Victor Fayod

Plantilla:Infotaula personaVictor Fayod
Biografia
Naixement23 novembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Ollon (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Blois (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, micòleg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaFayod Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 18690-1


Victor Fayod (23 de novembre de 1860 – 28 d'abril de 1900) va ser un micòleg suís creador d'una nova i influent classificació dels fongs agàrics i que va descriure un gran nombre de noves espècies i de nous gèneres.

Biografia

[modifica]

Fayod nasqué a Salaz, petita localitat propera a Bex en el cantó suís de Vaud. Era net del famós geòleg Johann von Charpentier.[2] Estudià a Bex i Lausanne, estudià matemàtiques i silvicultura al Politècnic de Zürich. Va estar interessat en la botànica i la micologia de manera autodidacta.[3][4][5]

Fayod primer treballà amb Heinrich Anton de Bary (1831–1888) a Estrasburg des de 1881 fins a 1882, tingué llocs de treball relacionats amb la biologia a Bad Cannstadt, Normandia, Nervi, el "Valli Valdesi" (en els Alps Cottians i a Gènova. També ajudà al bacteriòleg André Chantemesse (1851–1919) a Paris. A partir de 1890 es dedicà a l'odontologia a París. Tornà a Suïssa per problemes de salut i morí el 1900.[6]

Assoliments científics

[modifica]

Fayod dominava els idiomes alemany, francès i italià i en aquestes llengües va fer diverses publicacions.[6]

Va reconèixer la influència del darwinisme en la botànica i va preparar una nova classificació dels fongs agaricals, basant-se per primera vegada en característiques microscòpiques com els basidis, cistidis i les espores.[7] Va presentar aquesta classificació dins la seva obra, "Prodrome d'une histoire naturelle des agaricinées" on proposà noves designacions genèriques encara usades actualment: Agrocybe, Cystoderma, Delicatula, Omphalotus, Pholiotina, i Schinzinia.[8]

L'obra de Fayod se centrà principalment en els Hymenomycetes. Va fer la descripció de la bal·litospora (descàrrega d'espores) en els Basidiomycetes que implica la formació d'una gota líquida.[4][5] Va fer il·lustracions de biologia conservades a ls Jardins Botànics de Ginebra.[7]

El gènere Fayodia el recorda, com també les espècies Pluteus fayodii (la qual és sinònim de Pluteus leoninus).[9]

Referències

[modifica]
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. The tiny locality Salaz, where Fayod was born, is in the commune of Ollon, and not in the better known village of Bex, though very close. See the Swiss Academy of Natural Sciences article, where "Salaz" is mis-spelt.
  3. «Victor Fayod». [Consulta: 15 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 Money NP.. Mr. Bloomfield's Orchard: The Mysterious World of Mushrooms, Molds, and Mycologists. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-515457-6. 
  5. 5,0 5,1 Monthoux, Olivier (1986). "The year of Victor Fayod" Musées de Genève 27(261): 3–6 (in French).
  6. 6,0 6,1 Prof. Ed. Fischer «Victor Fayod 1860 - 1900». Verhandlungen der Schweizerischen Naturforschenden Gesellschaft, 83, 1900, pàg. XXXII-XXXVI. Arxivat de l'original el 2014-10-06 [Consulta: 15 febrer 2014]. This article of the journal "Acts of the Swiss Academy of Natural Sciences" ("Actes de l'Académie suisse des sciences naturelles") is also available in French. The paper includes a list of Fayod's published works.
  7. 7,0 7,1 «Herbier Fayod». [Consulta: 1r març 2014].
  8. Fayod, V. «Prodrome d'une histoire naturelle des Agaricinés» (en francès). Annales des Sciences Naturelles, Botanique, Sér. 7, 9, 1889, pàg. 181–411; 365. The Gallica URL given allows download of the relevant sequence of pages through the "Télécharger" link. Fayod's approval of Darwinism is evident for instance from his introduction, including the first page (page 181).
  9. These and other assertions related to fungus species and genera can be checked using Index Fungorum.