Trøndelag

Trøndelag

Tipus	comtat de Noruega
Localització
63° 25′ 37″ N, 10° 23′ 35″ E / 63.426944444444°N,10.393055555556°E / 63.426944444444; 10.393055555556
Estat	Noruega
Capital	Steinkjer Trondheim
Conté la subdivisió	Agdenes (–2019) Bjugn (–2019) Flatanger ../... 38+
Població humana
Població	464.060 (2019) (11 hab./km²)
Llengua utilitzada	Rodi ^(en) sami meridional
Geografia
Part de	Trøndelag ^(en)
Superfície	42.201,6 km²
Limita amb	Nordland Comtat de Jämtland Møre og Romsdal Hedmark (–2019) Oppland (–2019) Innlandet (2020–)
Dades històriques
Anterior	Sør-Trøndelag i Nord-Trøndelag
Organització política
• County mayor of Trøndelag ^(en)	Tore O. Sandvik (2018–)
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora Central Europea
ISO 3166-2	NO-50
Codi NUTS	NO060
Lloc web	trondelagfylke.no

Trøndelag (en noruec: [trœndəlɑːɡ])^[1][2] (en sami meridional: Trööndelagen) és un comtat de Noruega situat a la part central del país. Va ser creat el 1687, quan s'anomenava Comtat de Trondhjem (en noruec: Trondhjems Amt); el 1804 el comtat va ser dividit en Nord-Trøndelag i Sør-Trøndelag, i els comtats van ser reunits el 2018. El comtat de Trøndelag i el comtat veí de Møre og Romsdal formen conjuntament el que es coneix com a Noruega Central. Una persona de Trøndelag s'anomena trønder.

La ciutat més gran de Trøndelag és la ciutat de Trondheim. El centre administratiu n'és Steinkjer, mentre que a Trondheim hi ha la seu de l'alcalde del comtat.^[3] En ambdues ciutats hi ha la seu del governador del comtat, tot i que Steinkjer alberga les funcions principals.^[4]

L'antic comtat de Trondhjems amt va ser dividit en dos comtats administratius el 1804 pel rei de Dinamarca-Noruega. En 2016, els consells dels dos comtats van votar a favor de fusionar-se en un sol comtat el 2018.^[5][6]

El dialecte parlat a l'àrea, el trøndersk, es caracteritza per l'abandó de la majoria de les terminacions vocals; vegeu apòcope.

Trøndelag és una de les regions més fèrtils de Noruega, amb una gran producció agrícola. La major part de la producció acaba al sistema cooperatiu noruec de carn i llet, encara que els productes agrícoles són un negoci en constant creixement.

Nom

La forma en nòrdic antic del nom era Þrǿndalǫg. El primer element és el plural genitiu de þrǿndr, que significa "persona de Trøndelag", mentre que el segon és lǫg (plural de lag, que significa "llei; districte/persones amb una llei comuna" (compareu Danelaw, Gulaþingslǫg i Njarðarlǫg). Un nom paral·lel per al mateix districte era Þróndheimr, que significa "la pàtria (heim) de þrǿndr".^[7] Þróndheimr podria ser més antic, ja que el primer element té un mot primitiu sense umlaut.

Vegeu també: els noms de Trondheim, Trondheimsfjord i Nidaros

Història

Aquesta regió ha estat poblada des de fa milers d'anys. A principis de l'edat de ferro, Trøndelag va ser dividit en diversos petits regnes anomenats fylki. Els diferents fylki tenien una llei comuna, i un primerenc parlament o thing. S'anomenava Frostating i les seves reunions se celebraven a la península de Frosta. Per a alguns, aquesta és considerada com la primera democràcia real.

Amb posterioritat a Håkon Grjotgardsson (838-900), Trøndelag va ser governat pel Jarl de Lade. Lade es troba a la part oriental de Trondheim, i voreja el Fiord de Trondheim. Els poderos Jarls de Lade van continuar exercint un paper polític molt significatiu a Noruega fins al 1030.

