Witness for the Prosecution | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Billy Wilder |
Protagonistes | |
Producció | Arthur Hornblow Jr. |
Dissenyador de producció | Sándor Trauner |
Guió | Billy Wilder i Harry Kurnitz |
Música | Matty Malneck |
Fotografia | Russell Harlan |
Muntatge | Daniel Mandell |
Vestuari | Edith Head |
Productora | United Artists |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 17 desembre 1957 |
Durada | 116 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 2.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | Testimoni de càrrec |
Gènere | cinema de ficció criminal i cinema judicial |
Lloc de la narració | Londres |
Època d'ambientació | 1945 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1958) Oscar a la millor actriu secundària (1958) Oscar al millor actor (1958) Oscar a la millor direcció (1958) Oscar al millor muntatge (1958) Oscar al millor so (1958)
|
Premis | |
Testimoni de càrrec[1] (títol original en anglès Witness for the Prosecution) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder, estrenada el 1957. És l'adaptació d'un relat curt d'Agatha Christie i està rodada en blanc i negre. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Sir Wilfrid, un brillant i experimentat advocat especialista de causes perdudes, surt d'una estada perllongada en un hospital i, per motius de salut, ha de renunciar a ocupar-se dels assumptes criminals massa excitants. Aleshores, Leonard Vole, acusat de l'homicidi de la Sra. French, va a demanar-li ajuda. Encara que l'assumpte es presenti particularment apassionant, Sir Wilfrid es nega a ocupar-se'n per preservar la seva salut i li aconsella un altre advocat, Mr Brogan-Moore, un dels seus antics alumnes. Després que Leonard Vole se'n vagi del despatx de Sir Wilfrid, Christine Vole, la dona de Leonard, fa la seva aparició. És la seva única coartada per al vespre de l'homicidi. La seva actitud molt freda i el seu paper crucial en l'assumpte faran canviar Sir Wilfrid d'opinió i decideix, malgrat tot, d'ocupar-se d'aquest assumpte fascinant.[2]