Tractat de Shimonoseki
| ||||
| ||||
| Tipus | Tractats desiguals tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Shimonoseki | |||
| Data | 17 abril 1895 | |||
| Entrada en vigor | 8 maig 1895 | |||
| Localització | Shunpanro (Japó) (en)  | |||
| Participant | ||||
| Signatari | Li Hongzhang Representa: Dinastia Qing Li Jingfang (en) Representa: Dinastia Qing Ito Hirobumi Representa: Imperi Japonès Mutsu Munemitsu Representa: Imperi Japonès
| |||
| Causa | Fi de la Primera Guerra Sinojaponesa | |||
| Efectes | Cessió de sobirania sobre Taiwan, Corea, i altres territoris, al Japó | |||
El Tractat de Shimonoseki (japonès: 下関条約, "Shimonoseki Jōyaku"; xinès tradicional: 馬關條約, xinès simplificat: 马关条约, pinyin: Mǎguān Tiáoyuē) va ser un tractat de pau, signat entre la Xina i el Japó el 17 d'abril de 1895, que va posar fi a la Primera Guerra Sinojaponesa.[1]
El tractat es va signar en el Pavelló de Shunpanrō, en la localitat japonesa de Shimonoseki, i va marcar el final de la conferència de pau entre el govern xinès de la dinastia Qing i el govern de l'Imperi japonès, que havia començat el 20 de març de 1895.[1]
Les principals conseqüències del tractat van ser el traspàs de la sobirania sobre l'illa de Taiwan de la Xina al Japó i l'establiment d'un protectorat japonès sobre la península de Corea, en la qual Xina perdia tota la seva influència.[2]
Els termes del tractat
[modifica]El tractat posava fi a la primera guerra sinojaponesa en favor del Japó, vencedor de la contesa. En aquest tractat, Xina reconeixia la independència de Corea i renunciava a qualsevol reivindicació territorial sobre aquest país que, en la pràctica, quedava sota influència japonesa. La Xina també cedia al Japó la península de Liaodong, que més tard es veuria forçada a cedir a Rússia, Jinzhou, extrem sud de la província de Liaoning, així com l'illa de Taiwan i l'arxipèlag de les Illes Pescadors. A més de les pèrdues territorials, Xina es comprometia a pagar al Japó 200 milions de taels (150 milions de dòlars d'aquesta època, equivalents a 8.600 tones de plata) i acceptava obrir diversos ports i rius al comerç internacional.[2]
Conseqüències
[modifica]Rússia, Alemanya i França en pocs dies van establir la Triple Intervenció i van obligar el Japó a renunciar a la península de Liaodong[3] a canvi d'altres 30 milions de taels de plata (equivalent a uns 450 milions de iens).
Per tal de recaptar els fons per al pagament de la indemnització la Xina es va acostar a França i Rússia per demanar préstecs, i aprofitant aquesta situació, el ministre de finances rus, Sergei Witte, va establir el Banc Russoxinès, que estava controlat pel govern rus, i va acceptar facilitar els préstecs.[4]
Witte va prometre mantenir la integritat territorial xinesa i a canvi d'una aliança militar secreta contra una possible agressió futura per part de l'Imperi del Japó, a Rússia se li permetria utilitzar els ports xinesos per als seus vaixells de guerra i construir un ferrocarril a través de Heilongjiang i Jilin fins a Vladivostok a la costa del Pacífic. Amb la concessió del ferrocarril, el personal i la policia russos van rebre jurisdicció extraterritorial sobre grans porcions del nord-est de la Xina i el permís per estacionar tropes per protegir el ferrocarril. Els termes del Tractat Li-Lobanov de 1896 equivalen a l'annexió del nord-est de la Xina per part de Rússia en tot menys nom, i en lloc de protegir la Xina de les ambicions territorials japoneses, el tractat va obrir la porta cap a un major expansionisme rus en forma de la Convenció per a l'arrendament de la península de Liaotung en 1898, en la qual la Xina es va veure obligada a arrendar l'extrem sud de la península de Liaodong, amb Port Arthur a Rússia per vint-i-cinc anys, obtenint així un port d'aigua calenta per a la seva flota del Pacífic, i permetre un extensió del Ferrocarril oriental xinès que Rússia construiria des del nord de Harbin fins a la ciutat portuària de Dalian.[5] Aquests esdeveniments van augmentar el sentiment anti-estranger a la Xina, que va arribar a un punt culminant en la rebel·lió dels bòxers de 1900.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Paine, 2005, p. 247-294.
- ↑ 2,0 2,1 «Treaty of Shimonoseki» (en anglès). The Taiwan Documents Project. [Consulta: 17 abril 2016]. «Text del tractat»
- ↑ Reynolds, Douglas R. China, 1898–1912 The Xinzheng Revolution and Japan (en anglès). Brill, 2020, p. 18. ISBN 9781684173006.
- ↑ Kowner, Rotem. The Scarecrow Press. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War (en anglès), 2006, p. 209–210. ISBN 0-8108-4927-5.
- ↑ Laura A. Victoir, Victor Zatsepine. Harbin to Hanoi The Colonial Built Environment in Asia, 1840 to 1940 (en anglès). Hong Kong University Press, 2013, p. 19-20. ISBN 9789888139422.
Bibliografia
[modifica]- Paine, S. C. M.. The Sino-Japanese War of 1894–1895: Perceptions, Power, and Primacy (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521617451.
