(486958) Arrokoth

Infotaula objecte astronòmic(486958) Arrokoth 
Imatge presa per la sonda New Horizons l'1 de gener de 2019 a 6,700 km de distància Modifica el valor a Wikidata
DesignacióArrokoth Modifica el valor a Wikidata
Designació provisional2014 MU69 Modifica el valor a Wikidata
Tipusobjecte clàssic del cinturó de Kuiper i asteroide binari de contacte Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsobjecte transneptunià i objecte clàssic del cinturó de Kuiper Modifica el valor a Wikidata
Descobert pertelescopi espacial Hubble[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment26 juny 2014[1] Modifica el valor a Wikidata, telescopi espacial Hubble Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època9 d'agost de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside46,83696 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside42,17359 ua
(arg (ω): 186,73059)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a44,50527 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,05239[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P296,91 a[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M309,67869 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i2,44444 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω159,20172 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Dates de periàpside8 febrer 2064 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra6.500.000.000 km [3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre33,54 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta11,06[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)26,59 (banda V)[5]
25,24 (banda I)[5] Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació15,918 h[4] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,057 (hipòtesi de modelització)[4] Modifica el valor a Wikidata
Coloríndex de color V-I= 1,35 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL2486958 Modifica el valor a Wikidata
1110113Y
PT1 Modifica el valor a Wikidata

2014 Arrokoth (denominat prèviament PT1 i 1110113Y, MU69 i batejat informalment amb el nom d'Ultima Thule) és un objecte clàssic del Cinturó de Kuiper descobert el 26 de juny de 2014 pel telescopi espacial Hubble. La seva forma irregular feia sospitar que és un sistema binari, té un diàmetre estimat de 45 kilòmetres.[6][7]

Després de la reeixida visita a Plutó, Arrokoth va ser seleccionat l'agost del 2015 com a nou objectiu de la sonda espacial New Horizons.[8] Van caler quatre correccions de rumb l'octubre i el novembre de 2015 per encarar la sonda cap el nou objectiu. Finalment el va sobrevolar amb èxit l'1 de gener de 2019, esdevenint l'objecte més llunyà mai explorat per la humanitat.[9]

Història

[modifica]

Descobriment

[modifica]
Òrbites de potencials objectius de la New Horizons. 2014 MU69 (PT1) en blau. 2014 OS393 (PT2) en vermell. 2014 PN70 en verd.

El 26 de juny de 2014 es va descobrir usant el telescopi espacial Hubble durant una sessió preliminar de cerca d'objectes del cinturó de Kuiper candidats a ser visitats per la sonda New Horizons. Aquesta cerca necessitava del telescopi Hubble, donat que la magnitud aparent de Arrokoth és de prop de 27, massa feble pels telescopis terrestres. El telescopi Hubble pot fer observacions astromètriques molt precises i es va poder obtenir una bona determinació de l'òrbita del objecte.[10][11][12]

Designació

[modifica]

Quan es va descobrir, va ser anomenat 1110113Y i anomenat col·loquialment "11".[13][14] Es va anunciar com a candidat a possible objectiu de la sonda New Horizons l'octubre de 2014 i se'l va designar de manera no oficial "Potential Target 1" (Objectiu Potencial 1) o PT1.[15][16] La seva designació oficial, 2014 MU69 li la va donar el Minor Planet Center el març de 2015 un cop s'havia recollit prou informació orbital. Després d'haver ajustat les dades orbitals, se'l va denominar planeta menor (486958) el 12 de març de 2017.[17]

La seva denominació provisional 2014 MU69 indica que va ser l'objecte descobert número 1745 durant la segona meitat de juny de 2014. Rebrà un nom apropiat després del sobrevol quan es coneguin més detalls de l'objecte.[18] La NASA ha demanat suggeriments per un malnom per usar-lo mentrestant.[19] En aquesta campanya es van suggerir més de 34.000 noms dels que 37 van ser triats per una votació final, on es va triar finalment el nom Ultima Thule, que fa referència a com a referència metafòrica a un lloc molt llunyà més enllà de les fronteres del món conegut.[20]

Finalment, se'l va batejar oficialment com Arrokoth, nom proposat pel mateix equip descobridor ja que el nom de Ultima Thule no complia les normes de la Unió Astronòmica Internacional. La paraula Arrokoth vol dir cel en llengua dels indis powhatan.[21]

