Sebastià Farnés intelektualaren biloba izan zen, berori Katalanaren Paremiologia Konparatuaren egilea, eta Aureli Capmanyren alaba, folklorista eta kolaboratzaile izan zena haurrentzako aldizkarietan. Bartzelonan eman zuen gaztaroa familiak Ramblatik gertu zuen etxebizitzan. Generalitatearen Institutu-Eskolan egin zituen ikasketak eta Filosofian lizentziatu zen gerraostean, Bartzelonako Unibertsitatean. [2]
1940ko eta 1950eko hamarkadetan irakasle aritu zen Albéniz institutuan, Badalonan, eta Isabel de Villena ikastetxean, Bartzelonan. Beira grabatua ere landu zuen, unibertsitate garaian ikasitako ofizioa. [2]
Necessitem morir eleberria (1952an argitaratua) finalista izan zen 1947an Joanot Martorell Sarian. Saria bera hurrengo urtean irabazi zuen Capmanyk El cel no és transparent aurkeztuta. Bi lanok katalanez (hizkuntza ez-oficiala, baina baimenduta diktadura garaian) idatzi zituen. Narratzaile gisa honako eleberriek ekarri zioten ospea: Betúlia,El gust de la pols eta Un lloc entre els morts, azkena Sant Jordi Saria 1968an. 1981ean Ramon Fuster Saria jaso zuen, Kataluniako Filosofian eta Letretan eta Zientzietan Doktore eta Lizentziatuen Elkargo Ofizialak emana. [3] 1983an El malefici de la reina d´Hongria lanak Serra d'Or Kritika Saria eman zion Haur eta Gazte Literatura.
Kataluniako idazle polifazetikoenetarikoa izan zen Capmany, narrazioaz gain itzulpengintzan ere jardun baitzuen, eta antzerkia, saiakera eta bestelako literatura-generoak ere landu baitzituen. Marina Rossellek musika jarri zien haren zenbait testuri: Soc una dona, El penjat,Cançó del lladre, El jutge, etab. [4]
Dramaturgia arloan, Ricard Salvatekin batera ( 1959 ) sortu zuen Adrià Gual Arte Dramatiko Eskola. Irakasle, aktore eta zuzendari lanetan jardun zuen bertan. Horretaz gain, berak idatzitako lanak estreinatu zituen, hala nola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret langileen abokatua zen Katalunian eta 1920an erail zuten.
Saiakeran ezagunak dira Capmanyren lanak emakumearen egoerari buruzkoak, batez ere La dona a Catalunya: consciència i situació, 1966an idatzia. Artikulu ugari ere eskaini zien Kataluniako kulturaren eta gizartearen zenbait alderdiri. Halaber, aipatzekoak dira bere memoria liburuak: Pedra de toc (1 eta 2), Mala memoria eta Això era ino era.
Capmanyk parte hartu zuen "Míting de la Llibertat" (1976ko ekainaren 22an) eta (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren prozesu eratzailean (1976ko azaroan).
Lehen legegintzaldietan, Kultura eta Argitalpen arloetako zinegotzi eta zuzendaria izan zen Bartzelonako Udalean, (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren izenean, eta Bartzelonako Diputazioaren kide 1983tik zendu zen arte. [2] Katalanezko Idazleen Elkarteko kide izan zen, baita Kataluniako Pen Clubeko presidentea ere.
Gaixotasun luze batek jota hil zen Bartzelonan 1991ko urriaren 2an eta Collserola hilerrian erraustu zuten. [5]
Vent de garbí i una mica de por . Palma de Mallorca: Moll, 1968
Francesc Layret-en bizitzaren eta heriotzaren inguruko galderak eta erantzunak Kataluniako advocat dels obrers . [Xavier Romeu i Joverrekin]. Paris: Edicions Catalanes de Paris, 1970 / Madril: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Bartzelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí . Valentzia: Gorg, 1974
Tirant lo Blanc . Bartzelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc . Valentzia: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [Jaume Vidal Alcoverrekin]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
* Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)