Xanthorrhoea prové del grec i significa "flux groc", nom que fa referència al color de la seva resina. Va ser Smith qui li va donar aquest nom l'any 1798.[3][4] És un nom invàlid el d'Acoroides (similar a l'‘Acorus’)[5] que li va donar Solander en el seu manuscrit del Primer viatge de James Cook.[3]
Té diversos noms entre els aborígens australians: al sud-oest el nom Noongar de balga es fa servir per a X. preissii. Al sud d'Austràlia, a diverses espècies d'aquest gènere en diuen yakka.[6]
Totes les espècies són plantes perennes i tenen creixement secundari. Moltes de les espècies, però no totes, desenvolupen una tija subterrània a base d'acumular fulles. Les flors formen una espiga des d'un escap. La florida pot ser estimulada pels incendis forestals del matoll. La seva taxa de creixement és molt baixa però poden viure uns 600 anys.
Xanthorrhoea és important per les poblacions aborígens australianes. Amb l'espiga floral en fan arpons per a pescar. També se suquen les flors en aigua i així, del nèctar, se'n fa una beguda dolça tradicional. Les flors poden indicar el nord (punt més càlid a la zona austral).[7] La seva resina forma un adhesiu usat tradicionalment.[8] Amb les flors seques es pot encendre foc pel mètode tradicional de fricció.
↑Bedford, D. J. (1986). "Xanthorrhoea", in: A. S. George, (Ed) Flora of Australia46:148–169. ISBN 0-644-04356-3
↑ 3,03,1Nelson, E. Charles «The names of the Australian grass-tree: Xanthorrhoea Sin. and Acoroides C. Kite (Xanthorrhoeaceae)». Botanical Journal of the Linnean Society, 112, 2, 6-1993, pàg. 95–105. DOI: 10.1006/bojl.1993.1044.
↑Cronquist, A.J. An Integrated System of Classification of Flowering Plants, Columbia University Press, New York 1981. ISBN 0231038801
↑Dahlgren, R. M. T. «A revised system of classification of the angiosperms». Botanical Journal of the Linnean Society, 80, 2, 1980, pàg. 91–124. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1980.tb01661.x.