Tipus | municipi d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Aragó | ||||
Província | província de Terol | ||||
Capital | Valjunquera | ||||
Població humana | |||||
Població | 331 (2023) (7,91 hab./km²) | ||||
Gentilici | cachap | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 41,836585 km² | ||||
Altitud | 552 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Ismael Brenchat Gil | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 44595 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 44247 | ||||
Lloc web | ayuntamientovaljunquera.es |
Valljunquera és un municipi del Matarranya al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó. Al seu terme se troba el poble abandonat del Mas del Llaurador.
Variació històrica del cens de Valljunquera | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2005 | |
1.271 | 1.340 | 1.565 | 1.275 | 1.162 | 1.004 | 801 | 679 | 608 | 463 | 423 | 424 |
Lo terme s'estén des de la serra del Lliri (689 m alt), al sud, al límit amb lo municipi de Fórnols, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya per l'esquerra. Lo territori és drenat, a més, per la vall Junquera, també tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals. Hi predominen les pinedes i la garriga.
La temperatura mitjana anual és de 13,7°, i la precipitació anual, de 380 mm.[1]
L'agricultura és la principal activitat econòmica: oliveres (l'oli gaudeix del reconeixement de la Denominació d'Origen Protegida Oli del Baix Aragó), ametllers, presseguers, cereals i vinya.
Lo terme municipal és important quant a jaciments arqueològics, i hi ha dades almenys de tres jaciments ibèrics: lo Mirablanc, lo Castellar i el Lliri.
Lo Mirablanc, situat a la serra del mateix nom, data d'entre el 500 i el 50 aC, en la primera edat del ferro. Fou descobert lo 1916 pel rector Nicolás Martínez i explorat per Pere Bosch i Gimpera, de l'Institut d'Estudis Catalans. Se caracteritza per la seua situació privilegiada. Seguint los esquemes indoeuropeus, hi apareixen traçats de cases de planta regular i les restes d'una muralla. Lo Castellar (o Mas de Llaurador) podria situar-se en lo segle v aC. Hi van aparèixer restes de ceràmica que es troben dipositades al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Lo topònim Valljunquera deriva del llatí "valle juncaria" (vall dels joncs). En català occidental, los joncs s'anomenen "juncs".
Se conserven restes de l'antiga muralla que voltava lo nucli, record de l'època en què la població va pertànyer a l'orde de Calatrava d'Alcanyís.
Lo Mas del Llaurador és un poble abandonat en lo terme municipal de Valljunquera. Actualment està en ruïnes.