Tipus | districte de Turquia i Belediye | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Províncies | Província d'Istanbul | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 11,31 km² | ||||
Banyat per | mar de Màrmara | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Lloc web | zeytinburnu.gov.tr |
Zeytinburnu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat, a la costa del mar de Màrmara i a la part exterior de les antigues muralles de la ciutat, en l'altre costat de la fortalesa de Yedikule.
El primer assentament de Zeytinburnu es va produir per part d'una comunitat de grecs que van sortir de la ciutat després de la conquesta otomana, a causa de la seva falta de disposició a adaptar-se a la vida sota domini turc. Posteriorment, el territori que van ocupar va ser conquerit per l'Imperi.
A començaments del segle xix, Zeytinburnu va esdevenir una zona industrial, especialment a la zona de Kazlıçeşme amb el sector del cuir, ja que, en trobar-se a la costa, comptava amb un subministrament d'aigua adequat per a la seva producció. Fins a mitjans del segle xx, la població estava composta per grecs, armènics, búlgars, jueus i turcs; encara avui, l'hospital armeni Surp Pirgic segueix actiu a Kazlçeme, i compta amb un museu.
El caràcter de Zeytinburnu va canviar amb l'arribada d'immigrants d'Anatòlia a partir dels anys 1950. Zeytinburnu és un exemple de planificació urbana a Turquia, ja que va ser un dels primers districtes en els quals la major part dels edificis eren il·legals, no comptaven amb infraestructures i mancaven de cualquir tipus d'estètica. En els anys 1960 es va aprovar una nova legislació per evitar aquest tipus de construccions; tanmateix, es tractava d'un fenomen imparable. Inicialment, es tractava de cases individuals de maó, però a partir dels anys 1970 aquestes es van substituir per blocs de pisos de formigó sense espai entre uns i d'altres. En la majoria dels casos, la planta baixa es dedicava a petits tallers tèxtils, per la qual cosa Zeytinburnu va esdevenir una zona industrial amb una quantitat important de residents que vivien a sobre dels tallers.
Hi ha l'església de la Font Donadora de Vida.
La indústria del cuir del barri Kazlıçeşme s'ha traslladat majoritàriament a Tuzla, encara que s'han mantingut els blocs de pisos i les botigues tèxtils.
A fi d'integrar el districte a la resta d'Istanbul, l'ajuntament ha millorat la xarxa de transport mitjançant l'ampliació de la moderna línia de tramvia fins a Zeytinburnu, i la principal estació s'ha ubicat en la intersecció d'altres línies que connecten amb l'Aeroport Internacional Atatürk, l'estació d'autobusos interurbans i el nucli antic d'Eminönü. Altres projectes rellevants han millorat el transport, la qualitat de vida i l'economia del districte.
L'Abdi İpekçi Arena també es trobava al barri fins al 2018, quan va ser derribat.
La majoria dels residents són de classe treballadora i procedents de diverses parts d'Anatòlia. A més d'existir una important comunitat aleví, hi ha grups d'immigrants kazakhs i turcmans que es dediquen al sector tèxtil.
Beştelsiz · Çırpıcı · Gökalp · Kazlıçeşme · Maltepe · Merkezefendi · Nuripaşa · Seyitnizam · Sümer · Telsiz · Veliefendi · Yenidoğan · Yeşiltepe