Wadi-us-Salaam

Plantilla:Infotaula indretWadi-us-Salaam
(ar) وادي السلام Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscementiri islàmic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNajaf (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 00′ 18″ N, 44° 18′ 54″ E / 32.005°N,44.315°E / 32.005; 44.315
Característiques
Superfície600 ha Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data24 gener 2011
Identificador5578
Història
Creació1873 Modifica el valor a Wikidata

Wadi Al-Salaam (Àrab وادي السلام; Vall de la Pau) és un cementiri islàmic, localitzat a la ciutat sagrada xiïta de Najaf, Iraq. És el cementiri més gran del món,[1] amb una superfície de 1,485.5 acres (601.16 ha; 6.01 km²), amb més de 5 milions de cossos,[2] i atreu milions de pelegrins anualment.[3]

El cementiri és a prop del santuari de l'imam Ali ibn Abi Talib, el primer imam del xiisme[4] i quart califa sunnita. Els xiïtes creuen que Alí té el poder d'intercedir pels difunts reduint el seu patiment durant el traspàs de l'ànima i que si són enterrats allà seran ressuscitats d'entre els morts el dia del judici final junt amb el seu guia espiritual. És per això que molts xiïtes de l'Iraq i de l'Iran demanen ser enterrats en aquest cementiri.[4] També consideren que Adam i el profeta Noè són enterrats al santuari de l'imam Alí. Gràcies a les millores del transport, xiïtes d'arreu el món són (o demanen ser) enterrats al cementiri. Tanmateix, l'enterrament al cementiri significa ser col·locat dins d'una de les moltes seves catacumbes[5] on cada cripta pot rebre fins a 50 cossos.[6] Els procediments d'enterrament són controlats per la Marja' (lleis religioses xiïtes).[7]

Història

[modifica]

Enterraments diaris han tingut lloc a Wadi-Al-Salam d'ençà 1,400 anys i el lloc és a la llista provisional del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO[8] Existeixen enterraments documentats a Najaf des dels imperis part i sassànida i les antigues ciutats mesopotàmiques sovint tenien cementiris similars amb nombroses tombes acumulades.[9]

Es calcula que durant la Guerra d'Iraq aproximadament 200 a 250 cadàvers hi eren enterrats diàriament, reduint-se a menys de 100 per dia el 2010.[4] Una xifra en augment respecte dels 20,000 cossos, principalment de l'Iran, enterrats anualment a l'inici del segle xx.[10] La majoria d'iraquians i molts iranians xiïtes tenen un parent enterrat al cementiri.[11]

A partir del 2014 i coincidint amb la guerra contra ISIS, el nombre d'enterraments va pujar molt, portant al robatori, venda il·legal o improvisació de tombes.[12] Segons un enterrador: “Mai he estat tan ocupat. Ni tan sols després del 2003 o 2006 [al pic de la guerra de l'Iraq].”[13]

Tombes prominents

[modifica]
  • Gran Aiatol·là Mohammad Mohammad Sadeq al-Sadr – el seu mausoleu és possiblement el més visitat del cementiri.[14]
  • Gran Aiatol·là Muhammad Baqir al-Sadr

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ Hala Mundhir Fattah A brief history of Iraq. Infobase Publishing, 2009, p. 140. ISBN 978-0-8160-5767-2 [Consulta: 18 octubre 2010]. 
  2. ↑ «QUE GRAN ÉS WADI-ENS-SALAAM CEMENTIRI?». Arxivat de l'original el 2015-04-25. [Consulta: 28 novembre 2016].
  3. ↑ Anthony Ham Middle East. Lonely Planet, 15 Sep 2010, p. 224. ISBN 9781742203591. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Najaf testimoni de cementiri a la història tràgica d'Iraq
  5. ↑ «Wadi al-Salam: A Cemetery to Cleanse Sins». Al-Akhbar English, 19-09-2012 [Consulta: 29 març 2015]. Arxivat 26 de gener 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-26. [Consulta: 28 novembre 2016].
  6. ↑ Yasser Tabbaa Najaf, the Gate of wisdom. UNESCO, 28 juliol 2014, p. 181. ISBN 9789231000287. 
  7. ↑ George Farag Diaspora and Transitional Administration: Shiite Iraqi Diaspora and the Administration of Post-Saddam Hussein Iraq. ProQuest, 2007, p. 131. ISBN 9780549410034. 
  8. ↑ Wadi Al-Salam Cementiri en Najaf
  9. ↑ Yasser Tabbaa Najaf, the Gate of wisdom. UNESCO, 28 juliol 2014, p. 162. ISBN 9789231000287. «Such burial sites are quite common in ancient Mesopotamian cities, where the accumulation of tombs has created mounds on the outskirts of these early settlements» 
  10. ↑ Yasser Tabbaa Najaf, the Gate of wisdom. UNESCO, 28 juliol 2014, p. 163. ISBN 9789231000287. 
  11. ↑ Treading on Hallowed Ground:Counterinsurgency Operations in Sacred Spaces. Oxford University Press, 27 Aug 2008, p. 145. ISBN 9780199711895. 
  12. ↑ «A new UNESCO publication pays tribute to Iraqi cultural heritage», 19-11-2014. [Consulta: 30 març 2015].
  13. ↑ «Islamic State: The pushback». The Economist, 21-03-2015 [Consulta: 22 abril 2015].
  14. ↑ Yasser Tabbaa Najaf, the Gate of wisdom. UNESCO, 28 juliol 2014, p. 180. ISBN 9789231000287. 

Enllaços externs

[modifica]