Selecció de wagashi llesta per servir durant una cerimònia del te | |
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Japó |
Data de creació | 710 |
Detalls | |
Tipus | confit |
El wagashi (和 果子) és un llaminadura tradicional japonesa que solen inspirar-se en la naturalesa i el canvi de les estacions de l'any. Es serveix sovint amb el te verd i que s'elabora típicament a partir d'ingredients naturals, principalment vegetals, com el mochi (pasta d'arrós glutinos), azukis (que és pasta de mongetes dolces) i fruita.
El wagashi va unit a la cerimònia del te, ja que normalment és en aquest esdeveniment on es serveix. Hi ha una gran varietat de wagashi, n'hi ha un gran ventall de colors, formes diferents i maneres de preparar-los diferentment. Hi ha també wagashi específics per a cada mes i estació de l'any.[1]
Generalment no es consideren wagashi els dolços introduïts després de la Restauració Meiji (1868), com per exemple la major part dels dolços d'Okinawa i els d'origen europeu i xinès, que fan servir ingredients estranys a la cuina japonesa tradicional (com per exemple el pa de pessic).
Les varietats de wagashi són molt grans, els ingredients que s'utilitzen depenen de per quina celebració es fan.
L'Akumaki és un pastís d'arròs de Kyushu que no és apelagós, però que, si passa el temps, roman suau. Per a fer-los s'utilitza fulles, que prèviament han estat tota la nit en remull amb lleixiu i arròs embolicat mochigome en lleixiu durant la nit. El resultat és similar al mochi però és molt menys agafatós i té una vida útil més llarga. Es creu que l'akumaki va ser inventat pels samurais com a provisió per a la batalla al segle xvi. És característic del Dia del Nen, relacionat amb tradicions samurai. La millor manera de menjar-ne és amb sucre mesclat amb kinako (farina de soja torrada) amb una mica de sal o submergint-lo en la mel. Si no es menja amb res el seu gust és amarg.