Nom original | (ja) 石川 優実 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r gener 1987 (37 anys) Komaki (Japó) |
Activitat | |
Ocupació | actriu, gravure idol, activista pels drets de les dones |
Moviment | Moviment KuToo |
Premis | |
| |
Lloc web | ishikawayumi.jp |
|
Yumi Ishikawa (en japonès: 石川 優実, Ishikawa Yumi) (Komaki, Prefectura d'Aichi, 1 de gener de 1987) és una actriu, model i escriptora japonesa.[1][2][3] Impulsora del moviment KuToo.[4][5][6][7] El 2019 la BBC la va incloure al seu llistat de les 100 Dones més inspiradores i influents de l'any.[8]
Nascuda l'1 de gener de 1987[9] a la ciutat de Komaki, a la Prefectura d'Aichi,[10] Ishikawa va créixer a Tajimi, una ciutat de la Prefectura de Gifu.[11]
El 2004 va començar a treballar com a gravure idol (models que posen amb actitud provocativa o suggestiva per a revistes masculines, llibres de fotos i portades de DVD, normalment impreses amb la tècnica del rotogravat, d'on prenen el nom gravure).[12] El 2008 va començar la seva carrera com a actriu,[13] el 2014 va protagonitzar la pel·lícula Onna no Ana[14] i el 2016 la pel·lícula Yûwaku wa Arashi no Yoru ni, dirigida per Shinji Imaoka.[15]
El gener del 2019, Yumi Ishikawa, que treballava de recepcionista a temps parcial en una funerària, va escriure a Twitter una queixa sobre l'obligatorietat de dur talons a la feina que va ser compartida per gairebé 30.000 persones i va rebre l'adhesió de 67.000 usuaris.[5][16] Davant la repercussió de la seva denúncia va decidir llançar una petició per internet a través de Change.org per demanar a les autoritats japoneses una llei que prohibís a les empreses obligar les treballadores a vestir sabates de taló, una tradició força estesa al país.[6][17]
El juny del 2019 la petició va ser lliurada al Ministeri de Salut, Treball i Benestar del govern japonès encapçalat per Shinzō Abe, perquè segons la seva impulsora, l'ús continuat dels tacons "impacta en la productivitat i la salut de les treballadores",[6] ja que aquest tipus de calçat afavoreix l'aparició de butllofes, galindons i problemes de circulació així com dolors d'esquena.[4] La campanya, amb més repercussió a escala internacional que nacional,[5] de seguida va ser emmarcada com una qüestió de salut més que no pas de gènere en un país amb una forta desigualtat de gènere.[4]
El nom del moviment KuToo, inspirat en el moviment Me Too, és un joc de paraules derivat dels mots japonesos que designen a les sabates (kutsu) i al dolor (kutsū).[4][5][6][18]