Ukulele
 | |
| Tipus | llaüt de caixa de coll pinçat  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-5 |
| Tessitura |  |
| Inventor | Manuel Nunes |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | ukulelist (en)  |
L'ukulele és un instrument cordòfon, semblant a una guitarra petita, de quatre cordes pinçades, tradicional de les Illes Hawaii. És un parent proper del tiple i del cavaquinho portuguès.[1] Hi ha autors que diuen que és una adaptació hawaiana del cavaquinho deguda a uns immigrants portuguesos de Madeira, que van arribar a Hawaii el 1878, que en serien els precursors, però els nadius ho neguen dient que ja el tenien feia 100 anys, i aporten com a prova una revista National Geographic de 1880 amb unes noies tocant un ukulele de cinc cordes en què diu que és l'"instrument nacional de Hawaii";[2] i a part que dos anys és molt poc temps per a poder ser elevat a aquesta categoria tant popular,[3] el cavaquinho sempre ha tingut quatre cordes, en canvi hi ha el timple canari de cinc cordes.
Aquest petit instrument va ser molt popular durant la primera meitat del segle xx i és un element fonamental en els conjunts de música tradicional hawaiana. L'ukulele també ha estat incorporat en conjunts d'altres gèneres musicals, que van de la cançó popular al jazz, sovint perquè aporta un toc humorístic o exòtic.
En la classificació d'Hornbostel-Sachs pertany al grup 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa.
Tipus d'ukuleles i afinació
[modifica]Segons la tonalitat, hi ha quatre tipus d'ukulele: baríton (el més greu), tenor, concert i soprano.
Afinació de les quatre cordes, d'esquerra a dreta tot mirant frontalment l'instrument:
- Ukulele soprano i de concert: Sol (agut), Do Mi, La o bé La (Agut), Re, Fa#, Si. Aquesta darrera és l'afinació invertida del cuatro venezolano, fet que podria induir a confusions.
- Ukulele tenor: Sol, Do, Mi, La.
- Ukulele baríton: Re, Sol, Si, Mi (idèntica a les quatre primeres cordes d'una guitarra).
En un pentagrama, l'afinació quedaria representada de la forma següent:
Referències
[modifica]- ↑ Tranquada, Jim.. The 'ukulele : a history. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2012. ISBN 978-0-8248-6587-0.
- ↑ Lorene Ruymar. The Hawaiian Steel Guitar and Its Great Hawaiian Musicians. Centerstream Publications, 1 setembre 1996, p. 19–. ISBN 978-1-57424-021-4 [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ Joseph Kekuku'. Hawaiian Musicians on the U.S. Mainland in the Early 1900s. Google, 1 setembre 1996 [Consulta: 6 març 2013].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- The Ukulele, a visual history, Jim Beloff. Backbeat Books, San Francisco. ISBN 0-87930-758-7.
Enllaços externs
[modifica]
- Acords per a ukulele afinat en Sol-Do-Mi-La.
- The Ukulele Orchestra of Great Britain.
- El foro del Ukelele. Fòrum en castellà sobre l'ukulele.
- Afinació de l'ukulele Arxivat 2011-03-10 a Wayback Machine..
- Alles Uke - Fòrum sobre l'ukulele en anglès i alemany, història, vídeos, lliçons.