Tour de França de 1924
 | |
| Dades de la cursa | |
|---|---|
| Edició | XVIII |
| Països | França |
| Data | 22 de juny al 20 de juliol de 1924 |
| Etapes | 15 etapes |
| Temps | 226h 18' 21" (24,250 km/h)[1] |
| Recorregut (Km) | 5.425 km[2] |
| Palmarès | |
| Guanyador | _crowned.svg){kind=small} Ottavio Bottecchia (ITA) |
| Segon |  Nicolas Frantz (LUX) |
| Tercer |  Lucien Buysse (BEL) |
El Tour de França de 1924 fou la divuitena edició del Tour de França i es disputà entre el 22 de juny i el 20 de juliol de 1924, sobre un recorregut de 5.425 km, distribuïts en 15 etapes. La cursa fou guanyada per l'italià Ottavio Bottecchia, a una velocitat mitjana de 24,250 km/h,[1] i amb més de mitja hora de diferència respecte al segon classificat, el luxemburguès Nicolas Frantz. Bottecchia fou el primer italià a guanyar el Tour de França, així com el primer a liderar la cursa des de la primera fins a la darrera etapa.[3] Dels 157 ciclistes que van prendre la sortida, sols 60 finalitzaren la cursa.
Aquesta va ser la darrera edició amb el format de 15 etapes, iniciat el 1910. Un dels fets més destacables va ser l'abandonament del vigent campió, Henri Pélissier, durant la tercera etapa, per un nou enfrontament amb l'organitzador del Tour, Henri Desgrange.
Per primera vegada un ciclista català acabava la cursa. Fou el terrassenc Jaume Janer que acabaria en la posició número 30, a més de 15 hores del vencedor final.
Canvis respecte a l'edició anterior
[modifica]El 1923 s'havien introduït les bonificacions de dos minuts pel vencedor de cada etapa. Aquesta es considerava insuficient, i en aquesta edició es va augment a tres minuts.[3]
En finalitzar el Tour de França de 1923 el vencedor Henri Pélissier digué que el segon classificat, Bottecchia, acabaria guanyant la cursa.[4]
Participants
[modifica]Entre els participants en aquest Tour hi havia diversos guanyadors passats i futurs, incloent el defensor de la victòria, Henri Pélissier (1923), Philippe Thys (1913, 1914, 1920), Lucien Buysse (1926) i Nicolas Frantz (1927, 1928).
Novament es dividiren els ciclistes en tres categories: la "primera categoria", els millors ciclistes, la "segona categoria", ciclistes de menor nivell, però encara patrocinats, i els touriste-routiers, o cicloturistes, quasi-amateurs. Omer Huyse guanyaria en la segona categoria, mentre Ottavio Pratesi ho faria en cicloturistes.
Jaume Janer va poder prendre la sortida al Tour gràcies a les aportacions desinteressades fetes en diferents subscripcions populars, en què s'aconseguiren més de 4.600 pessetes.[5]
Recorregut
[modifica]El Tour de França de 1924 va ser el darrer en què es va utilitzar format de cursa iniciat el 1910: quinze etapes amb un recorregut superior als 5.000 km, seguint el perímetre de França amb el sentit contrari a les agulles del rellotge, amb sortida i arribada a París. Respecte a l'edició anterior sols es modifica una entrada i Gex substitueix Ginebra com a vila d'arribada i sortida d'una etapa.[2]
Desenvolupament de la cursa
[modifica]
La primera etapa fou guanyada per l'italià Ottavio Bottecchia, que s'imposà a l'esprint en un grup de 17 ciclistes i aconseguí el liderat.[6]
El 1924 existia una norma que deia que tots els ciclistes havien d'acabar l'etapa amb la mateixa roba amb què l'havien iniciat i els jutges van sospitar que Pélissier començava les fredes matinades amb diverses samarretes, i a mesura escalfava el sol se les anava traient.[7] La norma havia estat introduïda el 1920, quan tots els ciclistes eren patrocinats pel grup la Sportive, i així tractar d'evitar el malbaratament de material.[8] Pélissier s'oposà a la norma, adduint que les samarretes que portava eren seves, i no li havien estat proporcionada per cap patrocinador.
A l'inici de la tercera etapa, un oficial del Tour comprovà quants jerseis portava Henri Pélissier. Pélissier es va enfadar, i va decidir que no començaria l'etapa.[7] Tot i que finalment va començar l'etapa, es va retirar a l'alçada de Coutances, junt amb el seu germà Francis Pélissier i el company d'equip Maurice Ville.<[7] Els tres ciclistes es van reunir amb el periodista Albert Londres, del Le Petit Parisien,[9] a qui van exposar les dures condicions amb què havien de córrer els ciclistes.[10] En aquesta tercera etapa, que va acabar en un circuit, Theophile Beeckman va creuar la línia de meta en primera posició, però la campana que indica l'inici de l'última volta no va sonar, i Philippe Thys, després d'una reclamació, va ser considerat vencedor ex aequo pels jutges.[9]
Durant les cinc primeres etapes els ciclistes finalitzaren agrupats i les bonificacions de tres minuts pel vencedor van ser les úniques diferències que es van establir. Després de la tercera i quarta etapa Bottecchia tenia el mateix temps que Beeckman, tot i que Bottecchia era el que duia el mallot groc de líder.[3] En el les etapes pirinenques, en què s'havien de superar els colls de l'Aubisca, Tourmalet, Aspin, Pèira Sorda, Ares, Portet d'Aspet, Port i Pimorent Bottecchia consolidà el liderat, amb un marge de 50 minuts sobre el segon classificat, Nicolas Frantz.[11]
El domini de Bottecchia als Alps no fou tan contundent, perdent una quinzena de minuts respecte Frantz entre la desena i tretzena etapes; un temps insuficient per posar en perill la victòria final. En la tretzena etapa Bottecchia va topar amb un gos i va caure.[12] Nicolas Frantz intentà recuperar temps, però no ho aconseguí.
