Aitana Sánchez-Gijón

Aitana Sánchez-Gijón

Biografia
Naixement	(es) Aitana Sánchez-Gijón de Angelis 5 novembre 1968 (56 anys) Roma
Residència	Roma
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió
Activitat	1986 -
Participà en
2000	jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes
Premis
(2022)  Premi Feroz a la millor actriu de repartiment d'una pel·lícula, per l'obra Madres paralelas (2015)  Medalla de Oro ^(en) (2004)  Premi Barcelona a la millor actriu, per l'obra El maquinista (1999)  Conquilla de Plata a la millor actriu (1998)  Premi Flaiano

Aitana Sánchez-Gijón de Angelis (Roma, 5 de novembre de 1968) és una actriu de cinema, teatre i televisió hispanoitaliana.

Biografia

El seu pare, Ángel Sánchez-Gijón Martínez (1934-2007) va ser catedràtic d'història i traductor espanyol i la seva mare, Fiorella de Angelis, professora italiana de matemàtiques.^[1] Té un germà petit, Eloy, que és músic.^[2] El seu nom va ser pres d'Aitana, la filla de Rafael Alberti (qui li va dedicar un poema, "Aitana, niña nueva") i de María Teresa León, i va ser aquesta filla la seva padrina de baptisme. També és cosina de Pablo Carbonell.

Va debutar en televisió en la sèrie Segunda enseñanza, de Pedro Masó, amb setze anys. Després va fer petits papers al teatre (La gran pirueta, 1986, de José Luis Alonso de Santos) i al cinema, fins que va arribar la pel·lícula que la va donar a conèixer, Bajarse al moro, de Fernando Colomo (1988). El seu primer paper protagonista va ser a Vientos de cólera de Pedro de la Sota, que li va valer el premi Paco Rabal a la millor actriu en la Setmana del Cinema Espanyol de Múrcia.

Una carrera que es va veure consolidada nacional i internacionalment en la dècada dels noranta amb treballs com a Boca a boca, de Manuel Gómez Pereira; El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró; o Celos, de Vicente Aranda, entre altres. Anys després van anar-se sumant títols a la llista com Un paseo por las nubes, d'Alfonso Arau; La camarera del Titanic, de Bigas Lluna; o Volaverunt, paper que la va alçar amb el premi a la millor actriu en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.

El 1999 va ser nomenada presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya substituint José Luis Borau. El 1995 va ser sens dubte el seu any més prolífic, en tenir en cartellera quatre pel·lícules i una sèrie de televisió: Baltasar el castrado, Boca a boca, La ley de la frontera, Un paseo por las nubes amb Keanu Reeves i La regenta, a més d'estrenar l'obra de teatre La gata sobre el tejado de zinc, de Tennessee Williams, al costat de Carmelo Gómez, que seria substituït més tard per Toni Cantó. Ha repetit amb Carmelo Gómez, a La carta esférica, pel·lícula d'Imanol Uribe segons una novel·la d'Arturo Pérez-Reverte i a Oviedo Express.

Des de la dècada de 1990 té la seva pròpia companyia de teatre denominada Strion.^[3] En l'àmbit televisiu, destaquen les seves interpretacions a les sèries La Regenta i La viuda valenciana, ambdues de TVE, i el seu paper de Donya Blanca a Velvet, sèrie d'Antena 3.

Trajectòria professional

Cinema

Any	Pel·lícula	Director
2014	El club de los incomprendidos	Carlos Sedes
2011	Maktub	Paco Arango
2011	Gli sfiorati	Matteo Rovere
2009	La escarcha (The frost)	Ferran Audí
2008	Háblame de amor	Silvio Muccino
2007	Oviedo Express	Gonzalo Suárez
2007	La carta esférica	Imanol Uribe
2006	Bosque de sombras	Koldo Serra
2006	Animals ferits	Ventura Pons
2004	El maquinista	Brad Anderson
2004	La puta y la ballena	Luis Puenzo
2002	No tengo miedo	Gabriele Salvatores
2001	Mi dulce	Jesús Mora Gama
2001	Hombres felices	Roberto Santiago
2000	Sin dejar huella	María Novaro
1999	Celos	Vicente Aranda
1999	Volavérunt	Bigas Luna
1999	Yerma	Pilar Távora
1999	Ruleta	Roberto Santiago
1998	Y llegó el amor	Juan José Campanella
1997	Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando	Jaime Chávarri
1997	La camarera del Titanic	Bigas Luna
1995	Un paseo por las nubes	Alfonso Arau
1995	La ley de la frontera	Adolfo Aristarain
1995	Boca a boca	Manuel Gómez Pereira
1995	La leyenda de Balthasar el Castrado	Juan Miñón
1993	El pájaro de la felicidad	Pilar Miró
1992	El marido perfecto	Beda Docampo Feijóo
1992	Havanera 1820	Antoni Verdaguer
1991	El laberinto griego	Rafael Alcázar
1989	El mar y el tiempo	Fernando Fernán Gómez
1988	Bajarse al moro	Fernando Colomo
1988	No hagas planes con Marga	Rafael Alcázar
1988	Vientos de cólera	Pedro de la Sota
1987	Remando al viento	Gonzalo Suárez
1987	Jarrapellejos	Antonio Giménez-Rico
1986	Romanza final (Gayarre)	José María Forqué

