Émile Léonard Mathieu
| Nom original | (fr) Émile Mathieu  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 maig 1835 Metz (França) |
| Mort | 19 octubre 1890 (55 anys) Nancy (França) |
| Professor d'universitat Facultat de Ciències de Nancy | |
| octubre 1874 – octubre 1890 | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Sur le nombre de valeurs que peut acquérir une fonction quand on y permute ses lettres de toutes les manières possibles (1859) |
| Director de tesi | Gabriel Lamé, Joseph Liouville, Joseph Alfred Serret |
| Es coneix per | Grups de Mathieu |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de grups |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Nancy |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Joséphine Guisse |
| Pares | Nicolas Mathieu i Amélie Antoinette Aubertin |
| Premis | |
Émile Léonard Mathieu (1835-1890) va ser un matemàtic francès, conegut per haver descobert els cinc primers grups simples finits.
Vida i Obra
[modifica]Fa els seus estudis secundaris al lycée de Metz i, en acabar, i seguint els consels del seu oncle, ingressa a l'École Polytechnique el 1854. En acabar el 1856, vol continuar estudiant matemàtiques i es gradua a la Facultat de Ciències de París, on també obté el doctorat el 1859.[1]
Els anys següents va viure a París fent de professor adjunt a diversos Lycées i començà a publicar alguns articles remarcables al Journal de Mathématiques Pures et Appliquées. El curs 1867-68 va ser professor adjunt a la Facultat de Ciències i l'any següent va ser professor titular a la universitat de Besançon. El 1873 va ser nomenat catedràtic de atemàtiques aplicades a la universitat de Nancy, càrrec que mantindrà fins a la seva mort, malgrat els seus esforços per aconseguir un lloc docent a París.[1]
La seva obra més important és el Traité de Physique mathématique en set volums (va morir quan estava preparant el vuitè) publicats entre 1873 i 1890. En ell es troben aportacions importants com les avui conegudes com a sèries de Mathieu o sèries de Mathieu-Berg que tenen importants aplicacions a la ciència, com per exemple a la teoria de l'elasticitat dels cossos.[2]
També és conegut per haver descobert el 1861 els grups de Mathieu, els cinc primers grups simples finits esporàdics. Avui es coneixen com els grups i .[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bolmont, Nabonnand i Rollet, 2015, p. web.
- ↑ Mortici, 2011, p. 909.
- ↑ Robinson, 1993, p. 201-204.
Bibliografia
[modifica]- Mortici, Cristinel «Accurate approximations of the Mathieu series» (en (anglès)). Mathematical and Computer Modelling, Vol. 53, Num. 5-6, 2011, pàg. 909-914. DOI: 10.1016/j.mcm.2010.10.027. ISSN: 0895-7177.
- Robinson, Derek J.S.. A Course in the Theory of Groups (en (anglès)). Springer, 1993. ISBN 978-0-387-94092-2.
- Silvestri, Richard «Simple groups of finite order in the nineteenth century» (en (anglès)). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 20, Num. 3, 1979, pàg. 313-356. DOI: 10.1007/BF00327738. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Émile Léonard Mathieu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Grattan-Guinness, Ivo. «Mathieu, Émile L,». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 juny 2017].
- Bolmont, Étienne; Nabonnand, Pilippe; Rollet, Laurent. «Les ambitions parisiennes contrariées d'Émile Mathieu (1835-1890)». Images des Mathématiques, CNRS, 2015. [Consulta: 10 juny 2017].