Zanthoxylum piperitum
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Zanthoxyli Fructus, pebre de Sichuan i sansho pepper (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Rutaceae |
| Gènere | Zanthoxylum |
| Espècie | Zanthoxylum piperitum ((L.) DC) |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Fagara piperita |
| Sinònims | Fagara piperita
|
.svg){kind=icon}
Zanthoxylum piperitum, o Pebre japonès, en japonès: sanshō 山椒, és un arbust caducifoli o un arbret dins la família rutàcia.[1] La seva distribució natural va de Hokkaido a Kyushu al Japó,[2] parts del sud de Corea,[3] i la Xina.[4] L'espècie emparentada Z. schinifolium en japonès:イヌザンショウ pron. inuzanshō, lit., "sansho de gos") arriba fins al sud de Yakushima,[5][4]
Amb altres espècies del mateix gènere es fa el pebre de Sichuan
Té importància comercial. Els seus fruits madurs polvoritzats són l'anomenat "pebre japonès" o kona-zanshō, en japonès:粉ざんしょう. És l'espècia estàndard per a confeccionar el plat kabayaki unagi. També forma part del shichimi.[6][7]
Descripció
[modifica]Aquest arbret floreix d'abril a maig amb inflorescències de color groc. És una planta dioica, les plantes femelles proporcionen fruits de 5 mm de diàmetre. Es cultiven les varietats sense espines (Asakura sansho).[4] Es cullen de setembre a octubre.
Ús medicinal
[modifica]En la medicina xinesa tradicional es fan servir les closques dels fruits.
Contenen geraniol, dipentè, citral, etc.[8][9][10]
Fonts
[modifica]- ↑ Makihara, Naomi «Spices and Herbs Used in Japanese Cooking» (snippet). Plants & gardens. Brooklyn Botanic Garden, 39&, 1983, p. 52.
- ↑ Montreal Horticultural Society and Fruit Growers' Association of the Province of Quebec. First Report of the Fruit Committee (google). Witness Printing House, 1876, p. 25.
- ↑ 岡田稔 «和漢薬の選品20：山椒の選品». 月刊漢方療法, 2, 8, 1998, p.p.641-645.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 奥山, 春季 (Haruki Okuyama). さんしょう. 9. Heibonsha, 1969, p. 698–9.
- ↑ 川原勝征. 屋久島の植物 (google). Witness Printing House, 1876, p. 109.
- ↑ Andoh & Beisch 2005, p. 47
- ↑ Andoh Beisch, under shichimi tōgarashi
- ↑ Kimura et al. 1989, p.82
- ↑ Hsu, Hong-Yen. Oriental materia médica: a concise guide (snippet). Oriental Healing Arts Institute, 1986, p. 382., "..citral, citronellal, dipentene; (+)-phellandrene, geraniol;(2)pungent substances: sanshool I (a-sanshool), sanshoamide"
- ↑ This section translated from Japanese version [Medicinal use: 2004.7.23 (Fri.) 21:04 added by user: Kurayamizaka; Active ingredients: 2004.7.26 (Mon) 07:08 by Kurayamizaka], and lists only the active ingredients stated there.
Referències
[modifica]- Andoh, Elizabeth; Beisch, Leigh. Washoku: recipes from the Japanese home kitchen (google). Random House Digital, Inc., 2005, p. 47. ISBN 9781580085199.
- Shimbo, Hiroko. The Japanese kitchen: 250 recipes in a traditional spirit (preview). Harvard Common Press, 2001. ISBN 9781558321779.
- Kimura, Takeatsu; But, Paul P. H.; Guo, Ji-Xian; Sung, Chung-Ki. International Collation of Traditional and Folk Medicine: Northeast Asia (snippet). World Scientific, 1996, p. 82. ISBN 9789810225896.