Valeri Borzov

Valeri Borzov

Biografia
Naixement	20 octubre 1949 (75 anys) Sambir (Ucraïna)
Diputat al Parlament d'Ucraïna
20 maig 2003 – 25 maig 2006 Legislatura: 4a. Rada Ucraïnesa
Diputat al Parlament d'Ucraïna
12 maig 1998 – 14 maig 2002 Legislatura: 3a. Rada Ucraïnesa
Member of the International Olympic Committee ^(en)
Representa: Ucraïna 1994 –
Dades personals
Alçada	183 cm
Pes	80 kg
Activitat
Ocupació	velocista, atleta, polític
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Comitè Olímpic Internacional 4a. Rada Ucraïnesa 3a. Rada Ucraïnesa
Professors	Valentyn Petrovskyi ^(en)
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	cursa de velocitat
Entrenat per	Valentyn Petrovskyi ^(en)
Participà en
1976	Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
1972	Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
Família
Cònjuge	Liudmila Turíxtxeva (1977–)
Premis
Orde de Lenin  Mestre emèrit d'esports de l'URSS  Orde al Mèrit, 1a classe  Orde de Daniel de Galítsia  Insígnia d'Honor al Mèrit del President d'Ucraïna  Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 5a classe  Orde al Mèrit, 2a classe  Orde de l'Amistat dels Pobles  diploma honorífic del Gabinet de ministres d'Ucraïna  Orde de la Insígnia d'Honor  Orde del Príncep Iaroslav el Savi  Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 4a classe

Medaller
Atletisme
Representa: Unió Soviètica
Jocs Olímpics
	Múnic 1972	100 m. llisos
	Múnic 1972	200 m. llisos
	Múnic 1972	relleus 4x100 m.
	Mont-real 1976	100 m. llisos
	Mont-real 1976	relleus 4x100 m.
Campionat d'Europa
	Atenes 1969	100 m. llisos
	Atenes 1969	relleus 4x100 m.
	Hèlsinki 1971	100 m. llisos
	Hèlsinki 1971	200 m. llisos
	Roma 1974	100 m. llisos
Campionat d'Europa en pista coberta
	Belgrad 1969	50 m. llisos
	Viena 1970	60 m. llisos
	Sofia 1971	60 m. llisos
	Grenoble 1972	50 m. llisos
	Göteborg 1974	60 m. llisos
	Katowice 1975	60 m. llisos
	Múnic 1976	60 m. llisos
	St. Sebastià 1977	60 m. llisos

Valeri Borzov (en rus: Валерий Борзов; en ucraïnès: Валерій Борзов) (Sambir, Unió Soviètica 1949) és un atleta ucraïnès, ja retirat, que va competir sota bandera de la Unió Soviètica durant la dècada de 1970. Durant la seva carrera esportiva guanyà cinc medalles olímpiques. En finalitzar la seva etapa com a especialista en curses de velocitat entrà en el món de la política.

Biografia

Va néixer el 20 d'octubre de 1949 a la ciutat de Sambir, població que en aquells momenets formava part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (Unió Soviètica) i que avui dia forma part d'Ucraïna.

Es casà amb al gimnasta i medallista olímpica Liudmila Turíxtxeva.^[1][2]

Carrera esportiva

Va iniciar la seva activitat esportiva el 1968, aconseguint l'any 1969 el seu primer títol europeu en els 100 metres llisos en el Campionat d'Europa d'atletisme realitzat a Atenes (Grècia). Aquell mateix establí un nou rècord d'Europa d'aquesta distància aturant el cronòmetre manual en 10.0 segons.^[3] Posteriorment en el Campionat d'Europa de 1971 realitzats a Hèlsinki aconseguí guanyar el títol europeu tant en els 100 m. com en els 200 metres llisos.^[1]

Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental), on va aconseguir la medalla d'or en les proves dels 100 m. i 200 metres llisos, esdevenint el primer i únic, fins al moment, europeu en aconseguir aquest doble èxit. En aquests mateixos Jocs aconseguí guanyar, així mateix, la medalla de plata en els relleus 4x100 metres, quedant per darrere de l'equip nord-americà, que establí un nou rècord del món en aquesta competició.^[1][4]

Després de l'èxit aconseguit a Múnic decidí descansar la temporada de 1973, retornant a la competició en el Campionat d'Europa de 1974 realitzat a Roma (Itàlia), on aconseguí novament guanyar la medalla d'or en els 100 i 200 metres llisos.

Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà), on partí com a fovorit per tornar a guanyar els títols olímpics en els 100 metres llisos, si bé finalment guanyà la medalla de bronze en aquesta prova. Sense participació en els 200 metres llisos va guanyar una nova medalla de bronze en els relleus 4x100 metres, just per darrere dels Estats Units i la República Democràtica Alemanya (RDA).^[1]

A partir d'aquell moment no va tenir èxit en les competicions en les quals participà, quedant vuitè en els 100 metres del Campionat d'Europa de 1978 realitzats a Praga (Txecoslovàquia), motiu pel qual decidí retirar-se de la competició activa l'any 1979.^[1]

Entre 1990 i 1998 fou nomenat president del Comitè Olímpic d'Ucraïna, sent el primer president d'aquest comitè, i membre del Comitè Olímpic Internacional des de 1994.^[1]

Carrera política

L'any 1991 fou nomenat Ministre de Joventut i Esports, càrrec que ocupà fins al 1997. Des de 1998 fins al 2006 fou membre del Parlament d'Ucraïna pel Moviment Popular d'Ucraïna (1998), pel Partit Reformes i Ordre (1998-1999), per la Unió Panucraïnesa "Pàtria" (1999-2001) i finalment pel Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna (unit) (2001-2006).^[5][6]

Referències

1. «Olympedia – Valery Borzov». [Consulta: 11 febrer 2024].
2. Elliott, Helene. «Borzov Proves Himself Twice», 04-09-2002. [Consulta: 7 desembre 2021].
3. «Valeriy Borzov Wins 100m Gold - Munich 1972 Olympic Games», 26-11-2013. [Consulta: 7 desembre 2021].
4. Owen, David. «A trip down memory lane with Valeriy Borzov», 29-09-2013. [Consulta: 10 desembre 2021].
5. «Valery Borzov». Arxivat de l'original el 20 abril 2009. [Consulta: 7 desembre 2021].
6. «Valeriy Borzov». [Consulta: 10 desembre 2021].