Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 juny 1901 ![]() Charleville (Irlanda) ![]() |
Mort | 6 abril 1985 ![]() Dorking (Anglaterra) ![]() |
Formació | Eton College Trinity College ![]() |
Activitat | |
Ocupació | remer, soldat ![]() |
Carrera militar | |
Rang militar | coronel ![]() |
Conflicte | Segona Guerra Mundial ![]() |
Esport | rem ![]() |
Participà en | |
1924 | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Quatre sense timoner masculí ![]() |
Família | |
Cònjuge | Deborah O'Donoghue (1965–) Marion Macdonald (1931–) ![]() |
Fills | Dominic Mary Sanders ( ![]() Rupert Desmond Macdonald Sanders ( ![]() Adrian Nicholas Macdonald Sanders ( ![]() William Terence Sanders ( ![]() Christopher Sanders ( ![]() Ninian David Hugh Sanders ( ![]() Benedict Alfred Peter Sanders ( ![]() ![]() |
Pares | Robert Massy Dawson Sanders ![]() ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Representa: ![]() | |||
Jocs Olímpics ![]() | |||
Rem | |||
![]() |
París 1924 | Quatre sense timoner |
Terence Sanders (anglès: Terence Robert Beaumont Sanders) (Charleville, 2 de juny de 1901 - Dorking, 6 d'abril de 1985) fou un remer irlandès que va competir sota bandera britànica durant la dècada de 1920.
Nascut a Charleville, Irlanda, va estudia a l'Eton College i al Trinity College de la Universitat de Cambridge.[1] Amb Cambridge, juntament amb Robert Morrison, Charles Eley i James MacNabb, que ja havien remat plegats a Eton, van formar la tripulació del quatre sense timoner que guanyà la Stewards' Challenge Cup i la Visitors' Challenge Cup de 1922.[2] El 1923 guanyà novament la Stewards' Challenge Cup. El 1924 va formar part de la tripulació de Cambridge que participà en la Regata Oxford-Cambridge i de la que guanyà la Silver Goblets a Henley juntament amb Charles Eley.[3][4] El 1924 va prendre part en els Jocs Olímpics de París, on va guanyar la medalla d'or en la competició de quatre sense timoner del programa de rem.[5]
El 1936 Sanders va ser nomenat professor universitari d'enginyeria.[6] El 1941 es va incorporar al Ministeri de Foment i el 1946 va ser nomenat Director Principal de Desenvolupament Tècnic (Defensa). El 1950 va ser guardonat amb l'Orde del Bany.[7] Va deixar l'exèrcit l'any següent amb el rang de coronel. Més endavant fou president de la Buckland Sand and Silica Co. i el 1967 va ser nomenat High sheriff de Surrey i Deputy Lieutenant del Comtat de Surrey.[5]
Va morir a Dorking, Surrey als 83 anys.[5]