Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
	; Irudi gehiago
; Bartzelonako probintzia-diputatua
; Bartzelonako probintzia-diputatua
; Bartzelonako probintzia-diputatua
; Bartzelonako Udaleko zinegotzia
president of PEN català (en)
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturak	Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Jaiotza	Bartzelona, 1918ko abuztuaren 3a
Herrialdea	Katalunia
Bizilekua	Bartzelona
Heriotza	Bartzelona, 1991ko urriaren 2a (73 urte)
Familia
Aita	Aureli Capmany i Farrés
Ama	Maria Farnés Pagès
Familia	ikusi Eugenia Casanovas i Amat (en) (izeba zahar); Sebastià Farnés i Badó (en) (amaldeko aitona);
Hezkuntza
Heziketa	Bartzelonako Unibertsitatea
Hizkuntzak	katalana; gaztelania
Jarduerak
Jarduerak	eleberrigilea, antzerkigilea, saiakeragilea, idazlea, itzultzailea, gidoilaria eta politikaria
Lan nabarmenak	ikusi Necessitem morir (en) ; El cel no és transparent (en) ; Un lloc entre els morts (en) ; Q112242849 ;
Jasotako sariak	ikusi Sant Jordiren gurutzea (1982) ; Premi Josep Yxart (1957) : Cita de narradors; Premi Sant Jordi de novel·la (1948) : El cel no és transparent (en) ; Premi Sant Jordi de novel·la (1968) : Un lloc entre els morts (en) ; Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil (1983) ;
Mugimendua	errealismoa
Sinesmenak eta ideologia
Alderdi politikoa	Kataluniako Sozialisten Alderdia
	fmac.org

Maria Aurèlia Capmany i Farnés ( Bartzelona, 1918ko abuztuaren 3a – 1991ko urriaren 2a ) kataluniar eleberrigile, antzerkigile eta saiogilea izan zen. Feminista, kultur ekintzaile eta antifrankista ezaguna ere izan zen. ^[1]

Biografia

Sebastià Farnés intelektualaren biloba izan zen, berori Katalanaren Paremiologia Konparatuaren egilea, eta Aureli Capmanyren alaba, folklorista eta kolaboratzaile izan zena haurrentzako aldizkarietan. Bartzelonan eman zuen gaztaroa familiak Ramblatik gertu zuen etxebizitzan. Generalitatearen Institutu-Eskolan egin zituen ikasketak eta Filosofian lizentziatu zen gerraostean, Bartzelonako Unibertsitatean. ^[2]

1940ko eta 1950eko hamarkadetan irakasle aritu zen Albéniz institutuan, Badalonan, eta Isabel de Villena ikastetxean, Bartzelonan. Beira grabatua ere landu zuen, unibertsitate garaian ikasitako ofizioa. ^[2]

Necessitem morir eleberria (1952an argitaratua) finalista izan zen 1947an Joanot Martorell Sarian. Saria bera hurrengo urtean irabazi zuen Capmanyk El cel no és transparent aurkeztuta. Bi lanok katalanez (hizkuntza ez-oficiala, baina baimenduta diktadura garaian) idatzi zituen. Narratzaile gisa honako eleberriek ekarri zioten ospea: Betúlia, El gust de la pols eta Un lloc entre els morts, azkena Sant Jordi Saria 1968an. 1981ean Ramon Fuster Saria jaso zuen, Kataluniako Filosofian eta Letretan eta Zientzietan Doktore eta Lizentziatuen Elkargo Ofizialak emana. ^[3] 1983an El malefici de la reina d´Hongria lanak Serra d'Or Kritika Saria eman zion Haur eta Gazte Literatura.

Kataluniako idazle polifazetikoenetarikoa izan zen Capmany, narrazioaz gain itzulpengintzan ere jardun baitzuen, eta antzerkia, saiakera eta bestelako literatura-generoak ere landu baitzituen. Marina Rossellek musika jarri zien haren zenbait testuri: Soc una dona, El penjat, Cançó del lladre, El jutge, etab. ^[4]

Dramaturgia arloan, Ricard Salvatekin batera ( 1959 ) sortu zuen Adrià Gual Arte Dramatiko Eskola. Irakasle, aktore eta zuzendari lanetan jardun zuen bertan. Horretaz gain, berak idatzitako lanak estreinatu zituen, hala nola, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret langileen abokatua zen Katalunian eta 1920an erail zuten.

