Zeta d'Hèrcules |
---|
Tipus | estrella binària, estrella binària espectroscòpica, estrella variable, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
---|
Tipus espectral (estel) | G2IV[1]  |
---|
Constel·lació | Hèrcules  |
---|
Època | J2000.0  |
---|
|
Distància de la Terra | 10,79 pc  |
---|
Magnitud absoluta | 2,65  |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,8 (banda V)[2]  |
---|
Temperatura efectiva | 5.759 K[3]  |
---|
Paral·laxi | 93,32 mas[4]  |
---|
Moviment propi (declinació) | 342,28 mas/a [4]  |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −461,52 mas/a [4]  |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 6,2 km/s[5]  |
---|
Velocitat radial | 10,77 km/s[6]  |
---|
Gravetat superficial equatorial | 4.900 cm/s²[5]  |
---|
Ascensió recta (α) | 16h 41m 17.161s[4]  |
---|
Declinació (δ) | 31° 36' 9.7873''[4]  |
---|
Metal·licitat | 0,02[7]  |
---|
Edat estimada | 6,2 mil milions d'anys  |
---|
Format per | |
---|
|
|
Zeta d'Hèrcules (ζ Herculis) és el segon estel més brillant a la constel·lació d'Hèrcules amb magnitud aparent +2,89.
Zeta d'Hèrcules és una estrella binària espectroscòpica[8] relativament propera a la Terra, a només 35 anys llum de distància. L'estel principal, Zeta d'Hèrcules A (GJ 635 A), és un estel groc de tipus espectral G0IV i 5780 K de temperatura, que està abandonant la seqüència principal per convertir-se en un estel gegant. En conseqüència, encara que de tipus espectral similar al Sol, és 6 vegades més lluminós que aquest i el seu diàmetre és 2,5 vegades major.
L'altra component del sistema, Zeta d'Hèrcules B (GJ 635 B), està separada una mitjana de 15 ua i empra 34,5 anys a completar una òrbita entorn de l'estel principal. És una nana groga una mica més petita i freda que el Sol, el seu tipus espectral és G7V. L'excentricitat de l'òrbita fa que la separació entre els dos estels varie entre 8 i 21 ua.
El sistema forma part de l'Associació estel·lar de Zeta Herculis, estels amb un origen comú i amb un moviment similar per l'espai. Aquest grup inclou a φ2 Pavonis, ζ Reticuli, 1 Hydrae, Gliese 456, Gliese 678 i Gliese 9079.
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
- ↑ Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 5,0 5,1 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ «Determination of orbital elements of spectroscopic binaries using high-dispersion spectroscopy». Astronomical Journal, 2, 11-01-2013, pàg. 41. DOI: 10.1088/0004-6256/145/2/41.
- ↑ David L. Lambert «Oxygen abundances in nearby FGK stars and the galactic chemical evolution of the local disk and halo» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 29-01-2013, pàg. 78. DOI: 10.1088/0004-637X/764/1/78.
- ↑ «Zeta Herculis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 desembre 2020].