Torre Càpsula Nakagin

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Càpsula Nakagin
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici de gran altura, condomini i antiga estructura arquitectònica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteKishō Kurokawa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1970 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2022 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1972 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicMetabolisme (arquitectura) Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra13 Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ascensors4 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGinza (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Localització東京都中央区銀座8-16-10 Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 39′ 56″ N, 139° 45′ 48″ E / 35.66564°N,139.76345°E / 35.66564; 139.76345

La Torre Càpsula Nakagin va ser una torre residencial i d'oficines d'ús mixt dissenyada per l'arquitecte Kisho Kurokawa (1934-2007) i situada a Tòquio, al Japó.

Construït en dos anys del 1970 al 1972, l'edifici és un rar exemple del metabolisme japonès[1] (al costat del Centre internacional de conferències de Kyoto), un moviment arquitectònic emblemàtic del ressorgiment cultural de postguerra al Japó. Va ser el primer exemple del món d'arquitectura de càpsula construït ostensiblement per a un ús permanent i pràctic. L'edifici, però, va caure en ruïna. Al voltant d'una trentena de les 140 càpsules encara s'usaven com a apartaments l'octubre de 2012, mentre que la resta s'utilitzaven per a emmagatzematge o restaven abandonades.[2]

El març del 2022 es va anunciar que l'edifici seria enderrocat.[3][4][5][6] La campanya per a recaptar fons per a salvar-lo i preservar-lo no va reeixir.[7] Finalment, l'edifici es va desmuntar, no només enderrocar.[8]

Disseny i construcció

[modifica]

L'edifici estava format per dues torres de formigó interconnectades, d'onze i tretze pisos respectivament, que formaven 140 càpsules prefabricades autònomes. Cada càpsula mesurava 2,5 m per 4,0 m amb una finestra d'1,3 m de diàmetre en un extrem i funcionaven com un petit espai de vida o treball. Les càpsules es podien connectar i combinar per a crear espais més grans. Cada càpsula estava connectada a un dels dos eixos principals per només quatre cargols d'alta tensió i estava dissenyada per a ser reemplaçable. Tot i que les càpsules es van dissenyar pensant en la producció en massa, cap de les unitats va ser substituïda d'ençà de la construcció original.[2][9]

Rèplica d'una càpsula al Museu d'Art Mori el 2011

Les càpsules es van equipar en una fàbrica amb utilitats i accessoris interiors abans de ser enviades muntades a les torres de formigó. Cada càpsula s'acoblava de manera independent fent volada de l'eix, de manera que qualsevol càpsula es podia treure fàcilment sense afectar les altres. Les càpsules eren caixes d'armadura d'acer lleugera totalment soldades revestides amb panells d'acer galvanitzats que es van recobrir amb pintura antioxidant i es van acabar amb una capa d'esprai brillant Kenitex. Des del soterrani fins al segon pis es va utilitzar formigó ordinari i per sobre d'aquests nivells es va utilitzar formigó lleuger.

El públic objectiu era el treballador professional solter de Tòquio.[3] Els pieds-à-terre compactes portaven incorporats una paret d'electrodomèstics i armaris integrats en un costat, que incloïen una cuina, una nevera, un televisor i una magnetòfon de bobina oberta. Una bany de la mida d'un lavabo d'avió es va col·locar en la cantonada oposada. Una gran finestra circular sobre el llit dominava l'extrem més llunyà de l'habitació.[3][9] L'arquitecte va declarar que aquest edifici reflectia l'asimetria que forma part de la tradició japonesa.[10]

Enderroc

[modifica]

Tot i que les càpsules es podien treure o substituir individualment, quan es va plantejar la demolició el 2006 es va estimar que la renovació requeriria uns 6,2 milions de iens per càpsula. El concepte original era que les càpsules individuals serien reparades o substituïdes cada 25 anys, però les càpsules es van deteriorar i les reparacions no es van arribar a fer.[2]

El 2007, el 80% dels propietaris de càpsules van aprovar-ne la demolició[11] al·legant les condicions miserables i exigües, així com preocupacions per l'amiant, i van votar a favor de demolir l'edifici i substituir-lo per una torre més gran i moderna.[3][12] Per tal de preservar el seu disseny, Kurokawa va proposar aprofitar el disseny flexible «desconnectant» les caixes existents i substituint-les per unitats actualitzades.[12]

