Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 març 1903 Bremerhaven (Alemanya) |
Mort | 18 gener 1995 (91 anys) Múnic (Alemanya) |
Sepultura | Waldfriedhof de Munic |
Nacionalitat | Alemanya |
Formació | Universitat de Marburg Universitat de Göttingen |
Director de tesi | Adolf Otto Reinhold Windaus |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica i química orgànica |
Lloc de treball | Gdańsk Múnic Tübingen |
Ocupació | Química |
Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Gdańsk Societat Kaiser Wilhelm Universitat de Múnic Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Marburg |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors |
Membre de | |
Professors | Adolf Otto Reinhold Windaus |
Obra | |
Estudiant doctoral | Peter Karlson |
Família | |
Cònjuge | Erika Butenandt |
Premis | |
Premi Nobel de Química l'any 1939 | |
Adolf Friedrich Johann Butenandt (Wesermünde, Baixa Saxònia, 1903 - Múnic 1995) fou un bioquímic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1939.
Va néixer el 24 de març de 1903 a la ciutat de Wesermünde, situada a l'estat alemany de Baixa Saxònia. Va estudiar química a la Universitat de Marburg i a la Universitat de Göttingen, on es va graduar l'any 1927, sota la direcció d'Adolf Windaus.
Des de 1931 va impartir classes a la Universitat de Göttingen i des de 1933 a l'Escola Tècnica Superior de Danzig. El 1936 fou nomenat director de l'Institut de Bioquímica de Max Planck a Berlín. Des de 1945 va impartir classes i va investigar a la Universitat de Tubinga, i posteriorment entre 1956 i 1971, va ser professor de química fisiològica a la Universitat de Múnic i president de la Societat Max Planck per al Progrés de la Ciència entre 1960 i 1972.[1]
Butenandt morí el 18 de gener de 1995 a la ciutat de Múnic, situada a l'estat de Baviera.[1]
Va orientar la seva recerca en les hormones sexuals humanes, aïllant l'any 1929 l'estrogen, el 1931 l'androsterona i el 1934 la progesterona i la testosterona, determinant, així mateix, les relacions entre aquestes i els esteroides.
El 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, que va compartir amb el químic suís Leopold Ruzicka, pels seus treballs sobre les hormones sexuals.[2] El règim nacionalsocialista en el poder a Alemanya el va obligar a rebutjar el guardó,[1] que finalment va acceptar l'any 1949.[3][4][5][6]
Les seves investigacions, a més, van tractar sobre les hormones i els virus dels insectes. El 1959, juntament amb Peter Karlson, va introduir el concepte de feromona.[7]