| |||||||||||||||
Tipus de missió | observatori espacial | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | NASA Institut de Tecnologia de Massachusetts | ||||||||||||||
NSSDCA ID | 2018-038A | ||||||||||||||
Núm. SATCAT | 43435 | ||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||
Fabricant | Orbital Sciences Corporation | ||||||||||||||
Massa | |||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Vehicle de llançament | Falcon 9 Full Thrust | ||||||||||||||
Contractista | SpaceX | ||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
El Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) és un telescopi espacial de la NASA sota el programa Explorer, dissenyat per buscar exoplanetes utilitzant el mètode de transit.
L'objectiu primari de la missió és el sondeig de les estrelles més brillants a prop la Terra per trobar exoplanetes en trànsit sobre un període de dos anys. El projecte TESS utilitzarà una varietat de càmeres de camp ample per actuar en el sondeig de tot el cel. També estudiarà aquests exoplanetes Amb el TESS, és possible estudiar la massa, mida, densitat i òrbita d'un gran nombre de planetes petits, incloent mons rocosos en la zona habitable de les seves estrelles amfitriones. TESS proporcionarà els primers objectius per al Telescopi espacial James Webb, així com altres telescopis del futur.
En els anteriors sondeigs del cel realitzats a través de telescopis terrestres s'hi han pogut trobar generalment exoplanetes gegants. Per contrast, TESS examinarà un gran nombre de planetes petits al voltant de les estrelles més brillants del cel. TESS enregistrarà les estrelles més properes i brillants de seqüència principal que hi hagi exoplanetes en trànsit, els quals seran els objectius més importants per a realitzar-hi investigacions.[1]
Dirigit per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts amb capital finançat per Google, TESS era una de les 11 propostes seleccionades pel finançament de la NASA en setembre de 2011, de les 42 propostes originals entregades el febrer d'aquell any.[2][3] Al 5 d'abril de 2013, va ser anunciat que TESS, juntament amb el Neutron Star Interior Composition Explorer (NICER), havien estat seleccionats per a ser llançats el 2017.[4][5]
TESS va ser previst per ser llançat per un Llançador de Classe Mitjana dels Serveis de Llançament de la NASA (NLS) II que ha de ser proporcionat pel Centre Espacial Kennedy de la NASA.[6] Finalment va ser llançat el 19 d'abril de 2018, per un coet Falcon 9 d'SpaceX.[7]
La missió de descobriment fotomètric d'exoplanetes cobrirà tot el cel en un temps inicial de dos anys:
TESS estudiarà el cel amb 26 sectors d'observació:
TESS observa des d'una única òrbita alta de la Terra (HEO):
Quatre càmeres CCD d'ampli camp de visió. Cadascuna de les quatre càmeres té:
Els telescopis de TESS proporcionen una precisió fotomètrica de 200 ppm en 1 hora en una I = 10 de l'estrella, amb les fonts de soroll sistemàtiques <60 ppm/hora.
Patrimoni Orbital LEOstar-2 és el bus de la nau espacial:
TESS està dissenyat para: