Theta de la Corona Boreal |
---|
Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B6Vn[1] |
---|
Constel·lació | Corona Boreal |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 72,0067 pc [2] |
---|
Radi | 3,47 R☉ |
---|
Diàmetre | 2.900.000 km[3] |
---|
Magnitud absoluta | −1,16 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,13 (banda V)[4] |
---|
Temperatura efectiva | 16.150 K[5] |
---|
Paral·laxi | 8,69 mas[6] |
---|
Moviment propi (declinació) | −9,39 mas/a [6] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −20,15 mas/a [6] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 310 km/s[7] |
---|
Velocitat radial | −25,7 km/s[8] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 5.600 cm/s²[5] |
---|
Ascensió recta (α) | 15h 32m 55.7821s[6] |
---|
Declinació (δ) | 31° 21' 32.8762''[6] |
---|
Metal·licitat | 0,13[5] |
---|
Format per | |
---|
|
|
Theta de la Corona Boreal (θ Coronae Borealis)[9] és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal. És el quart estel més brillant d'aquesta constel·lació, després d'Alphecca (α Coronae Borealis), Beta de la Corona Boreal i Gamma de la Corona Boreal. La seva magnitud aparent és +4,14 i s'hi troba a 311 anys llum del Sistema Solar.
Theta Coronae Borealis és un estel binari on les seves dos components estan separades amb prou feines 1 segon d'arc. L'estel principal, Theta Coronae Borealis A, és un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B6Vnn. La seva temperatura estimada és de 14.000 K[10] i la seva lluminositat és 380 vegades major que la del Sol. La característica més notable de Theta Coronae Borealis A és la seva enorme velocitat de rotació, d'almenys 393 km/s. Empra tan sols 10 hores a completar una volta, a diferència del Sol que empra 25 dies a fer-ho. Els estels que giren tan de pressa produeixen un disc de gas al seu voltant que genera radiació, i són anomenats estrelles Be; molts d'ells són a més variables eruptives tipus Gamma Cassiopeiae. Theta Coronae Borealis A va mostrar una disminució en la seva lluentor d'un 50% el 1970, per després mostrar una sèrie de fluctuacions en la seva lluminositat. Actualment travessa una fase d'estabilitat.
La component secundària del sistema, Theta Coronae Borealis B, amb prou feines està estudiada. La seva magnitud aparent és +6,6. En funció de la seva magnitud absoluta és probable que sigui un estel de tipus A2.
- ↑ «The He-weak stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1972, pàg. 453–464. DOI: 10.1086/151570.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «tet CrB -- Be Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Theta Coronae Borealis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].