Tullio Levi-Civita

Tullio Levi-Civita

(dècada del 1920)
Biografia
Naixement	29 març 1873 Pàdua (Itàlia)
Mort	29 desembre 1941 (68 anys) Roma
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Pàdua
Tesi acadèmica	Sugli invarianti assoluti  (1893 )
Director de tesi	Gregorio Ricci-Curbastro
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial, teoria de la relativitat, problema dels tres cossos, mecànica analítica, hidrodinàmica i càlcul tensorial
Ocupació	matemàtic, físic
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza (1918–1938) Universitat de Pàdua (1897–1918)
Membre de	Acadèmia Pontificia de les Ciències (1936–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1930–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Academia pro Interlingua Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Professors	Giuseppe Veronese
Alumnes	Carlotta Longo ^(en)
Obra
Obres destacables Símbol de Levi-Civita Paral·lelogramoide de Levi-Civita Tensor de Levi-Civita teorema de Goursat i Levi-Civita connexió de Levi-Civita Cos de Levi-Civita (1925) The Absolute Differential Calculus (Calculus of Tensors) ^(en)
Estudiant doctoral	Robert Mazet, Octav Onicescu, Attilio Palatini, Libera Trevisani Levi-Civita, Carlo Cattaneo, Umberto Cisotti, Evan Tom Davies, Mendel Haimovici, Albert Joseph McConnell ^(en) , Gheorghe Pic, Antonio Signorini, Gheorghe Vrănceanu, Robert Mazet i Gheorghe Pic
Família
Cònjuge	Libera Trevisani Levi-Civita
Pares	Giacomo Levi-Civita i Bice Lattis
Premis
(1933)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1930)  Membre estranger de la Royal Society (1922)  Medalla Sylvester (1903)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL

Tullio Levi-Civita (Pàdua, 29 de març de 1873 - Roma, 29 de desembre de 1941) va ser un matemàtic italià, famós pels seus treballs en càlcul diferencial absolut (càlcul de tensors), que posteriorment s'aplicà en la teoria de la relativitat.

Levi-Civita era fill d'una família jueva acomodada de Pàdua: el seu pare era advocat i polític, alcalde durant molts anys de la ciutat i senador del Regne d'Itàlia. El 1889, en acabar el estudis secundaris al institut, va ingressar a la universitat de Pàdua per estudiar matemàtiques, tot i que el seu pare hauria preferit que seguís els seus passos com advocat; però no solament no s'hi va oposar, sinó que, passats els anys, es va sentir força orgullós dels mèrits del seu fill.^[1] A la universitat va tenir com professors Giuseppe Veronese i Gregorio Ricci-Curbastro, el qual li va dirigir la tesi doctoral i va exercir notable influència en ell, col·laborant en diversos treballs posteriors.

A partir de 1897 va ser professor de la universitat de Pàdua en la qual va romandre vint anys, potser els més fructífers de la seva carrera. El 1918 va ser nomenat catedràtic de mecànica de la Universitat de Roma.^[2] El 1938, a causa de les lleis de discriminació racial feixistes, va ser desposseït del seu càrrec. Va passar els tres darrers anys de la seva vida com una persona privada, ajudant a col·legues i amics perseguits i, a vegades, aconseguint-los noves feines a Amèrica del Nord o del Sud.^[3]

Tot i que no va tenir cap mena d'activitat política, no va poder restar indiferent al creixement del feixisme al seu país i, el 1925, va ser un dels signants del Manifesto Croce en protesta per l'afer Matteotti.^[4] Malgrat tot, el 1931, en contra dels seus principis lliberals i internacionalistes, es va veure obligat a jurar lleialtat al govern feixista, cosa que tampoc el va salvar de la purga de 1938.^[5] Malgrat tots els premis i honors que va rebre al llarg de la seva vida,^[6] la seva mort el 1941 va ser ignorada per la comunitat matemàtica italiana i no es va fer cap cerimònia oficial. Només gràcies a la intervenció del Vaticà, es va poder celebrar un funeral privat.^[7]

L'etapa més productiva de la seva activitat científica va ser l'època de Pàdua. Durant els vint anys que hi va ser professor (1898-1918) va ver recerques fonamentals el problema dels tres cossos,^[8] hidrodinàmica,^[9] càlcul tensorial,^[10] i teoria de la relativitat general.^[11]

Referències

1. Hodge, 1942, p. 151.
2. Hodge, 1942, p. 152.
3. Nastasi i Tazzioli, 2005, p. 204.
4. Kramer, 1981, p. 485.
5. Tazzioli, 2016, p. 259.
6. Bolondi, Guerraggio i Nastasi, 2011, p. 15.
7. Hodge, 1942, p. 159.
8. Nastasi i Tazzioli, 2005, p. 204-210.
9. Nastasi i Tazzioli, 2005, p. 210-213.
10. Nastasi i Tazzioli, 2005, p. 213-217.
11. Nastasi i Tazzioli, 2005, p. 217-221.

Bibliografia

• Bolondi, Giorgo; Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. «Tha way we were: The protagonists of the "Italian Spring" in the First Decades of the Twentieth Century». A: Claudio Bartocci, Renato Betti, Angelo Guerraggio, Roberto Lucchetti (eds.). Mathematical Lives: Protagonists of the Twentieth Century From Hilbert to Wiles (en anglès). Springer, 2011, p. 11-24. ISBN 978-3-642-13605-4. 
• Goodstein, Judith R. Einstein's Italian Mathematicians (en anglès). American Mathematical Society, 2018. ISBN 978-1-470-42846-4. 
• Hodge, William Vallance Douglas «Tullio Levi-Civita, 1873-1941» (en anglès). Bigraphical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 4, Num. 11, 1942, pàg. 151-165. DOI: 10.1098/rsbm.1942.0013. ISSN: 1479-571X.
• Kramer, Edna Ernestine. The Nature and Growth of Modern Mathematics (en anglès). Princeton University Press, 1981. ISBN 0-691-02372-7. 
• Nastasi, Pietro; Tazzioli, Rossana «Toward a scientific and personal biography of Tullio Levi-Civita (1873–1941)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 32, Num. 2, 2005, pàg. 203-236. DOI: 10.1016/j.hm.2004.03.003. ISSN: 0315-0860.
• Tazzioli, Rossana. «The Eyes of French Mathematicians on Tullio Levi-Civita—the Case of Hydrodynamics (1900–1930)». A: Brechenmacher F., Jouve G., Mazliak L., Tazzioli R. (eds). Images of Italian Mathematics in France (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 255-288. ISBN 978-3-319-40080-8. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tullio Levi-Civita» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Gliozzi, Mario. «Levi-Civita, Tullio». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2019]. (anglès)
• Dell'Aglio, Luca. «LEVI-CIVITA, Tullio». Dizionario Biografico degli Italiani, 2005. [Consulta: 11 setembre 2019]. (italià)