Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 maig 1894 Governorate of Iceland (Regne de Dinamarca) (en) |
Mort | 15 setembre 1972 (78 anys) Reykjavík (Islàndia) |
Sepultura | Islàndia |
2n President d'Islàndia | |
1r agost 1952 – 31 juliol 1968 ← Sveinn Björnsson – Kristján Eldjárn → | |
Primer ministre d'Islàndia | |
3 juny 1932 – 28 juliol 1934 ← Tryggvi Þórhallsson – Hermann Jónasson → | |
Ministre de Finances d'Islàndia | |
20 agost 1931 – 9 desembre 1933 ← Tryggvi Þórhallsson – Eysteinn Jónsson → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Copenhaguen Universitat d'Islàndia |
Activitat | |
Ocupació | polític, banquer |
Partit | Partit Socialdemòcrata (1937–1952) Partit Progressista (–1934) |
Família | |
Cònjuge | Dóra Þórhallsdóttir (1917–1964), mort del cònjuge |
Premis | |
Ásgeir Ásgeirsson (13 maig de 1894 - 15 de setembre de 1972) va ser el segon president de la República d'Islàndia, entre 1952 i el 1968.[1][2]
Fill de Ásgeir Eyþórsson (comerciant) i Jensína Bjørg Mathíasdóttir, va realitzar els seus estudis secundaris a Islàndia i, més endavant, Teologia a la Universitat d'Islàndia a Reykjavík, on es va graduar, amb honors, el 1915, i Filosofia a la Universitat de Copenhaguen, a Dinamarca, i a la Universitat d'Uppsala a Suècia, entre 1916 i 1917. Va donar classes al Teachers College a Reykjavík.[1] El 1917 es va casar amb Dóra Þórhallsdóttir (23 de febrer de 1893 - 10 de setembre de 1964). Dóra era la filla d'Þórhallur Bjarnarson, bisbe d'Islàndia 1908-1916. El seu germà era Tryggvi Þórhallsson, que va ser primer ministre d'Islàndia 1927-1932.[3]
Va ser superintendent d'Educació d'Islàndia entre 1927 i 1931 i entre 1934 i 1938. Entre 1938 i 1952 va ser director del Banc de Pesca de Reykjavík.[1] Ásgeir va ser escollit parlamentari pel Partit Progressista en 1923, amb 29 anys. Es va convertir en Ministre d'Hisenda en 1931, i en primer ministre entre 1932 i 1934. Va abandonar el Partit Progressista el 1934, però, va ser reelegit, com a independent, mantenit tal condició durant un temps, fins que es va unir al Partit Socialdemòcrata. Es va mantenir a l'Alþingi (Parlament) fins que va ser elegit president el 1952. Des de 1938 i fins a ser elegit president, va ser el director de Útvegsbanka Íslands, un banc islandès.[2]
Ásgeir va ser escollit com a segon president d'Islàndia en una elecció molt renyida, el 1952, havent estat cridat abans d'hora, a causa de la mort de Sveinn Björnsson, el primer president d'Islàndia. El principal oponent de Ásgeir, Bjarni Jónsson, ministre a la catedral de Reykjavík, va tenir el suport dels partits de govern a Islàndia, el Partit de la Independència i el Partit Progressista. Malgrat tot, Ásgeir va aconseguir rebre el 46,7% dels vots, enfront del 44,1% de Bjarni. El tercer candidat, Gísli Sveinsson, exdiputat pel Partit de la Independència, va aconseguir el 6,0%. Ásgeir va ser reelegit sense oposició en 1956, 1960 i 1964. Poc després del començament del seu quart període, la seva dona, Dora, va morir de leucèmia. El 1968, Ásgeir va decidir no tornar a presentar-se a la reelecció. S'esperava que el seu successor fos Gunnar Thoroddsen, però, partint com el favorit, segons les enquestes d'opinió, va perdre davant de Kristján Eldjárn, que finalment, fou escollit tercer president d'Islàndia.[1]
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Tryggvi Þórhallsson |
Primer Ministre d'Islàndia 1932 - 1934 |
Succeït per: Hermann Jónasson |
Precedit per: Sveinn Björnsson |
President d'Islàndia 1952 - 1968 |
Succeït per: Kristján Eldjárn |