Theretra alecto

Infotaula d'ésser viuTheretra alecto Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
GènereTheretra
EspècieTheretra alecto Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx alecto Linnaeus, 1758
  • Sphinx cretica Boisduval, 1827
  • Theretra freyeri Kirby, 1892
  • Theretra alecto intermissa Gehlen, 1941
  • Theretra alecto transcaspica O. Bang-Haas, 1927

Theretra alecto és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae)[1] que viu des del sud-est d'Europa fins el sud-est asiàtic.

Distribució

[modifica]

S'estén des del sud-est d'Europa (Bulgària, Grècia…) fins al sud-est asiàtic (Filipines, Indonèsia…) passant per Iran, Afganistan, Pakistan i l'Índia, entre altres països.

Descripció

[modifica]

Adult

[modifica]

Envergadura alar d'entre 80 i 100 mm. Es caracteritza per la seva coloració marró vermellosa, amb potes, antenes i una franja que envolta els costats del tòrax blanca. Ales anteriors amb tonalitats més clares i una línia més fosca post-discal que acaba a la punta de l'ala. Ales posteriors vermelles rosades amb una taca negra basal.

Eruga

[modifica]

Pot arribar fins als 110 mm. Presenta dues formes que segueixen els mateixos patrons de formes, l'una verda i l'altra marró. Es caracteritzen per les dues línies dorsals puntejades d'ocels, més clars el primer parell, que es van diluint. Cua petita i rosada.

Hàbitat

[modifica]

Es pot trobar fins als 1200 metres d'altitud. Visita camps de vinya, principal planta nutrícia de l'eruga, i jardins, d'on també obté una font de nèctar. L'eruga prefereix alimentar-se de Vitis i Parthenocissus, tot i que també pot fer-ho de Rubia, Gossypium i Leea.

Període de vol

[modifica]

Vola en tres generacions, la primera durant abril-maig, la segona juny-juliol i la tercera agost-setembre. En algunes zones també es poden trobar exemplars durant l'octubre i el novembre.

Comportament

[modifica]

Cada femella pon entre 150 i 250 ous. Les erugues poden ser parasitades pels icneumònids Hyposoter didymator i Mesochorus discitergus

Referències

[modifica]
  1. «BioLib - Theretra alecto» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2024].
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

[modifica]
  • Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)