En la penúltima etapa l'italià Giovanni Brunero hagué d'abandonar[12] quan ocupava la tercera posició en la general.[3] En començar la darrera etapa Bottecchia superava a Frantz en 32 minuts. Bottecchia guanyà la darrera etapa a París, i la diferència augmentà fins als 35 minuts gràcies a les bonificacions.
Resultats
[modifica]Etapes
[modifica]
Classificació final
[modifica]Bottecchia fou el primer italià a guanyar el Tour de França, i el primer ciclista a portar el mallot groc de cap a fi de la cursa.[10]
 Classificació General
| ||||
|---|---|---|---|---|
| Pos. | Ciclista | Categoria | Temps | |
| 1 | Ottavio Bottecchia (ITA) |
1 | 226h 18' 21" | |
| 2 | Nicolas Frantz (LUX) |
1 | +35' 36" | |
| 3 | Lucien Buysse (BEL) |
1 | +1h 32' 13" | |
| 4 | Bartolomeo Aimo (ITA) |
1 | +1h 32' 47" | |
| 5 | Théophile Beeckman (BEL) |
1 | +2h 11' 12" | |
| 6 |  Joseph Muller (FRA) |
1 | +2h 35' 33" | |
| 7 | Arsène Alancourt (FRA) |
1 | +2h 41' 31" | |
| 8 | Romain Bellenger (FRA) |
1 | +2h 51' 09" | |
| 9 | Omer Huyse (BEL) |
2 | +2h 58' 13" | |
| 10 | Hector Tiberghien (BEL) |
1 | +3h 05' 04" | |
A posteriori
[modifica]Pocs dies després que Henri Pélissier abandonés la cursa, va enviar una carta a la revista comunista L'Humanité, escrivint que ell acceptava "el cansament, el patiment i el dolor" com a part de la professió de ciclista, però que volia ser tractat com un ésser humà.[15] Desgrange, organitzador del Tour, va mantenir la fórmula de fer que els ciclistes correguessin de manera individual fins al 1930, quan va acceptar que els ciclistes s'unissin en equips i va introduir els equips nacionals.
El nombre d'etapes va créixer durant els següents anys. Així, si el 1925 els ciclistes anaren de Brest a Bayonne en dues etapes, corrent uns 900 km en total, el 1926 aquest mateix recorregut es va fer en quatre etapes. Amb etapes més curtes ja no calia prendre la sortida de matinada.
Bottecchia guanyaria el Tour de França de nou en 1925. El subcampió, Nicolas Frantz, guanyaria els de 1927 i 1928, repetint el 1928 la gesta de Bottecchia fe 1924 de portar el mallot groc de cap a fi de la cursa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «The history of the Tour de France. Year 1924» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2013. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «18ème Tour de France 1924» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2009. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «The Tour - Year 1923». Amaury Sport Organisation. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2009. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «La "heroica" comisión pro-Janer ha terminado su dignísimo cometido». El Mundo Deportivo, 23-07-1924, p. 4 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «El italiano Bottechia, se adjudica la 1a etapa de la XVIII Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 23-06-1924, p. 1-2 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Goethals gana la IV etapa pero Bottechia y Beckmann comparten aún el primer puesto de la classificación general». El Mundo Deportivo, 30-06-1924, p. 1 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Dauncey, Hugh. The Tour de France, 1903-2003. Routledge, 2003, p. 86–88. ISBN 978-0-7146-5362-4 [Consulta: 25 juny 2009].
- ↑ 9,0 9,1 «18ème Tour de France 1924 - 3ème étape» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 25 juny 2009].
- ↑ 10,0 10,1 Tom James. «1924: Le Tour de Souffrance». VeloArchive, 15-08-2003. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2009. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «1924 - 18th Tour de France». Amaury Sport Organisation. [Consulta: 25 juny 2009].
- ↑ 12,0 12,1 «1924: Ottavio Bottecchia bezorgt Italië eerste Touroverwinning» (en neerlandès). Tourdefrance.nl, 19-03-2003. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2012. [Consulta: 25 juny 2009].
- ↑ Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 10 de juny 2009. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «283 coureurs cyclistes vont partier pour un voyages de 5.425 kilomètres» (en francès). Le Petit Parisien. Gallica Bibliothèque Numérique, 21-06-1924 [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Thompson, Christopher «The tour in the inter-war years: political ideology, athletic excess and industrial modernity». International Journal of the History of Sport, 01-06-2003 [Consulta: 25 juny 2005].
Enllaços externs
[modifica]
