Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Woody Brown 24 desembre 1944 Laurinburg (Carolina del Nord) |
Mort | 10 maig 1989 (44 anys) Nova York |
Causa de mort | Causes naturals i mort accidental (Insuficiència renal ) |
Dades personals | |
Formació | Newark Arts High School |
Activitat | |
Ocupació | compositor, músic de jazz, trompetista |
Activitat | 1963 – |
Membre de | |
Gènere | Jazz |
Instrument | Trompeta |
Segell discogràfic | Columbia Records Elektra Records Enja Records |
Lloc web | WoodyShaw.com |
Woody Shaw (Laurinburg, 24 de desembre de 1944 - 10 de maig de 1989) va ser un trompetista i compositor estatunidenc de jazz.
Nascut a Laurinburg, la infància de Shaw va transcórrer a Newark, Nova Jersey, on va començar a tocar la corneta sense pistons a l'edat de 9 anys. Dos anys més tard, per pura casualitat, adopta el seu instrument definitiu, prenent classes de trompeta de Jerome Ziering, un professor a qui el mateix Shaw atribueix unisca gran influència en el seu desenvolupament primerenc com músic. Shaw va demostrar una gran capacitat, amb oïda absoluta i memòria fotogràfica, i com a resultat d'això els seus professors ho van inscriure dos cursos per davant del que li corresponia per edat a l'Arts High School, una institució per on havien passat noms tan notables com els de Wayne Shorter, Sarah Vaughan o Larry Young.[1] Les primeres influències de Shaw van ser Louis Armstrong, Fats Navarro, Milers Davis, Kenny Dorhman, Freddie Hubbard, Lee Morgan i, especialment, Dizzy Gillispie, amb qui el pare de Shaw -un cantant de gospel- havia acudit a la High School. En 1963 comença la seua carrera professional enregistrant amb Willie Babau i Eric Dolphy, qui, a l'any següent, convida a Shaw a acompanyar-li a París. A pesar de la sobtada mort de Dolphy, just abans del projectat viatge, Shaw decideix anar de totes maneres a la capital francesa, on s'estableix amb el seu amic Nathan Davis al costat de figures com Bud Powell, Kenny Clarke o Art Taylor. En tal companyia, el trompetista freqüenta Londres i Berlín, però en 1964 decideix regressar als Estats Units, per a unir-se al quintet del pianista Horace Silver, amb qui roman durant el bienni 1965-66. Durant la resta de la dècada treballa amb Chick Corea (1966-67), Jackie McLean (1967), Booker Ervin (1968), McCoy Tyner (1968), Max Roach (1968-69) i Andrew Hill (1969).[1]
La dècada dels 70 s'inicia amb col·laboracions amb Pharoah Sanders, Hank Mobley, Gary Bartz, Archie Sheep o Joe Henderson, qui el contracta per a la seua quintet en 1970. Des de 1971 fins a 1973 forma part dels famosos Jazz Messengers d'Art Blakey, i després d'aqueix període s'estableix en San Francisco per a co-liderar un projecte al costat de Bobby Hutcherson. En 1975 torna a Nova York al costat del bateria Louis Hayes, amb qui forma un quintet a nom d'ambdós. En 1977 Shaw, influenciat per la música modal de Coltrane i el hard bop de tall més clàssic, lidera diversos grups sota el seu nom. En 1978 signatura amb Columbia Records per a editar una sèrie d'àlbums avui ja clàssics. Des d'aqueix any i fins a 1983, Shaw manté un quintet relativament estable, que incloïa, entre altres, al trombonista Steve Turre i al pianista Mulgrew Miller, però a partir d'aqueixa data se succeeixen nombrosos formacions en les diferents agrupacions sota el seu nom.[1]
Durant els seus últims anys li havia estat diagnosticada una malaltia incurable en els ulls que li estava fent perdre progressivament la visió, el que dificultava la seua carrera professional. El 27 de febrer de 1989, en circumstàncies poc clares, Shaw va patir un atropellament en el metro de Brooklyn, el qual li va ocasionar importants danys en el seu braç esquerre. El 10 de maig de 1989, després de diverses complicacions, mor per problemes de ronyó.[2]
Amb Eric Dolphy
Amb Larry Young
Amb Horace Silver
Amb Chick Corea
Amb Jackie McLean
Amb Andrew Hill
Amb Bobby Hutcherson
Amb Pharoah Sanders
Amb Joe Zawinul
Amb Joe Henderson
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Woody Shaw |