Característiques

[modifica]

Basat en la seva brillantor i la distància, inicialment es va estimar que Arrokoth tenia un diàmetre de 18 fins a 41 km. Observacions posteriors, van concloure que l'objecte no té més de 30 km de llarg i és molt allargat. Actualment es creu que pot ser un objecte binari de contacte.[22] A una ocultació el 17 de juliol de 2017, es va postular que té dos lòbuls amb diàmetres de 20 i 18 km.[23] Això voldria dir que és un objecte binari primordial del cinturó de Kuiper.[24]

El seu període orbital és poc més de 295 anys, amb poca inclinació i poca excentricitat comparat amb altres objectes del cinturó de Kuiper.[25] Això indicaria que és un objecte fred clàssic del cinturó de Kuiper que no ha rebut pertorbacions significatives.[26] Els paràmetres orbitals s'han anat millorant amb observacions preses el maig i el juliol de 2015 i juliol i octubre de 2016.

Arrokoth té un espectre de llum vermell, i és dels objectes del cinturó de Kuiper més petits dels que s'ha mesurat el seu color.[27]

Entre el 25 de juny i el 4 de juliol de 2017, el telescopi espacial Hubble va estar 24 òrbites observant l'objecte per intentar determinar el període de rotació i reduir la incertesa en la seva òrbita.[28] Els resultats mostren que la seva brillantor varia menys d'un 20% mentre va rotant.[24] Això determina una ràtio entre eixos menor de 1.14, assumint una vista equatorial. Juntament amb que la forma observada és força irregular, la poca amplitud indica que el seu pol apunta cap a la Terra. Això implica que els tempos del sobrevol de la New Horizons no han de ser ajustats per coincidir amb la millor vista de l'objecte, simplificant la mecànica del sobrevol. S'ha descartat que tingui satèl·lits amb magnitud aparent de 29 o major.

Ocultació estel·lar

[modifica]

El juny i juliol de 2017, Arrokoth va ocultar tres estrelles.[29] L'equip de New Horizons va crear un equip especial per estudiar aquestes tres ocultacions estel·lars des de Sud-amèrica, Àfrica i l'Oceà Pacific.[30][31][24]

Trajectòries predites per les estacions estel·lars per 2014 MU69

El 3 de juny de 2017, dos equips de la NASA van provar de detectar l'ombra d'Arrokoth des de l'Argentina i Sud-àfrica.[24] Quan van veure que cap dels telescopis havia detectar l'ombra de l'objecte, es va especular que la mida no era tan gran o no era tan fosc com s'havia dit i que podia ser molt reflexiu o una munió d'objectes petits.[32][33] Observacions addicionals fetes pel telescopi Hubble van provar que els telescopis s'havien situat a llocs erronis i que aquestes especulacions estaven equivocades.[34][35]

El 10 de juliol de 2017 el telescopi volant SOFIA va poder posar-se a la trajectòria de la segona ocultació mentre volava a l'oceà Pacífic prop de Christchurch, Nova Zelanda. L'objectiu d'aquestes observacions era buscar materials perillosos com anells o pols prop d'Arrokoth que poguessin posar en perill la nau New Horizons. Tot i que el telescopi no estava ben centrat a l'ombra de la ocultació, les dades son suficientment bones per establir un límit a la quantitat de pols prop de l'objecte.[36] El 17 de juliol de 2017, el telescopi Hubble va comprovar la quantitat de pols o presència d'anells dins l'esfera de Hill, fins a una distància de 75.000 km.[24] Per la tercera ocultació, l'equip va prepara un conjunt de 24 telescopis petits al llarg de la trajectòria calculada de l'ombra al sud de l'Argentina (a les províncies a Chubut i Santa Cruz) per intentar millorar la mida de l'objecte.[37] Amb les observacions anteriors del Hubble, es va poder predir millor la trajectòria de l'ombra i fins a cinc telescopis van poder fer observacions.

Els primers resultats de l'ocultació del 17 de juliol mostren que Arrokoth té una forma força irregular (un esferoide extremament allargat), o inclús pot ser un objecte binari de contacte o molt proper. D'acord amb les observacions, l'objecte te dos lòbuls, amb un diàmetre de 20 i 18 km cada un.

