Impressió artística de la Venus Express en òrbita | |||||||||||||||
Tipus de missió | sonda espacial | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
NSSDCA ID | 2005-045A | ||||||||||||||
Núm. SATCAT | 28901 | ||||||||||||||
Durada de la missió | 9 anys, 66 dies, 19 hores, 37 minuts i 12 segons | ||||||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||||||
Fabricant | Astrium | ||||||||||||||
Massa | enlairament: 1.270 kg pes sec: 700 kg càrrega útil: | ||||||||||||||
Dimensions | 1,4 () × 1,8 () × 1,5 () m | ||||||||||||||
Potència | 1.100 W | ||||||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Vehicle de llançament | Soiuz-FG | ||||||||||||||
Contractista | Starsem | ||||||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||||||
Motiu de pèrdua | deteriorament orbital | ||||||||||||||
Últim contacte | 18 gener 2015 | ||||||||||||||
Reentrada | febrer 2015 (a Venus) | ||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera. Es tracta de la primera missió de l'Agència Espacial Europea a Venus.[1] La Venus Express reutilitza elements i aprofita bona part del disseny de les sondes Mars Express i Rosetta, i també part de l'equip humà de control de terra d'aquestes dues missions i ha estat construïda per un equip de 25 empreses de 14 països europeus, sota la direcció d'EADS Astrium.[2]
Els objectius principals de la Venus Express són estudiar l'atmosfera, l'entorn de plasma i el vent solar al voltant de Venus, les característiques superficials del planeta en detall i les interaccions superfície-atmosfera. També elaborarà mapes globals de temperatura del planeta. El seu pla de missió nominal està previst que duri 500 dies terrestres, però els recursos de la sonda la poden mantenir operativa 500 dies més.
La Venus Express fou llançada des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) el 9 de novembre de 2005, a les 03:33 UTC, per un coet llançador Soyuz-Fregat. Encara que el llançament inicial estava previst per al 26 d'octubre va haver de ser posposat per problemes de possible contaminació en el muntatge de la càpsula Fregat.[3] Després del llançament, el coet situà la sonda en una òrbita d'estacionament i 1 h 36 min després de l'enlairament la situà en l'òrbita de transferència final cap a Venus. L'11 de novembre de 2005 es realitzà una primera maniobra de correcció de ruta, seguida per dues més durant el viatge cap a Venus, de 153 dies de durada. L'11 d'abril de 2006 es completà amb èxit la maniobra d'inserció orbital al voltant de Venus;[4] després de 4 setmanes més de maniobres la sonda es col·locarà en la seva òrbita operacional definitiva.
En la proposta original de la missió, el 2001, es preveia reutilitzar el disseny de la missió Mars Express. Tot i així, les característiques especials de Venus obligaren a modificar-ne alguns aspectes, especialment pel que fa al control i l'aïllament tèrmic, les comunicacions i l'alimentació elèctrica. Com Venus està molt més a prop del Sol que Mart, l'escalfament per radiació és quatre vegades superior i els nivells de radiació ionitzant són molt més elevats; per altra banda, la major proximitat al Sol també implica un ús més efectiu dels panells solars.
La Venus Express consisteix en un paral·lelepípede d'alumini gairebé cúbic d'1,5 x 1,8 x 1,4 metres, amb una massa en el moment del llançament de 1250 kg (incloent-hi 570 kg de propel·lent). En ell s'inclouen part dels instruments científics i el sistema de propulsió, format per un coet principal amb un empenyiment de 400 N i 8 impulsors de maniobra de 10 N cada un. L'alimentació elèctrica per als sistemes i instruments queda garantida pels panells solars d'uns 5 m², formats per cèl·lules fotovoltaiques d'arsenur de gal·li que generen una potència de 1.450 W (a Venus); a més la sonda disposa de 3 bateries de liti. La comunicació amb la Terra, amb dues antenes d'alt guany, és bidireccional en dues freqüències (bandes S/X) i es preveu una transmissió de dades d'entre 500 i 4.300 Mbits per dia.[9]
Els principals instruments científics duts per la sonda Venus Express són:[10]