El 1505 va accedir a la ciutadania de la ciutat de Ratisbona com a "pintor d'Amsberg", nom d'un poble proper.
Va esdevenir membre del Gran Consell i mestre d'obres l'any 1519, i es va dedicar al desenvolupament i enfortiment de les defenses de la seva ciutat, alhora que continuava la seva activitat com a pintor.[2] Ingressà al Consell Restringit i fou nomenat arquitecte de la ciutat el 1526. Escollit alcalde el 1528, refusà aquesta darrera funció, considerant-se massa ocupat amb les seves activitats artístiques.[3]
No se sap res de la seva formació. Potser va exercir a l'estudi del pintor miniaturista Ulrich Altdorfer -probablement el seu pare- actiu a Ratisbona entre 1478 i 1491. Va treballar per a les esglésies dels voltants i va participar al costat de Dürer, Cranach, Hans Baldung, Burgkmair i Breu a la il·lustració dels marges del Llibre d'hores de l'emperador Maximilià, avui guardat a la biblioteca municipal de Besançon.[4]
Altdorfer va ser un dels primers pintors i gravadors europeus, juntament amb Albrecht Dürer, a situar el paisatge com a tema autònom al centre de la seva obra. Forma part, amb Wolf Huber, de l'Escola del Danubi. També sol ser inclòs com a gravador en el grup de Kleinmeister, o Petits Mestres Alemanys.
La batalla d'Alexandre, encarregada pel duc Guillem IV de Baviera avui a l'Alte Pinakothek de Múnic, és considerada una de les seves obres mestres. El pretext de la victòria d'Alexandre sobre Darios el Gran il·lustra una visió del món radicalment nova. Centenars d'actors mostren un catàleg d'expressions impressionant, amb el teló de fons d'una posta de sol en flames amb un paisatge d'aigua i arbres característics. El gust pel bon viure es troba en els seus personatges amb ganyotes.[2]
El 1535, va representar la ciutat de Ratisbona davant el rei Ferran I. Artista de gran reputació, va morir a Ratisbona el 1538.[3]
↑Gardner, Helen; De la Croix, Horst; Tansey, Richard G. «The Renaissance in Northern Europe». A: Art Through the Ages (en anglès). 6th. Nova York: Harcourt Brace Jovanovich, 1975, p. 557. ISBN 0-15-503753-6.