Hi havia dues ocultacions potencialment útils predites pel 2018, però, en principi, no tant bones com les tres del 2017. Finalment, cap de les dues va ser tant bona com les de 2017. La primera, el 16 de juliol de 2018 no es va intentar observar. Per la segona, el 4 d'agost de 2018 es van desplaçar uns 50 observadors al Senegal i Colòmbia. Aquests equips van poder fer certes observacions i donar informació sobre la mida i la forma de l'objecte.[38][39]

Exploració

[modifica]

Un cop completat el sobrevol de Plutó, la nau espacial New Horizons va ser programada per a efectuar un sobrevol a Arrokoth, que s'esperava pel 31 de desembre de 2018 o l'1 de gener de 2019, a 43.4 AU el Sol a la constel·lació del Sagitari.[40][41][42] És el primer objecte a ser estudiat que va ser descobert després que es llencés la nau que l'estudiarà. El 16 d'agost del 2018 la sonda va enviar a la terra unes primeres fotografies que mostraven que l'objecte es trobava sobre la ruta prevista, malgrat trobar-se encara a 150 milions de km.

Finalment a les 5 h 34 UTC de l'1 de gener de 2019 la New Horizons va sobrevolar Arrokoth. Ho va fer a uns 3500 km de distància, tres cop més a prop que el sobrevol amb Plutó. La nau ha efectuat mesures de temperatura i cercat la presència d'algun tipus d'atmosfera, activitat geològica, de llunes o d'anells.[43] Les imatges les va enviar a una resolució de fins a 70 m per píxel (a Plutó en van ser 183).[44] Les dades recollides trigaran al voltant de 20 mesos en ser enviades a la terra en la seva totalitat, i el seu arxivament i anàlisi portaran encara un any més de feina addicional.[45]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Comparativa de la mida d'Arrokoth: Costa de Massachusetts i objectiu d'Rosetta, el cometa Churyumov–Gerasimenko.
    Comparativa de la mida d'Arrokoth: Costa de Massachusetts i objectiu d'Rosetta, el cometa Churyumov–Gerasimenko.
  • Trajectòria de la New Horizons i l'òrbita de Pluto i Arrokoth.
    Trajectòria de la New Horizons i l'òrbita de Pluto i Arrokoth.
  • Les cinc imatges que van descobrir Arrokoth
    Les cinc imatges que van descobrir Arrokoth
  • Animació de la trajectòria de la New Horizon des del llençament fins al sobrevol d'Arrokoth
    Animació de la trajectòria de la New Horizon des del llençament fins al sobrevol d'Arrokoth
  • Primera imatge en color .
    Primera imatge en color .