Els Jarls de Lade (Ladejarl) eren:

• Håkon Grjotgardsson, el primer Jarl de Lade.
• Sigurd Håkonsson, fill d'Håkon. Assassinat per Harald II.
• Håkon Sigurdsson, fill de Sigurd. Va conspirar amb Harald Blåtand contra Harald II, i posteriorment es va convertir en vassall de Harald Blåtand, encara que en realitat es tractés d'un governant independent de Noruega. Després de l'arribada d'Olaf Trygvason, Håkon va perdre ràpidament tot suport i va ser assassinat pel seu propi esclau, Tormod Kark, el 995.
• Eirik Håkonsson, fill d'Håkon. Juntament amb el seu germà, Svein, governador de Noruega sota Sven Tveskæg de Dinamarca des del 1000 fins al 1012.
• Håkon Eiriksson, fill d'Eirik. Governador de Noruega sota Sweyn Forkbeard de Dinamarca del 1012 al 1015.

La Catedral de Nidaros, a Trondheim

Evolució de la població de Trøndelag

Any
1769	78,274
1951	307,635
1960	327,127
1970	350,297
1980	368,942
1900	377,202
2000	389,960
2010	422,102
2017	454,596

Trøndelag (juntament amb parts de Møre og Romsdal) va ser cedit breument el 1658 a Suècia en el Tractat de Roskilde i va ser governat pel rei Carles X fins que va tornar a Dinamarca-Noruega després del Tractat de Copenhaguen el 1660. Durant aquest temps, els suecs van reclutar forçosament 2.000 homes a Trøndelag, obligant a nois de fins a 15 anys a unir-se als exèrcits suecs que lluitaven contra Polònia i Brandenburg. Carles X temia que els trønders es revoltessin contra els ocupants suecs, i va pensar que era prudent mantenir una gran part dels homes allunyats. Només al voltant d'un terç dels homes van tornar a sengles llars; alguns d'ells es van veure obligats a establir-se en la llavors província sueca d'Estònia, ja que els suecs van pensar que seria més fàcil governar allí als Trønders, utilitzant l'antiga màxima de «divideix i venceràs».

Casa tradicional de Trøndelag

En la tardor de 1718, durant la Gran Guerra del Nord, el rei Carles XII de Suècia va ordenar al general Carl Gustav Armfeldt que dirigís un exèrcit suec de 10.000 homes a Trøndelag i conquerís Trondheim. A causa de les pobres línies de subministrament de tornada a Suècia, l'exèrcit d'Armfeldt va haver de viure dels aliments del territori, tot causant un gran patiment a la gent de la regió. La campanya d'Armfeldt va fracassar, ja que els defensors de Trondheim van aconseguir repel·lir el seu setge. Després que Carles XII fos assassinat al Setge de Fredriksten al sud-est de Noruega, Armfeldt va rebre l'ordre de tornar a Suècia. Durant la retirada subsegüent, els seus 6,000 carolins supervivents, extenuats i famolencs, van quedar atrapats en una tempesta de neu ferotge. Milers de carolins van morir congelats a les muntanyes noruegues, i centenars més van quedar incapacitats de per vida.^[8]

El 2018 s'hi construí un parc eòlic a prop de la muntanya Gartefjellet, amb una capacitat màxima de 180,6 megawatts. Les 43 turbines de vent tenen una producció anual d'energia de 548 gigawatts-hora.^[9]

Govern

El comtat és governat per la Municipalitat del comtat de Trøndelag. La ciutat de Steinkjer és la seu del Governador i el centre administratiu del comtat. No obstant això, tant el governador del comtat com la Municipalitat del comtat de Trøndelag també tenen delegacions a Trondheim.

