Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 novembre 1860 Ollon (Suïssa) |
Mort | 28 abril 1900 (39 anys) Blois (França) |
Formació | ETH Zürich |
Activitat | |
Camp de treball | Micologia |
Ocupació | botànic, micòleg |
Obra | |
Abrev. botànica | Fayod |
Victor Fayod (23 de novembre de 1860 – 28 d'abril de 1900) va ser un micòleg suís creador d'una nova i influent classificació dels fongs agàrics i que va descriure un gran nombre de noves espècies i de nous gèneres.
Fayod nasqué a Salaz, petita localitat propera a Bex en el cantó suís de Vaud. Era net del famós geòleg Johann von Charpentier.[2] Estudià a Bex i Lausanne, estudià matemàtiques i silvicultura al Politècnic de Zürich. Va estar interessat en la botànica i la micologia de manera autodidacta.[3][4][5]
Fayod primer treballà amb Heinrich Anton de Bary (1831–1888) a Estrasburg des de 1881 fins a 1882, tingué llocs de treball relacionats amb la biologia a Bad Cannstadt, Normandia, Nervi, el "Valli Valdesi" (en els Alps Cottians i a Gènova. També ajudà al bacteriòleg André Chantemesse (1851–1919) a Paris. A partir de 1890 es dedicà a l'odontologia a París. Tornà a Suïssa per problemes de salut i morí el 1900.[6]
Fayod dominava els idiomes alemany, francès i italià i en aquestes llengües va fer diverses publicacions.[6]
Va reconèixer la influència del darwinisme en la botànica i va preparar una nova classificació dels fongs agaricals, basant-se per primera vegada en característiques microscòpiques com els basidis, cistidis i les espores.[7] Va presentar aquesta classificació dins la seva obra, "Prodrome d'une histoire naturelle des agaricinées" on proposà noves designacions genèriques encara usades actualment: Agrocybe, Cystoderma, Delicatula, Omphalotus, Pholiotina, i Schinzinia.[8]
L'obra de Fayod se centrà principalment en els Hymenomycetes. Va fer la descripció de la bal·litospora (descàrrega d'espores) en els Basidiomycetes que implica la formació d'una gota líquida.[4][5] Va fer il·lustracions de biologia conservades a ls Jardins Botànics de Ginebra.[7]
El gènere Fayodia el recorda, com també les espècies Pluteus fayodii (la qual és sinònim de Pluteus leoninus).[9]