Zhao Ziyang | ||
---|---|---|
Xinès tradicional: | 趙紫陽 | |
Xinès simplificat: | 赵紫阳 | |
Mandarí | ||
Pinyin: | Zhào Zǐyáng | |
Wade-Giles: | Chao4 Tzu3-yang² | |
Min Nan | POJ: | Tiō Chí-iông |
Zhao Ziyang (xinès (Xina): 赵紫阳) (Hua County, 17 d'octubre de 1919 - Pequín, 17 de gener de 2005) fou un polític d'alt rang a la República Popular de la Xina. Va ser el tercer Premier de la República Popular de la Xina des de 1980 a 1987, Vicepresident del Partit Comunista de 1981 a 1982 i Secretari General del Partit Comunista de 1987 a 1989.[1]
Com a funcionari sènior del govern, Zhao va ser crític amb les polítiques maoistes i partidari de les reformes cap al mercat lliure, primer a Sichuan,[2] i després a tot el país.[3] Emergí a la política nacional després de la Revolució Cultural, amb el suport de Deng Xiaoping.[4] Zhao Ziyang també era partidari de la privatització de les empreses estatals, la separació entre el Partit i l'Estat i de l'Economia de Mercat. Molts dels seus punts de vista els compartia el Secretari General Hu Yaobang.[5]
Les seves reformes econòmiques i la seva simpatia amb les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989,[6] el posaren en contra d'altres membres del Partit Comunista com el Premier Li Peng, l'antic President Li Xiannian i Chen Yun. Zhao també va perdre el favor de Deng Xiaoping. A conseqüència de les protestes d'estudiants Zhao va ser políicament purgat i posat en arrest domiciliari, acompanyat per la seva esposa, durant els següents 15 anys.[7] Morí d'un atac de cor a Beijing, l'any 2005.