![]() ![]() | |
Tipus | sèrie de còmics ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Guionista | Josep Escobar i Saliente i Juan Carlos Ramis Jiménez ![]() |
Il·lustració | Josep Escobar i Saliente i Joaquín Cera Barrios ![]() |
Llengua | castellà ![]() |
Data d'inici | 1948 ![]() |
Data de finalització | 2002 ![]() |
Fundador | Josep Escobar i Saliente ![]() |
Estat | Espanya ![]() |
Dades i xifres | |
Gènere | còmic d'humor ![]() |
Editorial | Editorial Bruguera Ediciones B ![]() |
Zipi i Zape (Zipi y Zape en la versió original en castellà) són dos personatges de ficció de còmic bessons protagonistes d'una sèrie de còmic amb aquest nom, obra de Josep Escobar. Són pràcticament idèntics, només els distingeix el color dels cabells, Zipi té els cabells rossos i Zape morens. Aquests dos personatges protagonitzen històries d'entremaliadures a l'època franquista. Els seus noms provenen del mot zipizape, que en castellà significa 'daltabaix', 'gresca'.
Les històries d'en Zipi i en Zape van ser publicades per l'Editorial Bruguera i són el segon còmic més traduït de l'espanyol a altres llengües, només per darrere de Mortadel·lo i Filemó.[1]
Zipi i Zape s'enmarca a la tradició de nens entremaliats del còmic successor dels alemanys Max und Moritz (1865) i els americans The Katzenjammer Kids (1897).[2][3] Van debutar oficialment el 30 de juliol de 1948 al número 57 de la revista Pulgarcito[4] de l'Editorial Bruguera (corresponent a la cinquena època de la col·lecció, abans que sumés la numeració de les èpoques anteriors), a la historieta "La caseta de baños", encara que Escobar ja havia publicat còmics similars un o dos anys abans.[5] Totes les seves primeres historietes eran curtes, amb una extensió d'una a vuit pàgines.
Els còmics de Zipi i Zape parteixen del xoc entre dues generacions, pares contra fills. Don Pantuflo és un pompós catedràtic de filatèlia i columbofília amb perilla prusiana que educa els seus fills amb lliçons de vida pedants i contradictòries. En les seves primeríssimes pàgines els bessons es prenien a peu de la lletra aquests ensenyaments i d'aquest error naixia una entremaliadura que el pare castigava amb una violència exagerada: tortures, guillotina, bombes, aixafaments, pallisses... En comparació, Jaumeta Llobregat, la mare de la família, no tenia interès dins d'aquestes historietes. La seva autoritat era similar a la d'en Pantuflo, però no tenia els seus matisos dictatorials. Jaimita era més anodina, i aquesta manca de personalitat la va acabar deixant relegada a la caricatura de la mare sumisa.[6]
Aviat va començar publicar-se també a altres revistes de l'editorial: "Súper Pulgarcito" (1949), "Ven y Ven" (1959) i, posteriorment "Gran Pulgarcito" (1969) i "Mortadelo" (1970).[7] També van tenir recopilacions monogràfiques a les col·leccions Magos del lápiz (1949-1951)[8][9] i Magos de la risa.[10]
