nord) i Pèlops a la dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures; així i tot, els erudits discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades, així com les seues identitats específiques.

Frontó occidental

El frontó occidental mostrava la Centauromàquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítous entre làpites i centaures, els quals havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat. Apol·lo^[7] se'n trobava al centre, flanquejat per Pirítous i Teseu.^[8] Els làpites hi representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centaures simbolitzaven la natura primitiva dels éssers ctònics; el fris també recordava als grecs del s. V aC la seua victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel·lènic.

Les mètopes

El pòrtic i l'opistòdom, el fals pòrtic posterior que servia per a equilibrar-ne el disseny, es construïren amb sis mètopes en cada extrem, gravades amb els dotze treballs d'Hèracles, en què l'heroi derrota una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.^[9]

Desastres i restauració

Havent saquejat Corint al 146 aC, el general romà Luci Mummi consagrà vint-i-un escuts banyats en or perquè en penjaren a les columnes. Els terratrèmols ocorreguts el 522 i 551 van devastar el santuari i soterraren part del temple.^[10]

L'indret de l'antic santuari, oblidat durant molt de temps per ensulsiades i inundacions, fou identificat al 1766. El 1829 un grup francès n'excavà una part i espolià alguns fragments dels frontons per al Museu del Louvre. Les excavacions sistemàtiques hi començaren el 1875, i encara hi continuen.

L'estàtua de Zeus

El temple de Zeus contenia la famosa estàtua de Zeus, que era una de les set meravelles del món antic. L'estàtua d'or i ivori feia 13 metres (43 peus) i fou creada per Fídies al seu obrador d'Olímpia. Zeus duu al cap una corona de branques d'olivera, a la mà dreta una Niké, la dea de la victòria, també feta d'ivori i or; i a la mà esquerra, un ceptre fet de molts tipus de metalls, amb una àliga a la part superior. Les sandàlies eren d'or, com la túnica. Les robes foren tallades amb formes d'animals i lliris. El tron estava decorat amb or, pedres precioses, banús i ivori. Era l'obra artística més cèlebre de Grècia.

Galeria d'imatges

• 
  Columna dòrica del temple de Zeus d'Olímpia
• 
  Representació d'Apol·lo al frontó occidental del temple de Zeus d'Olímpia
• 
  Hèrcules i el Brau de Creta en mètopes del temple de Zeus d'Olímpia
• 
  Escultures del frontó est del temple de Zeus a Olímpia
• 
  Ruïnes del temple de Zeus a Olímpia, Grècia
• 
  Reproducció de l'estàtua de Zeus al Museu de l'Hermitage a Sant Petersburg

Referències

1. Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat Stanford.
2. Ministeri de Cultura Hel·lènic: El jaciment del santuari d'Olímpia, inclòs el temple de Zeus Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.

3. Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

   Precedint el temple de Zeus en el témenos d'Olímpia, hi havia les estructures arcaiques del temple d'Hera, el pritaneu, el bouleterió, las tresoreries i el primer estadi Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.
4. Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).
5. Marie-Louise Säflund, The East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia: A Reconstruction and Interpretation of Its Composition, estudi de l'arqueologia mediterrània, 27 (Götheborg) 1970. Resum de 58 reconstruccions prèvies; la reconstrucció se n'accepta de manera àmplia, però no universal.
6. La transgressió de la dike per part d'Enòmau se simbolitzava amb els tretze caps dels pretendents vençuts, penjades a les columnes del seu palau. Acabada la cursa final, Zeus destruí el palau amb un llamp. En restà només una columna de fusta dempeus, la qual li fou mostrada a Pausànies.
7. A. F. Stewart i N. D. Tersini, "The gesture of Apollo in the west pediment of the Temple of Zeus at Olympia", American Journal of Archaeology, 86 (1982:287f).
8. Els frontons del temple de Zeus, 470 - 456 ae. en www.sikyon.com.
9. Hurwit, 1987:6.
10. Ministeri de Cultura Hel·lènic Arxivat 2010-03-09 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Temple de Zeus d'Olímpia en www.dearqueología.com.
• Grup d'imatges del traçat de l'edifici i les escultures del temple.