Gustav Jahn (* 17 de mei dl 1879 a Viena, Austria-Ungaria; † 17 de agost 1919 tla Ennstaler Alpen) fova n moler, graficher y arpizadëur.
A scola ie jit Gustav Jahn pra Adolf Kaufmann y dopro tla Akademie der bildenden Künste de Viena cun i maestri August Eisenmenger (1830–1907) y Alois Delug (1859–1930). Dal 1900 al 1904 fovel a scola pra Franz Rumpler (1848–1922).
Ël depenjova dantaldut pitures dla montes, pona pitures cun jënt tla montes.
Per si lëur sciche artist iel stat premiá cun l Lampi-Preis tl 1898, l Gundel-Preis tl 1899 y l Rosenbaum-Preis tl 1904.
Si gran pascion fova l ji a crëp y l jiva drët gën tla Dolomites. Dal 1901 fovl cunmëmber dl Österreichischen Alpenklub (Ö.A.K). Jahn jiva ënghe gën cui schi. Ntan la prima viëra mundiela fovel offizier tla scola dla montes di saudëies austriacs tla Dolomites.
Te Gherdëina á Gustav Jahn cunesciú la jëuna Tresl Gruber che ova truepes chedri d'ël. Do si mort á la Gruber mandá i chedri de Gustav Jahn ai siei da familia a Viena.
La gauja de si mort sul crëp adum cun Michael Kofler nen an mëi sapú. Jahn ie suplí tla curtina de Johnsbach, Steiermark.
Danter truepa autres tla Dolomites: parëi sud dla Pitla Fermeda; Tor de Funes; Sass de Mesdi parëi sud y west ; Saslonch (Langkofelkarspitze) doi vies; Cin dëic, Ciampanil Wessely; Piza Grohmann parëi Nord; Innerkofeleck ; Ciampanil Innerkofler ; 3a Tor dl Sella.