Zhu De

Zhu De

Nom original	(zh) 朱德
Biografia
Naixement	1r desembre 1886 Zhu De's Former Residence (RP Xina) ^(en)
Mort	6 juliol 1976 (89 anys) Pequín (RP Xina)
Sepultura	Cementiri Revolucionari de Babaoshan
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
30 agost 1973 – 6 juliol 1976 (mort)
2n President del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional
28 abril 1959 – 6 juliol 1976 ← Liu Shaoqi – Soong Ching-ling →
Vicepresident del Partit Comunista Xinès
28 setembre 1956 – 1r agost 1966
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
28 setembre 1956 – 1969
Vicepresident de la República Popular Xinesa
27 setembre 1954 – 27 abril 1959 – Soong Ching-ling →
Secretari de la Comissió Central d'Inspecció de Disciplina
novembre 1949 – març 1955 ← Li Weihan ^(en) – Dong Biwu →
Membre de l'Assemblea Popular Nacional
Dades personals
Ideologia	Comunisme
Religió	Ateisme
Formació	Yunnan Military Academy ^(en) Universitat Sun Yat-sen de Moscou Universitat de Göttingen Universitat de Sichuan
Activitat
Ocupació	polític
Activitat	1911 -
Partit	Partit Comunista Xinès Tongmenghui
Carrera militar
Lleialtat	República Popular de la Xina
Branca militar	Exèrcit Nacional Revolucionari
Rang militar	Marshal of the People's Republic of China ^(en)
Conflicte	Aixecament de Nanchang Llarga Marxa Liaoshen Campaign ^(en) Pingjin Campaign ^(en)
Família
Cònjuge	Kang Keqing (1929–1976), mort Wu Ruolan (1928–1929), mort del cònjuge Chen Yuzhen (1917–) Liu Congzhen (1905–)
Fills	Zhu Min  () Zhu De
Premis
First Class Red Star Medal ^(en)  estratega de l'Exèrcit Popular d'Alliberament

Zhu De 朱德 (també traduït com Chu Te segons la transcripció Wade-Giles) (Sichuan (comtat de Yilong), 1886 - Beijing, 1976) fou un militar xinès, considerat el creador de l'Exèrcit Roig de la Xina^[1] (amb Mao que no era cap expert en matèria militar) i considerat el seu gran organitzador.

De família de propietaris rurals. Ingressà a l'Acadèmia militar de Yunan on es graduà el 1911. Participà en el moviment republicà se Sun Yat sen però amb la repressió de Yuan Shikai es va exiliar. El 1922 va anar a Europa on va conèixer Zhou Enlai. A Alemanya es va afiliar al Partit Comunista Xinès. Va anar també a l'URSS. Dirigent destacat de la Llarga Marxa i un dels màxims dirigents militars en la lluita contra l'invasor japonès. Arran de la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit comunista passa a denominar-se Exèrcit d'Alliberament Popular del qual fou el Comandant en Cap fins al 1954 quan Mao Zedong va esdevenir el màxim responsable militar. També va tenir grans responsabilitat polítiques (com el càrrec de Vicepresident de la República Popular de la Xina, entre altres).

Durant la Revolució Cultural va sofrir la repressió però destacats membres del PC van protegir-lo.

Referències

1. Russell, Matthew William. From Imperial Soldier to Communist General: The Early Career of Zhu De and His Influence on the Formation of the Chinese Red Army (en anglès). George Washington University, 2009. ISBN 1109055315. ^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

• Russell, Matthew William. From Imperial Soldier to Communist General: The Early Career of Zhu De and His Influence on the Formation of the Chinese Red Army (en anglès). George Washington University, 2009. ISBN 1109055315. ^{[Enllaç no actiu]}
• "Sobre la declaración de un vocero de Chiang Kai-Shek".Comentari escrito per Mao Tse-tung per a l'Agència de notícíes Xinhua. 16 d'agost de 1945. [1]