Dades | |||
---|---|---|---|
Sobrenom | Superwhites, Rovers | ||
Tipus | club de futbol | ||
Creació | 1884 | ||
Activitat | |||
Esport | futbol | ||
Lliga | Football League Two | ||
Instal·lació esportiva | Prenton Park (en) : Birkenhead . 16.567 | ||
Governança corporativa | |||
Seu | |||
Presidència | Mark Palios | ||
Entrenador principal | Nigel Adkins (2023–) | ||
Altres | |||
Color | blanc, blau | ||
Equipament esportiu | |||
| |||
Lloc web | tranmererovers.co.uk | ||
El Tranmere Rovers Football Club és un club de futbol anglès de la ciutat de Birkenhead, Merseyside.
El club nasqué l'any 1884 amb el nom Belmont Football Club com a secció de futbol de dos equips de criquet Lyndhurst Wanderers i Belmont.[1][2] El 16 de setembre de 1885 adoptà el nom Tranmere Rovers FC.[1] L'any 1886 ingressà a la Liverpool and District Challenge Cup; i el 1889 a la West Lancashire League. El 1897 entrà a The Combination, guanyant el campionat l'any 1908.[3] Dos anys més tarde, el 1910, entrà a formar part de la Lancashire Combination,[2] Campionat que guanyà el 1914.[4]
L'any 1919 entrà a la Central League. Les seves bones actuacions van fer que el 27 d'agost de 1921 entressin a la Football League Third Division North, com a membres fundadors.[5] El 1924, el jove Dixie Dean debutà amb 16 anys als Rovers. Jugà 30 partits amb el club marcant 27 gols, essent traspassat a l'Everton FC per £3.000.[1] Un altre futbolista destacat del moment fou Bunny Bell qui marcà 57 gols durant la temporada 1933-34, i nou gols en la victòria per 13-4 el dia de Sant Esteve de 1935 enfront l'Oldham Athletic.[6] Aquests anys el club jugà en diverses ocasions la copa gal·lesa de futbol, arribant a la final en dues ocasions. El 1934 perdé 3-0 amb el Bristol City i l'any següent es proclamà campió en derrotar el Chester FC per 1-0. Guanyà el seu primer campionat a la Football League el 1938 a la Tercera Divisió nord, ascendint, per tant, a Segona per primer cop.[1][7] Això no obstant, la temporada següent perdé la categoria, amb el rècord negatiu de només sis partits guanyats.[8] Durant els anys 1950 el club jugà a la Tercera Categoria, essent membres fundadors de la Football League Third Division l'any 1958 (fins aleshores jugava la Third Division North).[9] L'any 1961 va baixar a la Quarta Categoria,[10] retornant a Tercera el 1967.[11] Els problemes econòmics i esportius conduïren el club entre la tercera i la quarta divisió durant les dècades de 1970 i 1980.[1] A les darreries d'aquesta dècada el club inicià una revifada. El 1990 es proclamà campió del Leyland DAF Trophy en vèncer per 2-1 el Bristol Rovers a Wembley.[12] La temporada 1990-91 assolí l'ascens a la Division Two per primer cop des de la dècada de 1930.[13] L'estiu de 1991 ingressà al club el jugador de la Reial Societat John Aldridge fitxat per £250.000; qui romangué al club durant 10 anys, en els quals marcà 170 gols.[1] Durant tres temporades consecutives disputà les eliminatòries d'ascens a la Premier League essent derrotat per Swindon Town el 1993,[14] Leicester City el 1994,[15] i Reading el 1995.[16] El punt àlgid arribà l'any 2000 en què fou finalista de la Copa de la Lliga, on fou derrotat pel Leicester City per 2 a 1.[2][17]
Tranmere disputà els seus primers partits a l'Steeles Field de Birkenhead.[1] El 1887 comprà el Ravenshaws Field del Tranmere Rugby Club. El 1895, el camp fou reanomenat Prenton Park, malgrat no fou fins a 1912 que es traslladà a l'actual estadi del mateix nom.[2]