Televisió

Any	Sèrie	Director
2014-actualitat	Galerías Velvet	Carlos Sedes
2010	La viuda valenciana	Carlos Sedes
2004	Los 80	Fernando Colomo
2003	Carta mortal	Eduard Cortés
1995	La regenta	Fernando Méndez Leite
1994-1995	Días de cine (presentadora)	Antonio Gasset
1993	La mujer de tu vida 2: la mujer impuntual	Jaime Botella
1993	Moscacieca	Mario Caiano
1991	El Quijote de Miguel de Cervantes	Manuel Gutiérrez Aragón
1990	La huella del crimen 2: El crimen de Perpiñán	Rafael Moleón
1987	Casanova	Simon Langton
1986	Segunda enseñanza	Pedro Masó

Teatre

Any	Representació	Director	Repartiment
2016	La rosa tatuada	Carme Portacelli	Roberto Enríquez
2015	Medea	Andrés Lima	Laura Galán, Andrés Lima, Joana Gomila
2015	Los cuentos de la peste	Joan Ollé	Mario Vargas Llosa, Pedro Casablanc Marta Poveda, Óscar de la Fuente
2013	Capitalismo	Juan Cavestany	Silvia Marsó, Nathalie Poza
2013	La chunga	Joan Ollé	Asier Etxeandia, Irene Escolar, Jorge Calvo
2012	Babel	Tamzin Townsend	Jorge Bosch, Pilar Castro y Pedro Casablanc
2011	Santo[4]	Ernesto Caballero	José Luis Esteban
2008-2010	Un Dios salvaje	Tamzin Townsend	Maribel Verdú, Pere Ponce y Antonio Molero
2006	Odiseo y Penélope	Joan Ollé
2006	Cruel y tierno	Javier G. Yagüe
2002	Les criades	Mario Gas	Emma Suárez
1995	La gata sobre el tejado de zinc	Mario Gas	Carmelo Gómez
1993	A puerta cerrada	Miguel Narros	Mercedes Sampietro
1991	Entre bobos anda el juego	Ángel García Suárez	Iñaki Miramón
1988	La Malquerida	Miguel Narros	Ana Marzoa
1988	El hombre deshabitado	Emilio Hernández	José María Rodero
1986	La gran pirueta	José Luis Alonso Mañés	Manuel Galiana

Premis i candidatures

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1999	Conquilla de Plata a la millor actriu	Volavérunt	Guanyadora

Premis Còndor de Plata

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1999	Millor actriu protagonista	Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando	Nominada

Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Treball	Resultat
2015	Millor actriu de teatre	Medea	Guanyadora
2002	Millor actriu de teatre	Les criades	Nominada
1999	Millor actriu de cinema	Celos Volavérunt Yerma	Nominada
1998	Millor actriu de cinema	Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando	Nominada
1997	Millor actriu de cinema	La camarera del Titanic	Nominada
1996	Millor actriu de teatre	La gata sobre el tejado de zinc	Guanyadora
1995	Millor actriu de cinema	Boca a boca La ley de la frontera Un paseo por las nubes	Nominada
	Millor actriu de televisió	La Regenta	Guanyadora
1991	Millor actriu de televisió	La huella del crimen 2: el crimen de Perpignan	Nominada

Unió d'Actors

Any	Categoria	Treball	Resultat
2015	Millor actriu protagonista de teatre	Medea	Nominada
2013	Millor actriu protagonista de teatre	La chunga	Nominada
1995	Millor interpretació protagonista de cinema	Boca a boca	Nominada
	Millor interpretació protagonista de televisió	La Regenta	Guanyadora

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[5]

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1993	Millor actriu	Havanera 1820	Guanyadora

Festival Solidari de Cinema Espanyol de Càceres

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2012	Premi Sant Pancraç a la millor actriu 2011	Maktub	Guanyadora

Premis Max

Any	Categoria	Treball	Resultat
2015	Millor actriu protagonista	Medea	Guanyadora

Premis Ceres

Any	Categoria	Muntatge	Resultat
2015	Millor actriu protagonista	Medea	Guanyadora

Altres

• Premi Francisco Rabal a la millor actriu per Viento de cólera (1998).
• Premi ACE (Nova York) a la millor actriu per Boca a boca (1997).
• Premi Barcelona a la millor actriu per El maquinista (2004).
• Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2015).^[6]
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Cruel y tierno (2006).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Un dios salvaje (2008).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per Santo (2011).
• Nominada als premis Valle Inclán de teatre per La chunga (2013).
• Guanyadora dels premis Valle Inclán de teatre per Medea (2015).
• Nominada als premis Mayte (1993)
• Nominada als premis Mayte (2002)
• Nominada als premis Mayte per Un dios salvajee (2008).
• Nominada als premis Ercilla de teatre com a millor intèrpret femenina per Un dios salvaje (2009).
• Guanyadora en els premis Ercilla de Teatre com a millor intèrpret femenina per Medea (2015).
• Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema (2015)
• Premio Ciutat de Huelva del Festival Iberoamericà de Huelva per la seva trajectòria professional (2015)

Referències

1. El País
2. Perfiles
3. «Aitana Sánchez-Gijón: “En ‘La Regenta’ sentí raptos místicos paseando por la catedral”». Aisge.
4. «Aitana Sánchez Gijón representa tres obras de teatro a la vez, que forman parte de un mismo espectáculo: "Santo"». Arxivat de l'original el 2011-04-21. [Consulta: 7 setembre 2016].
5. «Premios del CEC a la producción española de 1993». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 9 gener 2016].
6. «Aitana Sánchez-Gijón y Juan Diego, Medallas de Oro de la Academia 2015.». Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 7 setembre 2016].

Premis i fites
Precedit per: José Luis Borau	President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 1999-2000	Succeït per: Marisa Paredes