Tauler i posició d'inici de Xiangqi | |
Tipus | esport mental i escacs |
---|---|
Jugadors | 2 |
Preparació | < 1 min |
Durada | De 10 minuts a 1 hora |
Complexitat | Mitjana |
Estratègia | Alta |
Atzar | No |
Habilitats | Estratègia, Tàctica |
Nombre mínim de jugadors | 2 |
Nombre màxim de jugadors | 2 |
Més informació | |
BoardGameGeek | 2393 |
El xiangqí o escacs xinesos (xinès simplificat i tradicional: 象棋, pinyin: xiàngqí, Wade-Giles: hsiang4-ch'i²; sona aproximadament: ¡jyiang! tjhí?; traduït literalment com a 'joc de l'elefant') és un joc de tauler d'estratègia per a dos jugadors, de la mateixa família que els escacs occidentals i que el shōgi (escacs japonesos). Hom pensa que tots en provenen del xaturanga, originari de l'Índia, del segle vi.
El joc es practica en un tauler amb nou línies horitzontals i deu de verticals. Les peces es col·loquen a les interseccions, anomenades punts. Al centre de cada costat del tauler hi ha una fortalesa de 3x3 punts, creuada per diagonals, on se situa el rei. Entre la cinquena i la sisena filera hi ha el riu, que divideix el tauler en dues parts iguals. En altres versions (jugades fora de la Xina), en comptes del riu, hi ha una simple línia.
Les peces que componen els exèrcits són representades normalment amb caràcters xinesos, però en altres zones del món es canvien per símbols semblants als dels escacs occidentals, per facilitar-ne la comprensió.
Elefant (Txong): es mou dues interseccions en diagonal, sempre que el punt intermedi n'estigui buit. No pot travessar el riu.
General -o rei- (Xong): es mou una intersecció en direcció horitzontal o vertical, un moviment semblant al del rei dels escacs occidentals, però no pot sortir de les caselles marcades com a palau. Tampoc no pot tenir una visió directa amb el general de l'oponent, és a dir, si són a la mateixa columna, cal que hi hagi almenys una altra peça enmig. Això es pot aprofitar per forçar l'altre jugador a no moure una peça determinada.
Oficial -o conseller- (Soo): es mou una intersecció en direcció diagonal, un moviment semblant al del rei dels escacs occidentals, però no pot sortir de les caselles marcades com a palau.
Cavall (Mai): es mou una intersecció en direcció horitzontal o vertical, seguida d'una altra en diagonal. Cal que el punt de gir estigui buit.
Carro de guerra (Tche): es mou com la torre dels escacs occidentals.
Canó (Paov): es mou igual que el carro, però només pot capturar si salta sobre una altra peça que es trobi a la línia d'atac. La peça que s'interposa, coneguda com a plataforma del canó, pot pertànyer a qualsevol bàndol. El canó només pot saltar si realitza una captura, i no pot saltar sobre dues o més peces.
Soldat (Ping): es mou una intersecció cap endavant si es troba al seu propi camp; en camp enemic pot també moure's una intersecció en horitzontal. No pot retrocedir, i en arribar a la darrera línia enemiga només pot moure's lateralment. No hi ha promoció.
La partida acaba quan un jugador fa escac i mat a l'oponent. En escacs xinesos, no hi ha «ofegat»; si un dels jugadors es troba sense moviments possibles, perd la partida.