Una habitació a la ciutat

Infotaula de pel·lículaUna habitació a la ciutat
Une chambre en ville Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJacques Demy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dominique Sanda
Danielle Darrieux
Richard Berry
Michel Piccoli
Anna Gaylor
Fabienne Guyon
Georges Blaness
Jacques Revaux
Jean Porcher
Jean-François Stévenin
Jean-Louis Rolland
Marie-France Roussel
Michel Colombier
Yann Dedet Modifica el valor a Wikidata
ProduccióChristine Gouze-Rénal Modifica el valor a Wikidata
GuióJacques Demy Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichel Colombier Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Penzer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSabine Mamou Modifica el valor a Wikidata
VestuariRosalie Varda Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNantes, Billancourt Studios (en) Tradueix, Bouffay (fr) Tradueix, Catedral de Nantes i Passage Pommeraye Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNantes Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0084843 FilmAffinity: 865720 Allocine: 2485 Rottentomatoes: m/a_room_in_town Letterboxd: a-room-in-town-1982 Allmovie: v151218 TCM: 484707 TMDB.org: 4269 Modifica el valor a Wikidata

Una habitació a la ciutat, títol original en francès Une chambre en ville, és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Jacques Demy i protagonitzada per Dominique Sanda, Michel Piccoli i Richard Berry.[1] Ha estat subtitulada en català.[2]

Argument

[modifica]

Nantes, 1955. Hi ha agitació social i esclats de violència a la ciutat. Els treballadors de les drassanes fan vaga. El torner François Guilbaud (Richard Berry) surt amb la dolça Violette Pelletier (Fabienne Guyon) i s'allotja a la casa de la vídua Margot Langlois (Danielle Darrieux). Mentre duri la vaga, François no podrà pagar el lloguer a la vídua. Aquesta té una filla, Edith Leroyer (Dominique Sanda), casada amb un venedor de televisors, el gelós i impotent Edmond (Michel Piccoli). François i Edith es veuran atrapats per una passió irrefrenable.[1]

Context històric i artístic

[modifica]

Anys després d'Els paraigües de Cherbourg (1964) i Les senyoretes de Rochefort (1967), el cineasta francès Jacques Demy va retornar al cor del cinema musical, si bé transferint la comèdia en melodrama de conflictes morals i socials. Inclassificable com sempre, Demy realitzaria un arriscat i inversemblant musical on tots els monòlegs i diàlegs són cantats. Amb composicions de Michel Colombier, Demy entra sense embuts en els terrenys més desfogats i hiperbòlics del cinema, concertant una escabellada, fulletonesca i contrarealista opereta d'amor, desenganys i gelosies en la qual participen personatges substanciosament desmesurats: la dolça Violette, l'impotent i mesquí marit, l'amant, el sindicalista Guilbaud o la vídua, qui dissipa en alcohol l'enyor de la noblesa perduda. Entre sentiments desorbitats, èpica obrera, sublimada malenconia i previsió de tragèdia, el cineasta hi fica algunes cullerades de sarcasme i ironia.[1]

Casat amb la també realitzadora Agnès Varda, Demy ja va voler rodar aquesta exacerbada raresa deu anys abans, aleshores amb Catherine Deneuve, Gerard Depardieu, Isabelle Huppert i Simone Signoret,[3] però davant la negativa del músic Michel Legrand i de Catherine Deneuve, el projecte no va prosperar.[4] Cal destacar-hi una singular seqüència: els policies antidisturbis de Nantes carreguen contra els exasperats vaguistes, tots ells, però, units en un gran cor de veus melòdiques i contestàries. Aquest inaudit i encara avui incomprès deliri musical es va saldar amb un estrepitós fracàs comercial.[1]

Frases cèlebres

[modifica]
La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites.
Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.
La catedral de Nantes, el punt de partida dels manifestants de la pel·lícula
«
"Una nit va arribar a la meua mare l'hora de la mort. Llavors, vaig vindre a treballar a Nantes. Vaig cercar una habitació a la ciutat. I per pur atzar vaig arribar a la casa de la teua mare." (Richard Berry com a François)[1]
 »

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 257. [1] Arxivat 2016-05-08 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Una habitació a la ciutat». goitaquefanara.cat. Fundació .cat. [Consulta: 11 novembre 2024].
  3. ↑ Jean-Pierre Berthomé, 1998. Jacques Demy et les racines du rêve. Librairie L'Atalante. ISBN 9782841720422. Pàg. 288. [2]
  4. ↑ Camille Taboulay, 1996. Le cinéma enchanté de Jacques Demy. París: Cahiers du Cinéma. ISBN 9782866421670. Pâg. 144. [3]
  5. ↑ Filmaffinity (castellà)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]