Saiakeran ezagunak dira Capmanyren lanak emakumearen egoerari buruzkoak, batez ere La dona a Catalunya: consciència i situació, 1966an idatzia. Artikulu ugari ere eskaini zien Kataluniako kulturaren eta gizartearen zenbait alderdiri. Halaber, aipatzekoak dira bere memoria liburuak: Pedra de toc (1 eta 2), Mala memoria eta Això era i no era.

Capmanyk parte hartu zuen "Míting de la Llibertat" (1976ko ekainaren 22an) eta (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren prozesu eratzailean (1976ko azaroan).

Lehen legegintzaldietan, Kultura eta Argitalpen arloetako zinegotzi eta zuzendaria izan zen Bartzelonako Udalean, (PSC) Kataluniako Alderdi Sozialistaren izenean, eta Bartzelonako Diputazioaren kide 1983tik zendu zen arte. ^[2] Katalanezko Idazleen Elkarteko kide izan zen, baita Kataluniako Pen Clubeko presidentea ere.

Gaixotasun luze batek jota hil zen Bartzelonan 1991ko urriaren 2an eta Collserola hilerrian erraustu zuten. ^[5]

Antzezlanak

Hainbat generotan lan zabala eta emankorra egin zuen: ^[6]

Eleberria

Hil behar dut . Bartzelona: Aymà, 1952 / Bartzelona: Proa, 1977
L'altra ciutat . Bartzelona: Selecta, 1955
Tana edo zoriontasuna . Palma de Mallorca: Moll, 1956
Betúlia . Bartzelona: Selecta, 1956
Ara . Bartzelona: Albertí, 1958 / Bartzelona: Plaza & Janés, 1988
Traduït de l'americà . Bartzelona: Albertí, 1959
El gust de la pols. Bartzelona: Helmuga, 1962 / Bartzelona: Edicions 62, 1986
The pluja als vidres . Bartzelona: Club Editor, 1963
Desertuko dels hil egiten da. Bartzelona: Okzitania, 1966
Un lloc entre els morts. Bartzelona: Nova Terra, 1967 / Bartzelona: Laia, 1979 / Bartzelona: Edicions 62, 1984 / Bartzelona: Proa, 1999
Feliçment, jo sóc una dona. Bartzelona: Nova Terra, 1969 / Bartzelona: Laia, 1983 / Bartzelona: Barcanova, 1994
Vitrines d'Amsterdam . Bartzelona: Club Editor, 1970
Quim-Quima . Bartzelona: Estela, 1971 / Bartzelona: Laia, 1977 / Bartzelona: Planeta, 1991
El jaqué de la democràcia. Bartzelona: Nova Terra, 1972 / Bartzelona: La Magrana, 1987
Vés-te'n ianqui . Bartzelona: Laia, 1980 / Bartzelona: Barcanova, 2006
Kolore gehiago blau . Bartzelona: Planeta, 1983
Sant Jordi txapela . Bartzelona: Planeta, 1988.

Narrazio laburra

Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1958
Cartes impertinenteak dona-tik dona-ra . Palma de Mallorca: Moll, 1971
Numnius Dexter Optatur, Erromako Aita Santua . Bartzelona: Tarot, 1971
Coses i sudurrak . Bartzelona: La Magrana, 1980
Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió ( Pere Calders-ekin ). Bartzelona: Helmuga, 1988
Dames d'autres temps horiek . Bartzelona: Planeta, 1990
De veu a veu: kontes i narrazioak . ( Montserrat Roig-ekin ). Bartzelona: Cercle de Lectors, 2001

