Deathtrap | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Sidney Lumet |
Protagonistes | |
Producció | Burtt Harris |
Dissenyador de producció | Tony Walton ![]() |
Guió | Ira Levin Jay Presson Allen (guió) |
Música | Johnny Mandel |
Fotografia | Andrzej Bartkowiak |
Muntatge | Jack Fitzstephens |
Vestuari | Tony Walton ![]() |
Productora | Warner Bros. ![]() |
Distribuïdor | Warner Bros. |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1982 |
Durada | 116 minuts |
Idioma original | Anglès |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Nova York ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 10.000.000 $ ![]() |
Recaptació | 19,282 milions |
Descripció | |
Gènere | cinema de misteri, thriller còmic, cinema LGBT i cinema de ficció criminal ![]() |
Qualificació MPAA | PG ![]() |
Lloc de la narració | Nova York ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Trampa mortal (títol original: Deathtrap) és un thriller americà dirigit per Sidney Lumet, estrenat l'any 1982. Ha estat doblada al català.[1]
Sidney Bruhl, antany reconegut autor de peces de teatre, acaba de conèixer un nou fracàs de crítica i públic amb la seva última obra. Cercant a qualsevol preu retrobar-se amb l'èxit, observa el manuscrit que li ha fet arribar Clifford Anderson, un dels seus estudiants en un seminari d'escriptura. Sidney Bruhl hi veu l'ocasió de tornar al davant de l'escena, a condició de fer creure que el text és d'ell. Però per això, cal treure's de sobre Clifford Anderson…[2]
Aquesta pel·lícula és una adaptació de l'obra de teatre del mateix nom d'Ira Levin, posada en escena per Robert Moore el 1978, amb John Wood en el paper de Sidney Bruhl, Marian Seldes en el de Myra Bruhl, i Victor Garber en el de Clifford Anderson.[3] Sidney Lumet explica: « He vist Deathtrap a la seva creació, a Broadway, i com tothom, m'he deixat "agafar" per aquesta peça. He estat seduït pel seu humor i per l'habilitat de les situacions. Se sap aviat que hi haurà un homicidi, però qui morirà, i com? Les relacions entre els personatges canvien constantment, i cada cop que es creu poder-se anticipar a l'acció, aquesta gira 180 graus. Donar a una obra una dinàmica cinematogràfica tot respectant la seva naturalesa teatral és un autèntic repte. Falla un esforç particular per fer acceptar la inversemblança que passa força bé a l'escena. Sobre l'escenari, els actors són com protegits per una barrera invisible, darrere la qual la ficció pot donar lliure curs. Al cinema, la proximitat exigeix la més gran vigilància, el menor error pot trencar l'ambient, d'aniquilar l'efecte del real. Cal justificar constantment les accions dels personatges ».[4]