Oposant-se a la demolició programada, Nicolai Ouroussoff, crític d'arquitectura a The New York Times, va descriure la Torre Càpsula Nakagin com «una arquitectura magnífica, com tots els grans edificis és la cristal·lització d'un ideal cultural de gran abast. La seva existència també és un poderós recordatori de camins no recorreguts, de la possibilitat de mons modelats per diferents conjunts de valors».[3]

L'aigua calenta de l'edifici es va tancar el 2010.[13] El 2014, Masato Abe, propietari d'una càpsula, antic resident i fundador del projecte Salvem Nakagin Tower va declarar que el projecte intentava obtenir donacions d'arreu del món per a comprar totes les càpsules i preservar l'edifici no va reeixir.[11] El novembre de 2021 l'edifici encara acollia 20 inquilins.[13] L'enderrocament de la torre va començar el 12 d'abril de 2022 i algunes càpsules individuals es van poder conservar o reciclar.[2]

Un edifici inspirat en la Nakagin Capsule Tower apareix a la pel·lícula de 1972 Godzilla contra Gàinga. També el 2013 va aparèixer a la pel·lícula de superherois The Wolverine com un meublé a la prefectura d'Hiroshima.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kurokawa, Kishō. Metabolism in architecture. Londres: Studio Vista, 28 març 2009, p. 105. ISBN 0289707331. ISBN 9780289707333. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Stouhi, Dima. «Nakagin Capsule Tower to be Demolished Mid-April». ArchDaily, 03-04-2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ouroussoff, Nicolai «Future Vision Banished to the Past» (en anglès). The New York Times, 06-07-2009. ISSN: 0362-4331.
  4. ↑ «CNN: Tokyo's iconic Nakagin Capsule Tower to be demolished.». , 06-04-2022.
  5. ↑ «An ode to Tokyo's Nakagin Capsule Tower». The Economist, 12-04-2022.
  6. ↑ Frew, Samantha. «Obituary: Saying Goodbye to Kisho Kurokawa’s Metabolist Icon: RIP Nakagin Capsule Tower», 23-04-2022.
  7. ↑ «Explained: Why Japan’s iconic Nakagin Capsule Tower is being demolished» (en anglès), 06-04-2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  8. ↑ «Nakagin Capsule Tower Demolition | April 18». [Consulta: 8 agost 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 Watanabe (2001), p. 148-149
  10. ↑ Leete, Rebecca Ildikó. «Kisho Kurokawa's Nakagin Capsule Tower in Visually Captivating Film 'Koshuu'» (Video). ArchDaily, 17-04-2022.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Tokyo's tiny capsules of architectural flair | The Japan Times», 30-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-30. [Consulta: 8 agost 2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 Yuki Solomon, Kurokawa’s Capsule Tower To Be Razed, Architectural Record, April 30, 2007, Google cache version retrieved December 5, 2018.
  13. ↑ 13,0 13,1 McCurry, Justin. «Decaying but beloved, Tokyo's Capsule Tower faces uncertain future» (en anglès). The Guardian, 09-11-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  14. ↑ Movie Locations for The Wolverine Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine. Retrieved March 15, 2016

Bibliografia

[modifica]
  • Carla, Sato Lac. Nakagin Capsule Tower (en anglès). CreateSpace Independent Publishing Platform, 22 setembre 2018, p. 42. ISBN 1727500571. ISBN 9781727500578. 
  • Mullane, Matthew. Capsular Japan: The "information Society" and Kisho Kurokawa's Nakagin Capsule Tower. N.p.: School of the Art Institute of Chicago, 2012. 
  • Noboru Kawazoe, et al. (1960). Metabolism 1960: The Proposals for a New Urbanism. Bitjsutu Shuppan Sha.
  • Kisho Kurokawa (1992). From Metabolism to Symbiosis. John Wiley & Sons. ISBN 978-1-85490-119-4
  • Thomas Daniell (2008). After the Crash: Architecture in Post-Bubble Japan. Princeton Architectural Press. ISBN 978-1-56898-776-7

Enllaços externs

[modifica]