Haur literatura

Anna, Bel i Carles . Bartzelona: Lumen, 1971
Ez teu, ezta meu . Bartzelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume . Bartzelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies . Bartzelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Bartzelona: Barcanova, 1982
Contes. Bartzelona: Publications de l'Abadía de Montserrat, 1993
Rialla del mirall . Bartzelona: Empúries, 1989

Antzerkia

Zure i hipokrita . Palma de Mallorca: Moll, 1960
Vent de garbí i una mica de por . Palma de Mallorca: Moll, 1968
Francesc Layret-en bizitzaren eta heriotzaren inguruko galderak eta erantzunak Kataluniako advocat dels obrers . [Xavier Romeu i Joverrekin]. Paris: Edicions Catalanes de Paris, 1970 / Madril: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Bartzelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí . Valentzia: Gorg, 1974
Tirant lo Blanc . Bartzelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc . Valentzia: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [Jaume Vidal Alcoverrekin]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Saiakera

* Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958

Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Egunkari eta oroitzapenak

* Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974

Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Komikia

* Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Gidoiak

* L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978

La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
La nit catalana. Televisión, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978
La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
La nit catalana. Televisión, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Lan osoak

Lan osoa (7 liburuki). Bartzelona: Columna, 1993 - 2000 (Guillem-Jordi Graells-ek editatua).

Itzulpenak

Frantsesetik

BALZAC, Honoré de : Vautrin-en azken haragiztatua . Bartzelona: Nova Terra, 1972
DURAS, Marguerite : Un dec contra el pacífic [ Un barrage contre le Pacifique ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 2, 1965
FOURNIER, Alain : Meaulnes handia [ Le grand Meaulnes ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Trapezi 10, 1966
KASSAK, Fred: Carambolades [ Carambolages ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
LAFONT, Robert: Okzitaniako literaturaren historia . Bartzelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
PROUST, Marcel: Temps perdut [ À la recherche du temps perdu ]. Bartzelona: Columna, 1990-1991 [Jaume Vidal Alcoverrekin]
SARTRE, Jean-Paul : Fenomenologia i existencialisme [ L'existencelisme est un humanisme ]. Bartzelona: Laia, 1982
SIMENON, Georges: Liberty taberna . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
SIMENON, Georges: The gos groc [ Le chien jaune ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Bartzelona: Àrea, 1989 / Bartzelona: Columna, 1995
SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla [ La nuit du carrefour ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [ Maigret et le client du samedi ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
SIMENON, Georges: Signat Picpus [ Signée Picpus ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
STEWART, Terry: Mà forta [ La belle vie ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
VÉRY, Pierre: Tanatorioko Marcel jauna . Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [ Goupi Mans-Rouges ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Italieratik

CALVINO, Italo : El baró rampant [ Il barone rampante ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Bartzelona: Avui, 1995
CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [ Il taglio del bosco ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Trapezi 8, 1966
CHIARINI, Luigi: Art i técnica del film [ Artearen eta filmaren teknika ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
LIONNI, Leo : Frederick . Bartzelona: Lumen, 1969
PASOLINI, Pier Paolo: Bizitza bortitza [ Una vita violenta ]. Bartzelona: Edicons 62, Col. The Balancí 32, 1967
PAVESE, Cesare : La lluna i les fogueres ['Ilargia eta falò ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 12, 1965
PIRANDELLO , Luigi : Hau nit inprobisatu [ Questa notte si recite a soggetto ]. Bartzelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
PRATOLINI, euskara : Amants pobreen kronika [ Cronache di poveri amanti ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 1, 1965
PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [ Metello ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 15, 1966
VITTORINI, Elio : Conversa a Sicília [ Conversazione in Sicilia ]. Bartzelona: Edicions 62, Col. The Balancí 19, 1966

Bibliografia

Iturri bibliografikoak eta dokumentalak

Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)

Erreferentziak

↑ Dale May 2000.
↑ ^a ^b ^c .
↑ .
↑ .
↑ .
↑ .

Kanpo estekak

Datuak: Q2662356
Multimedia: Maria Aurèlia Capmany / Q2662356

[FOOTNOTEDale_May2000-1] Dale May 2000.

[DbD-2] .

[3] .

[4] .

[5] .

[6] .

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]