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: http://www.minorplanetcenter.net/db_search/show_object?object_id=2014+MU69.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=3713011.
  3. ↑ «Зонд New Horizons совершил пролет мимо астероида на окраине Солнечной системы» (en rus). [Consulta: 1r gener 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 URL de la referència: https://www.minorplanet.info/PHP/lcdbsummaryquery.php.
  5. ↑ 5,0 5,1 DOI: 10.1016/J.ICARUS.2019.01.025.
  6. ↑ «(486958) = 2014 MU69» (en anglès). IAU Minor Planet Center. [Consulta: 11 desembre 2017].
  7. ↑ Chamberlin, Alan. «JPL Small-Body Database Browser» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  8. ↑ Talbert, Tricia «NASA’s New Horizons Team Selects Potential Kuiper Belt Flyby Target» (en anglès). NASA, 28-08-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-26 [Consulta: 11 desembre 2017].
  9. ↑ «La New Horizons sobrevola amb èxit el món més llunyà que ha visitat mai una sonda». Diari Ara, 01-01-2019. [Consulta: 4 gener 2019].
  10. ↑ «New Horizons extended mission target selected» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  11. ↑ J. R. Spencer; M. W. Buie; et al. «The Successful Search for aPost-Pluto KBOFlyby Target for New Horizons Using the Hubble Space Telescope». European Planetary Science Congress (EPSC) Abstract. Copernicus Office, 2015.
  12. ↑ S. B. Porter; et al. «Ultra-High Resolution Orbit Determination of (486958) 2014 MU69: Predicting an Occultation with 1% of an Orbit». 49th Meeting of the AAS Division for Planetary Sciences Abstract, 2017.
  13. ↑ Buie, Marc «New Horizons HST KBO Search Results: Status Report». Space Telescope Science Institute. Arxivat de l'original el 2015-07-27 [Consulta: 11 desembre 2017]. Arxivat 2015-07-27 at Archive-It «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-27. [Consulta: 11 desembre 2017].
  14. ↑ «HubbleSite: Image - Hubble Survey Finds Two Kuiper Belt Objects to Support New Horizons Mission». [Consulta: 11 desembre 2017].
  15. ↑ «HubbleSite: News - NASA's Hubble Telescope Finds Potential Kuiper Belt Targets for New Horizons Pluto Mission». [Consulta: 11 desembre 2017].
  16. ↑ «Hubble Telescope Spots Post-Pluto Targets for New Horizons Probe», 15-10-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 11 desembre 2017].
  17. ↑ «MPC/MPO/MPS Archive» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 11 desembre 2017].
  18. ↑ «No Sleeping Back on Earth! – Pluto New Horizons» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  19. ↑ Talbert, Tricia «Help Nickname New Horizons' Next Flyby Target» (en anglès). NASA, 06-11-2017.
  20. ↑ Talbert, Tricia. «New Horizons Chooses Nickname for ‘Ultimate’ Flyby Target», 13-03-2018. [Consulta: 29 desembre 2018].
  21. ↑ «New Horizons: News Article?page=20191112». [Consulta: 13 novembre 2019].
  22. ↑ Keeter, Bill «New Horizons' Next Target Just Got a Lot More Interesting» (en anglès). NASA, 03-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-04 [Consulta: 11 desembre 2017].
  23. ↑ «New Horizons» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «ScholarOne Abstracts». [Consulta: 11 desembre 2017].
  25. ↑ Porter, S. B.; Parker, A. H.; et al. «Orbits and Accessibility of Potential New Horizons KBO Encounter Targets». 46th Lunar and Planetary Science Conference, 2015.
  26. ↑ «Finally! New Horizons has a second target» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  27. ↑ «Scientists Determine Color of Kuiper Belt Objects JR1 and MU69 | Planetary Science, Space Exploration | Sci-News.com» (en anglès). Breaking Science News | Sci-News.com.
  28. ↑ «HST Proposal Search» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  29. ↑ «Scientific Rationale for Observing 2014 MU69». [Consulta: 11 desembre 2017].
  30. ↑ «2014 MU69 Occultation Campaign Resources». [Consulta: 11 desembre 2017].
  31. ↑ «KBO Chasers» (en anglès). New Horizons. Arxivat de l'original el 2018-11-22 [Consulta: 11 desembre 2017]. Arxivat 2018-11-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 11 desembre 2017].
  32. ↑ Talbert, Tricia «New Mysteries Surround New Horizons' Next Flyby Target» (en anglès). NASA, 05-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-21 [Consulta: 11 desembre 2017].
  33. ↑ «The Case of the Dog that Didn't Bark in the Night» (en anglès). The Outer Sanctum, 07-07-2017.
  34. ↑ «KBO encounters - Unmanned Spaceflight.com» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  35. ↑ «The #mu69occ campaign: Occam's razor wins again ...». [Consulta: 11 desembre 2017].
  36. ↑ Chang, Kenneth «Chasing Shadows for a Glimpse of a Tiny World Beyond Pluto» (en anglès). The New York Times, 08-08-2017. ISSN: 0362-4331.
  37. ↑ JHUAPL «New Horizons Team Strikes Gold in Argentina» (en anglès). New Horizons.
  38. ↑ «New Horizons team prepares for stellar occultation ahead of Ultima Thule flyby». [Consulta: 29 desembre 2018].
  39. ↑ Keeter, Bill. «Sets the Stage for Ultima Thule Flyby», 06-09-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-26. [Consulta: 29 desembre 2018].
  40. ↑ JHUAPL «Blog: A Planet for All Seasons» (en anglès). New Horizons.
  41. ↑ «http://pluto.jhuapl.edu/News-Center/News-Article.php?page=20151026b» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  42. ↑ «Locate Asteroid 2014 MU69 in the Sky - Online Planetarium» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2017].
  43. ↑ Stern, Alan «Les faces cachées de Pluton». Pour la Science, 483, 20-12-2017, pàg. 43-51.
  44. ↑ «New Horizons Files Flight Plan for 2019 Flyby». Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory, 06-09-2017.
  45. ↑ «New Horizons Spacecraft Homing in on Kuiper Belt Target» (en anglès). Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory, 31-12-2018. [Consulta: 1r gener 2019].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (486958) Arrokoth