El comtat supervisa les 41 escoles secundàries superiors, incloent nou escoles privades. Sis de les escoles tenen més de 1000 estudiants: quatre a Trondheim més l'Escola Secundària de Steinkjer i l'Escola Secundària Superior Ole Vig de Stjørdalshalsen. El comtat té deu universitats populars, i possiblement se n'obrirà una onzena a Røros, amb un possible inici el 2019.^[10]

Districte

El comtat sovint se subdivideix en diverses regions geogràfiques:

• Namdal, la gran vall del riu Namsen
• Fosen, la península de Fosen i els seus voltants.
• Innherred, les àrees que envolten l'interior del Fiord de Trondheim
• Stjørdalen, la vall de Stjørdalen
• Regió de Trondheim, les àrees que envolten la gran ciutat de Trondheim
• Gauldalen, la vall del riu Gaula
• Orkdalen, la vall del riu Orkla

Ciutats

Hi ha nou ciutats a Trøndelag, a més del "poble miner" de Røros.

• Trondheim (al municipi de Trondheim)
• Steinkjer (al municipi de Steinkjer)
• Stjørdalshalsen (al municipi de Stjørdal)
• Levanger (al municipi de Levanger)
• Namsos (al municipi de Namsos)
• Verdalsøra (al municipi de Verdal)
• Orkanger (al municipi d'Orkdal)
• Brekstad (al municipi d'Ørland)
• Kolvereid (al municipi de Nærøy)
• Bergstaden Røros (al municipi de Røros)

Trøndelag

Hi ha 38 municipis a Trøndelag.^[11]

Núm.	Municipi Núm.	Nom	Fundació	Antic municipi Núm.	Antic Comtat
1	5001	Trondheim	January 1, 2020	5001 Trondheim5030 Klæbu	Trøndelag
2	5006	Steinkjer	January 1, 2020	5006 Steinkjer5039 Verran
3	5007	Namsos	January 1, 2020	5005 Namsos5040 Namdalseid5048 Fosnes
4	5014	Frøya	January 1, 2018	1620 Frøya	Sør-Trøndelag
5	5020	Osen	January 1, 2018	1633 Osen
6	5021	Oppdal	January 1, 2018	1634 Oppdal
7	5022	Rennebu	January 1, 2018	1635 Rennebu
8	5025	Røros	January 1, 2018	1640 Røros
9	5026	Holtålen	January 1, 2018	1644 Holtålen
10	5027	Midtre Gauldal	January 1, 2018	1648 Midtre Gauldal
11	5028	Melhus	January 1, 2018	1653 Melhus
12	5029	Skaun	January 1, 2018	1657 Skaun
13	5031	Malvik	January 1, 2018	1663 Malvik
14	5032	Selbu	January 1, 2018	1664 Selbu
15	5033	Tydal	January 1, 2018	1665 Tydal
16	5034	Meråker	January 1, 2018	1711 Meråker	Nord-Trøndelag
17	5035	Stjørdal	January 1, 2018	1714 Stjørdal
18	5036	Frosta	January 1, 2018	1717 Frosta
19	5037	Levanger	January 1, 2018	1719 Levanger
20	5038	Verdal	January 1, 2018	1721 Verdal
21	5041	Snåsa	January 1, 2018	1736 Snåsa
22	5042	Lierne	January 1, 2018	1738 Lierne
23	5043	Røyrvik	January 1, 2018	1739 Røyrvik
24	5044	Namsskogan	January 1, 2018	1740 Namsskogan
25	5045	Grong	January 1, 2018	1742 Grong
26	5046	Høylandet	January 1, 2018	1743 Høylandet
27	5047	Overhalla	January 1, 2018	1744 Overhalla
28	5049	Flatanger	January 1, 2018	1749 Flatanger
29	5052	Leka	January 1, 2018	1755 Leka
30	5053	Inderøy	January 1, 2018	1756 Inderøy
31	5054	Indre Fosen	January 1, 2018	1624 Rissa1718 Leksvik
32	5055	Heim	January 1, 2020	1571 Halsa	Møre og Romsdal
				5011 Hemne5012 Snillfjord (Vennastranda)	Trøndelag
33	5056	Hitra	January 1, 2020	5013 Hitra5012 Snillfjord (Sundan/Hemnskjela)
34	5057	Ørland	January 1, 2020	5015 Ørland5017 Bjugn
35	5058	Åfjord	January 1, 2020	5018 Åfjord5019 Roan
36	5059	Orkland	January 1, 2020	5012 Snillfjord (Krokstadøra)5016 Agdenes5023 Meldal5024 Orkdal
37	5060	Nærøysund	January 1, 2020	5050 Vikna5051 Nærøy
38	5061	Rindal	2019 (1.1.)	1567 Rindal	Møre og Romsdal