Com moltes sèries de Bruguera, Zipi i Zape es va veure afectada per la censura. Ni l'autoritat del pare ni la institució familiar podien posar-se en dubte durant la dictadura, així que Escobar es va veure obligat a, entre altres coses, reduir el nivell de violència. Per exemple, la pressió de la censura va obligar que Zipi i Zape deixessin de ser castigats a la sala dels turments per ser-ho en la cambra dels ratolins. Va ser el començament d'una moderació gradual.[6] La censura també va afectar les reedicions de les historietes.[11]
A partir de 1970, Escobar va produir algunes historietes de major extensió, arribant a les quaranta-quatre pàgines del clàssic àlbum del còmic francobelga, però l'autor no es va acabar de trobar mai a gust amb aquest format.[12]
Títol | Publicació original[13] | Data publicació[13] | Publicació en català | Data publicació | págines |
---|---|---|---|---|---|
El secuestro | Mortadelo números 0-3 | 11/1970-12/1970 | 16 | ||
La volta al món (La vuelta al mundo) | Mortadelo números 4-14 | 12/1970-3/1971 | Mestres de l'Humor 2[14] | 11/1987[14] | 44 |
El túnel del temps (El tonel del tiempo) | Mortadelo números 15-25 | 3/1971-5/1971 | Mestres de l'Humor 4[14] | 11/1987[14] | 44 |
Detectius en acció (Detectives en acción) | Mortadelo números 26-36 | 5/1971-8/1971 | Mestres de l'Humor 6[14] | 12/1987[14] | 44 |
Enviats especials (Enviados especiales) | Mortadelo números 37-47 | 8/1971-10/1971 | Mestres de l'Humor 12[14] | 12/1989[14] | 44 |
El gran safari | Mortadelo números 48-58 | 10/1971-1/1972 | Mestres de l'Humor 8[14] | 12/1987[14] | 44 |
Aprenents a la babalà (Aprendices al tun tun) | Mortadelo números 59-69 | 1/1972-3/1972 | Mestres de l'Humor 16[14] | 5/1990[14] | 44 |
Contamos con vosotros | Mortadelo números 70-80 | 3/1972-6/1972 | 44 | ||
Caballeros andantes | Mortadelo números 81-91 | 6/1972-8/1972 | 44 | ||
L'esprai màgic (El "spray" mágico) | Mortadelo números 92-102 | 8/1972-11/1972 | Mestres de l'Humor 20[14] | 8/1990[14] | 44 |
Estrellas de la publicidad | Mortadelo números 103-113 | 11/1972-1/1973 | 44 | ||
Un problema de locomotoras | Mortadelo números 114-124 | 1/1973-4/1973 | 44 | ||
Busque, corra y cobre | Mortadelo números 125-135 | 4/1973-6/1973 | 44 | ||
Expertos en juguetes | Mortadelo números 136-146 | 7/1973-9/1973 | 44 | ||
Guerra a la xusma (Guerra al hampa) | Mortadelo números 147-157 | 9/1973-11/1973 | Mestres de l'Humor 25[14] | 5/1990[14] | 44 |
Una herencia complicada | Mortadelo números 158-168 | 12/1973-2/1974 | 44 | ||
Futbolerías | Super Zipi y Zape números 115-125[15] | 6/1982-6/1982 | 44 |
Al 1971 Zipi i Zape van obtenir les seves pròpies revistes: la setmanal "Zipi y Zape" i la mensual "Super Zipi y Zape".[3] També aquell any, les seves aventures van començar a recopilar-se a àlbumes de la nova Colección Olé i als més extensos Magos del humor. A partir de 1978 també es van recopilar en la col·lecció Super Humor. També es van editar llibres amb acudits i curiositats diverses.
Al 1976 la revista Zipi y Zape tenia una tirada setmanal de 124 500 exemplars.[16] Dos anys després, Bruguera publicava una revista més: "Zipi y Zape Especial".
