Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 desembre 1746 Camerino (Itàlia) |
Mort | 8 abril 1810 (63 anys) Bath (Anglaterra) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, músic, pianista, professor, cantant d'òpera, cantant |
Gènere | Òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Venanzio Rauzzini (Camerino, 18 de desembre de 1746 - Bath, 8 d'abril de 1810)[1] va ser un famós cantant d'òpera castrat i compositor italià de la segona meitat del segle xviii. Era germà del també cantant i compositor Matteo Rauzzini (1754-1791).[2]
De nen va ser membre del Cor de la Capella Sixtina i va ser deixeble de Domenico Corri i Muzio Clementi. També va estudiar amb Giuseppe Santarelli a Roma i Nicola Porpora a Nàpols.[3]
Va fer el seu debut professional en l'òpera el 1765 al Teatre Valle de Roma encarnat en un dels personatges femenins de l'òpera de Niccolò Piccinni Il finto astrologo.[4] Va cantar al Teatre San Samuele de Venècia el 1766, després de la qual cosa es va presentar a la Hofoper de Münich el 1766-1767.[3] Rauzzini va haver d'abandonar el terreny de Múnic a causa de les seves moltes aventures amoroses amb dones casades.[5] Dotat amb una bella veu i una tècnica perfecta, va cantar com a soprano i va participar en l'estrena de Milà de Lucio Silla de Mozart, així com de l'execució del motet Exultate jubilate que el compositor austríac va escriure expressament per a ell. Va passar molt de temps actiu a Londres.[6]
A més de la professió de cantant on va tenir entre altres alumnes a Mrs. Dickons,[7] Nancy Storace i Michael Kelly,[8] també es va prodigar com a compositor. És autor de diverses òperes i sonates per a violí i clavecí, instrument que tocava amb gran mestria.