(ar) وادي السلام ![]() | ||||
Tipus | cementiri islàmic ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Najaf (Iraq) ![]() | |||
| ||||
Característiques | ||||
Superfície | 600 ha ![]() | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 24 gener 2011 | |||
Identificador | 5578 | |||
Història | ||||
Creació | 1873 ![]() | |||
Wadi Al-Salaam (Àrab وادي السلام; Vall de la Pau) és un cementiri islàmic, localitzat a la ciutat sagrada xiïta de Najaf, Iraq. És el cementiri més gran del món,[1] amb una superfície de 1,485.5 acres (601.16 ha; 6.01 km²), amb més de 5 milions de cossos,[2] i atreu milions de pelegrins anualment.[3]
El cementiri és a prop del santuari de l'imam Ali ibn Abi Talib, el primer imam del xiisme[4] i quart califa sunnita. Els xiïtes creuen que Alí té el poder d'intercedir pels difunts reduint el seu patiment durant el traspàs de l'ànima i que si són enterrats allà seran ressuscitats d'entre els morts el dia del judici final junt amb el seu guia espiritual. És per això que molts xiïtes de l'Iraq i de l'Iran demanen ser enterrats en aquest cementiri.[4] També consideren que Adam i el profeta Noè són enterrats al santuari de l'imam Alí. Gràcies a les millores del transport, xiïtes d'arreu el món són (o demanen ser) enterrats al cementiri. Tanmateix, l'enterrament al cementiri significa ser col·locat dins d'una de les moltes seves catacumbes[5] on cada cripta pot rebre fins a 50 cossos.[6] Els procediments d'enterrament són controlats per la Marja' (lleis religioses xiïtes).[7]
Enterraments diaris han tingut lloc a Wadi-Al-Salam d'ençà 1,400 anys i el lloc és a la llista provisional del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO[8] Existeixen enterraments documentats a Najaf des dels imperis part i sassànida i les antigues ciutats mesopotàmiques sovint tenien cementiris similars amb nombroses tombes acumulades.[9]
Es calcula que durant la Guerra d'Iraq aproximadament 200 a 250 cadàvers hi eren enterrats diàriament, reduint-se a menys de 100 per dia el 2010.[4] Una xifra en augment respecte dels 20,000 cossos, principalment de l'Iran, enterrats anualment a l'inici del segle xx.[10] La majoria d'iraquians i molts iranians xiïtes tenen un parent enterrat al cementiri.[11]
A partir del 2014 i coincidint amb la guerra contra ISIS, el nombre d'enterraments va pujar molt, portant al robatori, venda il·legal o improvisació de tombes.[12] Segons un enterrador: “Mai he estat tan ocupat. Ni tan sols després del 2003 o 2006 [al pic de la guerra de l'Iraq].”[13]