Nom original | (ar) عباس حلمي الثاني |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 juliol 1874 Alexandria (Egipte) |
Mort | 19 desembre 1944 (70 anys) Ginebra (Suïssa) |
Sepultura | Qubbat Afandina |
Khediv | |
8 gener 1892 – 19 desembre 1914 ← Tewfik Paixà – Husayn Kamil → | |
Beylerbey de l'eyalet d'Egipte | |
Dades personals | |
Residència | Alexandria |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Professors | Max Hussarek von Heinlein |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Família | Dinastia de Muhàmmad Alí |
Cònjuge | Ikbal Khanum Effendi (1910–1913) Marianna Török (1895–1900) |
Fills | Prince Muhammad Abdel Moneim () Ikbal Khanum Effendi |
Pares | Tewfik Paixà i Amina Najiba Khanum Effendi |
Parents | Ismaïl Paixà, avi |
Premis | |
|
Abbàs Hilmí II d'Egipte[1] (Alexandria, 14 de juliol de 1874 - Ginebra, 20 de desembre de 1944) fou kediv d'Egipte (1892 - 1914).
Va estudiar a Viena i va succeir al seu pare Muhàmmad Tawfik el 8 de gener de 1892. Aviat es va enfrontar amb l'agent diplomàtic britànic i cònsol anglès al Caire, Sir Evelyn Baring (lord Cromer) i després amb Kitchener.
L'estiu de 1914 va viatjar a Constantinoble i el 25 de juliol fou ferit allí en un atemptat. En esclatar la I Guerra Mundial era encara a Constantinoble (agost) i també quan l'Imperi va entrar a la guerra al costat d'Alemanya i Àustria (octubre). Abbàs Hilmí va fer una crida als egipcis i sudanesos a lluitar contra els ocupants estrangers (novembre); el mateix dia es va proclamar l'estat de setge al Caire i el 18 de desembre Egipte fou declarat protectorat britànic. El 19 de desembre Abbàs fou declarat deposat i substituït pel príncep Husayn Kamil, el príncep degà de la família. Aquest va morir el 1917 i el va succeir Fuad I que el 15 de març de 1922 va prendre el títol de soldà i va declarar a Abbas Hilmi II desposseït de tots els seus drets (no pas la seva descendència) per un rescripte reial de 13 d'abril de 1922 publicat al Diari Oficial el dia 15.
El maig de 1931, establert a Suïssa, va renunciar al tron. Va morir a Ginebra el 20 de desembre de 1944. Va deixar dos fills: Muhàmmad Abd-al-Munim i Muhàmad Abd-al-Kàdir, el primer dels quals fou regent d'Egipte (1952-1953).