Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Maklouf Evariste Levi 4 gener 1894 Alger (Algèria) |
Mort | 23 març 1956 (62 anys) avenue Émile-Deschanel (França) (en) |
Formació | Universitat d'Alger |
Activitat | |
Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental |
Ocupació | historiador, professor d'universitat, escriptor |
Ocupador | Universitat de París Universitat d'Alger |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial campanya de Gal·lípoli |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Леви-Провансаль Эварист) |
Évariste Lévi-Provençal (àrab: إفاريست لافي بروفنسال) fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.
Évariste Lévi-Provençal era d'origen jueu. La família Lévi-provençal provenia d'Algèria, tot i que és originària de Provença, al sur de França, i d'aquí el cognom "provençal".
Els estudis de Lévi-Provençal se centraren en les temàtiques arabistes, especialment en allò relacionat amb Al-Àndalus. Fou director de l'Institut d'études islamiques a l'Alger, catedràtic de la Universitat de l'Alger (1927), i de la Sorbona (1945).
És important la seva tasca com a editor i traductor (en alguns casos en col·laboració amb l'arabista espanyol Emilio García Gómez), descobrí a països àrabs alguns importants manuscrits com les memòries d'Abd-Al·lah ibn Bulugguín o Un document sur la vie urbaine et les corps de métiers à Séville au début du XII.e siècle: Le traité d'Ibn cAbdūn (1934)[1] o documents inédits sobre la història dels almohades.
Pertany a la tradició d'historiadors que comencen a fer servir les fonts àrabs, de la tradició positivista com Dozy, i tot i que de vegades es percep certa mancança de sentit crític és fonamental per a l'estudi dels dos primers segles de la presència àrab a la península Ibèrica.[2]