Al 1986 Escobar abandona els seus personatges per l'enfonsament econòmic de Bruguera, i crea una serie similar, Terre y Moto, per a la revista Guai! d'Editorial Grijalbo.[3]
A l'adquirir Ediciones B el fons editorial de Bruguera, Escobar retorna als personatges clàssics. El 1988 la revista Tiempo va publicar una sèrie titulada Las aventuras políticas de Zipi y Zape amb guió de Manuel Vázquez Montalbán.[6] Escobar continuà traballant a la sèrie, tot i la seva avançada edat, fins a la seva mort el 1994. Durant aquesta època Juan Carlos Ramis dibuixava a aquests personatges a seccions temàtiques a dues pàginas a les revistes contenedores de les historietes de Zipi i Zape, a seccions como "Nuestro álbum de fotos" o "In Out". L'any 2000, els hereus d'Escobar van donar la seva conformitat a que Ramis continués amb els personatges amb Joaquín Cera. Aquests van publicar algunes historietes llargues, però van tenir poc èxit.[16]
Títol | Publicació original | Data publicació | Nº de pàgines |
---|---|---|---|
El laboratorio secreto | Magos del Humor Zipi y Zape número 4[15] | 2001 | 48 |
Robinsones Zapatilla | Magos del Humor Zipi y Zape número 5[15] | 2001 | 48 |
Locos por la música | Olé Zipi y Zape número 6[17] | 2002 | 48 |
¡Houston, tenemos dos problemas! | Olé Zipi y Zape número 7[17] | 2002 | 48 |
Olimpiadas escolares | Olé Zipi y Zape número 8[17] | 2002 | 48 |
A octubre de 2013, a la col·lecció Magos del Humor 160 s'hi va publicar l'adaptació de la pel·lícula Zipi y Zape y el club de la canica,[18] dibuixada per José Luis Reyes amb guió de Jesús de Cos.[15]
Zipi y Zape és una proposta que va adreçada al públic infantil pensat en el lector que encara no ha arribat a l'adolescència. Quan Bruguera va llançar al mercat dels anys setanta una nova fornada de publicacions sempre va tenir molt clar que la revista pel lector adolescent i adult era Mortadelo i que la revista infantil de la casa era Zipi y Zape –i tots els seus derivats, Super Zipi y Zape i Zipi y Zape Especial. Dins de les seves vinyetes hi ha una visió del món que el jove lector reconeix com a propera. L'enfrontament als dos nuclis formadors –i repressors– del seu entorn, l'escola i la família, l'incomprensible món de valors i normes que sovint els pares esgrimeixen com a principis inqüestionables però que no són ni entesos ni assumits pels nens, la presència del càstig, sempre exagerat, injust i desproporcionat als ulls dels infants, com una amenaça latent que s’executa de manera inflexible, l'estudi de matèries àrides de les que cal demostrar coneixement, però no necessàriament comprensió, són els elements que articulen els lligams de complicitat entre el públic i l'obra.[19]
En contra del que de vegades s’ha comentat, la sèrie no és un retrat d'un moment social determinat sinó que, més enllà de les referències indirectes al món que envoltava al creador quan va dibuixar les vinyetes –manera de vestir dels personatges, acudits del'època, etc.–, la sèrie es planteja com un artefacte atemporal on el temps –i per tant la història– no existeix com a categoria que intervé en la narració. Zipi i Zape sempre tenen la mateixa edat i el món de Don Pantuflo es manté inalterable al pas dels anys; l'il∙lustre pare dels bessons, catedràtic d'estrambòtiques matèries –filatèlia i colombofília, per exemple– no és un retrat de cap pare dels anys cinquanta, és un personatge decimonònic, exagerat i grotesc, que representa el paradigma del poder patern, una expressionista i esperpèntica imatge del que suposa l'autoritat familiar als ulls del nen. Igual passa amb l'escola de Don Minervo i la "lista de los Reyes Godos”; als anys seixanta, potser l'època daurada de la sèrie, és més que dubtós que a cap escola els nens estudiessin el llistat mencionat però aquesta es convertia en paradigma de la matèria que calia memoritzar i de la que resultava incomprensible la seva utilitat. El “cuarto de los ratones” o el ser exposat a la vergonya pública amb orelles d'ase i llibres al damunt dels braços en creu no es poden entendre com a càstigs reals als anys seixanta; el lector de llavors els llegia com el lector d'avui, com a deformacions grotesques del càstig que s’integra en la formació del nen. La sèrie no és un document arqueològic que ens parla d'una altra època sinó que és llegida per la infància d'ara com una reflexió sobre el seu món i el seu enfrontament amb les estructures de poder que limiten les seves accions: la família i l'escola.[20]