Cultura

Art

El teatre oficial de la regió és el Trøndelag Teater a Trondheim.^[12] A Stiklestad, al municipi de Verdal, l'obra històrica anomenada El drama de Sant Olaf ha estat sent representada cada any des del 1954. Representa els últims dies de Sant Olaf.

El jazz en un nivell molt alt és escoltat sovint a Trondheim, a causa de l'educació de jazz d'alt nivell a Trondheim. Trondheim és també el centre nacional de música rock; el popular museu de música Rockheim se celebra a la ciutat des del 2010. Trøndelag també és conegut per la seva varietat local de música rock, sovint interpretada en el dialecte local, anomenada "trønderrock".

Gastronomia

La regió és coneguda popularment per la seva cervesa artesana, anomenada karsk. Encara que està oficialment prohibit, l'art de produir esperits casolans tan purs com sigui possible encara té molts seguidors a algunes parts de Trøndelag. Tradicionalment servit barrejat amb cafè, s'hi apliquen variacions locals. A les regions de sud, les persones tendeixen a fer servir cafè de filtre normal, mentre que al nord serveixen karsk com amb més cafè millor.

El "plat oficial" de la regió és el sodd, que està fet de carn d'ovella o de vedella i mandonguilles en brou bullit. L'ovella noruega Trønder grisa és una raça d'ovelles domesticades en perill d'extinció que es va originar a Trøndelag a la darreria del segle xix. Actualment en resten aproximadament 50 i s'estan fent esforços per fer recuperar-ne la raça.

Referències

1. Berulfsen, Bjarne. Norsk Uttaleordbok (en norwegian). Oslo: H. Aschehoug & Co (W Nygaard), 1969. 
2. Vanvik, Arne. Norsk Uttaleordbok: A Norwegian pronouncing dictionary (en norwegian, english). Oslo: Fonetisk institutt, Universitetet i Oslo, 1985. ISBN 978-8299058414. 
3. «Fakta om Trøndelag» (en noruec). [Consulta: 4 febrer 2020].
4. «Om oss» (en noruec). [Consulta: 4 febrer 2020].
5. Hofstad, Sigrun. «Fylkespolitikerne sier ja til Trøndelag fylke» (en noruec), 27-04-2016. [Consulta: 4 febrer 2020].
6. «Trøndelag fylke: English» (en anglès). Comtat de Trøndelag. [Consulta: 4 febrer 2020].
7. Sandnes, Jørn; Stemshaug, Ola. Norsk stadnamnleksikon, 1980, p. 322–323. 
8. «Karolinerspelet» (en noruec). Arxivat de l'original el 2020-02-04. [Consulta: 4 febrer 2020].
9. «Geitfjellet wind farm» (en anglès). Statkraft. [Consulta: 23 març 2022].
10. Haugen, Morten Olsen «Trøndelag» (en noruec). Store norske leksikon, 04-02-2020.
11. Llista de nombres dels municipis de Noruega
12. Haugan, Trond E. Byens magiske rom: Historien om Trondheim kino. Tapir Akademisk Forlag, 2008. ISBN 9788251922425. )

Enllaços externs

• Dades sobre Trøndelag de l'oficina europea de la Noruega Central
• Artefactes insulars d'enterraments de l'era vikinga de la Noruega Central. Una revisió del contacte entre Trøndelag, la Gran Bretanya i Irlanda