Abando

Ubicació d'Abando
Monument a Diego V López de Haro per Marià Benlliure

Abando és un districte de Bilbao. Té una superfície de 23 kilòmetres quadrats i una població de 52.002 habitants (2008). Limita al nord amb Deusto i Uribarri, a l'est amb Ibaiondo, al sud amb Errekalde i a l'oest amb Basurtu-Zorrotza. Comprèn els barris d'Abando i Indautxu

Va ser un antic elizate i municipi de la província de Biscaia, tenia el seient i vot 34 a les Juntes Generals de Biscaia.

Història

[modifica]

En 1300 es va fundar Bilbao en part dels terrenys dels elizates de Begoña i Abando, que va perdre el barri de Bilbo Zaharra, però va conservar la major part de la seva extensió, fins al segle xix.

Al segle xviii, Abando era l'elizate amb major població de Biscaia ("351 focs" i "2.100 persones de comunió", segons la Historia General de Vizcaya, escrita en 1793 per Juan Ramón de Iturriza y Zabala). Aquesta població es repartia en caserius dispersos dedicats a l'agricultura i ramaderia. Els únics nuclis de població densa es trobaven en les proximitats de Bilbo Zaharra, el convent imperial de San Frantzisko i les drassanes situades a la vora de la Ria. Constava de les barriades de Bilbo Zaharra, Ibarra, Mena-Urizar-Larraskitu, Elejabarri, Olabeaga, Zorrotza i Ibaizabal.

La falta d'espai per a l'expansió de la creixent capital biscaïna va propiciar que en 1870 una part d'Abando fos annexionada per Bilbao. El gran eixample de Bilbao es va realitzar a partir de 1876 a terrenys d'Abando, per la qual cosa l'actual centre de la ciutat de Bilbao s'assenta en el que antigament va ser terreny d'Abando. L'annexió de la resta d'Abando es va produir en 1890.

Els districtes bilbains 6, 7 i 8, Abando, Errekalde i Basurto-Zorrotza respectivament, s'assenten sobre el que era antigament el municipi d'Abando.

El més famós vilatà de l'antic Abando va ser Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc i pare del nacionalisme basc, que va néixer en aquest elizate quan encara era un municipi independent i va viure el canvi que va suposar l'annexió i l'expansió de Bilbao.

Evolució demogràfica (1987-2005)
Anys Població
1987 57.006
1988 58.127
1989 58.255
1990 58.504
1991 55.243
1992 55.285
1993 56.203
1994 55.969
1995 55.658
1996 52.828
1997 52.795
1998 53.307
1999 53.010
2000 52.818
2001 52.648
2002 52.403
2003 52.218
2004 51.794
2005 51.696

Transport

[modifica]

Autobusos

[modifica]
  • Bilbobus: Parades de Plaça Circular i Plaça Moyúa; connexió amb tots els altres districtes; línies per Abando:
Línia Recorregut Freqüència (minuts)
01 Arangoiti - Plaza Circular 15´
03 Otxarkoaga - Plaza Circular 10´
10 Elorrieta - Plaza Circular 15´
13 Txurdinaga - San Inazio 12´
18 San Inazio - Zorrotza 15´
26 Uribarri - Termibús 14´
30 Txurdínaga - Miribilla 15´
40 Santutxu - Plaza Circular 12´
50 Buya - Plaza Circular 60´
56 La Peña - Plaza Sagrado Corazón 10´
58 Monte Caramelo - Atxuri 15´
62 Termibús - Arabella 20´
71 Miribilla - San Inazio 15´
72 Larraskitu - Castaños 12´
75 San Adrian - Atxuri 15´
76 Artazu/Xalbador - Plaza Moyúa 20´
77 Peñascal - Mina del Morro 12´
85 Siete Campas - Atxuri 20´
A1 Asunción - Plaza Circular 60´
A2 Solokoetxe - Plaza Circular 30´
A3 Olabeaga - Moyua 30´
A5 Prim - Plaza Circular 30´

Servei Nocturn Gautxori:

Línia Recorregut Freqüència (minuts)
G1 Arabella - Plaza Moyúa 30´
G2 Otxarkoaga - Plaza Circular 30´
G3 Larraskitu - Plaza Circular 30´
G4 La Peña - Plaza Circular 30´
G5 San Adrián/Miribilla - Plaza Circular 30´
G6 Altamira/Zorrotza - Plaza Circular 30´
G7 Mina del Morro - Plaza Circular 30´
G8 Arangoiti - Plaza Circular 30´

Ferrocarrils

[modifica]
Línia Recorregut Duració viatge
C-1 Bilbao-Abando - Santurtzi 22'
C-2 Bilbao-Abando - Muskiz 35'
C-3 Bilbao-Abando - Urduña 45'

Metro de Bilbao

[modifica]
Línia Recorregut Duració viatge
L1 Etxebarri - Plentzia 47'
L2 Etxebarri - Santurtzi 35'

EuskoTran

[modifica]
Línia Recorregut Duració viatge
A Bilbao-Atxuri - Basurto 16'

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abando