Xavos

Aquest article tracta sobre la planta. Si cerqueu la moneda, vegeu «Xavo».
Infotaula d'ésser viuXavos
Hydrocharis morsus-ranae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Color de les florsblanc Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN164128 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAlismatales
FamíliaHydrocharitaceae
GènereHydrocharis
EspècieHydrocharis morsus-ranae Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Planta jove d'Hydrocharis morsus-ranae

El xavos,[1] hidrocaris o mos de granota[2] (Hydrocharis morsus-ranae L.) és una espècie del gènere Hydrocharis. És una planta amb flors que sura lliurement i que fa petites flors blanques. "Morsus-ranae" significa "mossegada de granota" en llatí, i forma part del nom científic d'aquesta espècie perquè les granotes en mosseguen les fulles.[3] El mos de granota europeu sovint es confon amb el mos de granota americana (Limnobium spongia) a causa del seu aspecte i la seva flotació similar.[4] Normalment, té un comportament invasiu al Canadà i a l'Amèrica del Nord, amb repercussions importants en els ecosistemes autòctons. No obstant això, el mos de granota europeu és eficient per a acumular altes concentracions de metalls pesants i productes químics, per la qual cosa elimina els residus de l'aigua.[5]

Descripció

[modifica]

Hydrocharis morsus-ranae és una planta perenne amb un creixement estolonífer, que arriba a un diàmetre de 0,1 a 1,5 metres. Forma rosetes individuals que van d'1 a 30 cm. Tot i que principalment té plantes masculines i femenines separades, de vegades mostra els dos sexes en diferents brots dins d'un grup de plantes (genet) en lloc de dins de la mateixa roseta.[3] La planta té arrels blanques no ramificades que s'estenen fins a 50 cm amb nombroses arrels amb pèls estesos. Les fulles flotants circulars mostren un aerènquima visible a la superfície inferior. Els pecíols esvelts, de 6–14 cm, tenen dues estípules laterals lliures a la base.[4]

Les flors d' Hydrocharis morsus-ranae tenen característiques úniques. Són mascles o femelles, i ambdós són simètriques i atrauen insectes per a la pol·linització. Les flors masculines s'agrupen d'una manera determinada, amb 2-5 cabdells coberts per dues fulles protectores. Aquestes fulles porten les dues primeres flors que floreixen. En canvi, les flors femenines creixen sempre soles i van envoltades d'una única estructura tubular. Tant les flors masculines com les femenines tenen tres sèpals de color vermella verdosa i pètals blancs. És important destacar que totes les altres parts reproductives d'aquestes flors són de color groc brillant.[6]

Desenvolupament massiu del mos de granota europeu

Hàbitat i distribució

[modifica]

Hydrocharis morsus-ranae és originari d'Europa i Àsia i n'hi ha en rius de flux lent, aigües estancades, séquies aquàtiques i braços morts de rius.[5] A la primeria, es va introduir al Canadà i a l'Amèrica del Nord el 1932 i s'ha convertit en invasiu a l'est del Canadà i en alguns estats del nord dels Estats Units. El mos de granota europea es considera una plaga en aquestes regions, per tal com colonitza les vies navegables i forma denses masses de vegetació a la superfície i n'amenaça la biodiversitat autòctona. Així, és prohibit de comercialitzar o transportar aquesta planta en estats com Washington o el Minnesota.[7]

Benefici ambiental

[modifica]

Hydrocharis morsus-ranae tendeix a acumular més metalls en el seu òrgan quan creix prop de les fàbriques en comparació amb les granges o àrees recreatives. La planta naturalment té grans quantitats de certs metalls com el potassi, el cobalt, el ferro i el nitrogen, independentment d'on creixi. Els recercadors van descobrir que la planta és bona per absorbir i emmagatzemar metalls específics, cosa que la converteix en un candidat potencial per a netejar la pol·lució de l'aigua. Tanmateix, cal més recerques que esbrinin on trobar les millors condicions per al seu creixement i assegurar-se que massa quantitat de metalls no danyen la planta.[5]

Referències

[modifica]
  1. «xavos - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 febrer 2024].
  2. «Hydrocharis morsus-ranae». Flora Catalana. [Consulta: 21 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 Catling, P. M.; Mitrow, G.; Haber, E.; Posluszny, U.; Charlton, W. A. «The biology of Canadian weeds. 124. Hydrocharis morsus-ranae L.» (en anglès). Canadian Journal of Plant Science, 83, 4, 01-10-2003, pàg. 1001–1016. DOI: 10.4141/P02-033. ISSN: 0008-4220.
  4. 4,0 4,1 Catling, Paul M.; Catling, Paul M.; Dore, W. G. «Status and identification of Hydrocharis morsus-ranae and Limnobium spongia (Hydrocharitaceae) in northeastern North America». Rhodora, 84, 1982, pàg. 523––545. ISSN: 0035-4902.
  5. 5,0 5,1 5,2 Polechońska, Ludmiła; Samecka-Cymerman, Aleksandra «Bioaccumulation of macro- and trace elements by European frogbit (Hydrocharis morsus-ranae L.) in relation to environmental pollution» (en anglès). Environmental Science and Pollution Research, 23, 4, 2-2016, pàg. 3469–3480. DOI: 10.1007/s11356-015-5550-z. ISSN: 0944-1344.
  6. Scribailo, Robin W.; Posluszny, Usher «Floral Development of Hydrocharis morsus-ranae (Hydrocharitaceae)». American Journal of Botany, 72, 10, 10-1985, pàg. 1578. DOI: 10.2307/2443308.
  7. Zhu, Bin; Ottaviani, Cora C; Naddafi, Rahmat; Dai, Zhicong; Du, Daolin «Invasive European frogbit (Hydrocharis morsus-ranae L.) in North America: an updated review 2003–16» (en anglès). Journal of Plant Ecology, 11, 1, 19-01-2018, pàg. 17–25. DOI: 10.1093/jpe/rtx031. ISSN: 1752-9921.