Wei Yuan
| |||
| Nom original | (zh) 魏源  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 23 abril 1794 Shaoyang (Dinastia Qing) | ||
| Mort | 26 març 1857 (62 anys) Hangzhou (RP Xina) | ||
| Religió | Confucianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, escriptor, historiador | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Wei Yuan (en xinès: 魏源; en pinyin: Wèi Yuán), nascut com Wei Yuanda (en xinès tradicional: 魏遠達; en xinès simplificat: 魏远达; en pinyin: Wèi Yuǎndá), noms de cortesia: Moshen (默深) i Hanshi (汉士), historiador, geògraf, filòsof i escriptor xinès de la dinastia Qing.
Biografia
[modifica]Wei Yuan (Shaoyang, Hunan -Xina-, 23 d'abril de 1794 - Hangzhou (Zhejiang), 26 d'agost de 1856).[1]
Va ser un estudiant brillant, amb 14 anys va obtenir el grau de "sui" (nivell local) i va entrar a l'escola Yuelu (岳麓書院) on va estudiar els clàssics confucians sota el mestratge de Liu Fenglu (劉逢禄), representant de l'escola Changzhou (常州學派).[2] Posteriorment va assolir el grau provincial en els exàmens imperials i treballà com a secretari d'importants homes d'Estat, com He Changling 賀長齡, Tao Shu 陶澍, Lin Zexu 林則徐 i Yu Qian 裕謙.[3]
El 1831 el van traslladar a Yangzhou on si va quedar la resta de la seva vida.[4]
El 1847 va obtenir el grau més alt en els exàmens pel mandarinat, però la rebel·lió dels Taiping no li va permetre aplicar les reformes que proposava i va passar els darrers anys de la seva vida retirat a un monastir budista.[2]
El pensament i l'obra de Wei Yuan
[modifica]Va ser un dels primers pensadors de finals de la dinastia Qing que va posar en discussió les diferències de poder entre la Xina i l'Occident, en una etapa en què la dinastia Qing ja entrava en el seu declive, que d'alguna forma va arribar al seu punt més algit amb els enfrontaments contra les potencies occidentals i la Primera Guerra de l'opi -1839-1842-.[2]
Va proposar que el xinesos havien d'estudiar la tecnologia dels “barbars” i que calia introduir a nivell estatal els aparells i la tecnologia occidental a la Xina.[5]
Com a autor va conrear diverses disciplines; el 1842 va escriure Sheng wu ji (圣武记) (Escrits sobre la Conquesta) un “cant” al creixement de la dinastia Qing, i el 1843 “Tractat il·lustrat dels Poders del Mar” Hai guo tu zhi (海国图志), recull de materials occidentals fet per Lin Zexu durant i després de la Primera guerra de l'Opi, on es mostra la necessitat d'aprofundir en el coneixement de les nacions occidentals amb presència naval i els corresponents avenços tecnologics.[2]Va participar en la traducció al xinès de l'obra de Hugh Murray (1779-1846) “Encyclopaedia of Geography, Comprising a Complete Description of the Earth”, i un dels precursors del Moviment d'auto-enfortiment.[3] També va escriure sobre aspectes històrics relacionats amb el Kanat de Jungària.
Va escriure el seu propi tractat de geografia “Haiguo tuzhi” 海國圖志, i una història militar “Shengwuji 聖武記” on menciona la importancia de posar-se al dia en els coneixement sobre les tecnologies militars utilitzades en els països occidentals, com les armes de foc i els vaixells a vapor.[3]
També va col·laborar com a editor principal en la recopilació d'assajos sobre temes socials, polítics i econòmics, amb una “Antologia de textos sobre l'art de governar de la dinastia Qing” (Huangchao jingshi wenbian - 皇朝經世文編 -) escrits per funcionaris Qing,[6] que d'alguna manera segons l'historiador William T. Rose, va servir com a "bíblia" pels reformistes de l'època i dels intel·lectuals que pregonaven la necessitar d'impulsar reformes polítiques pragmàtiques.[7]
Com a filòsof va analitzar entre altres, els escrits de la dinastia Han, amb la conclusió de que les petites paraules tenen grans significats, (wei yan da yi 微言大義).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Wei Yuan: Study Them,Master Them and defeat Them!» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-04-29. [Consulta: agost 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Schell, Orville; Delury, John. «Humiliation: Wei Yuan (1794-1857)» (en anglès). The Asian Society. [Consulta: agost 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History - Wei Yuan» (en anglès), 06-05-2012. [Consulta: agost 2016].
- ↑ Yuan, Wei. Chinese Account of the Opium War (en anglès). Charles River, 2012.
- ↑ «Wen Yuan. Chinese historian» (en anglès). [Consulta: agost 2015].
- ↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Ren, Chao. «Wei Yuan and the Chinese Totalistic Iconoclasm: The Demise of Confucianism in Matter and in Form.» (en anglès), 2011. [Consulta: agost 2016].