Aleksei Xírov

Aleksei Xírov

Biografia
Naixement	4 juliol 1972 (52 anys) Riga (Letònia)
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, escriptor de no-ficció
Membre de	Cannes Échecs SV Empor Berlin Lübecker Schachverein OSG Baden-Baden Hamburger SK
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica Rússia (2011–2018) Letònia (2011–2018) Espanya (2018–) Espanya (2018–2011)
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1987) Mestre Internacional d'escacs (1989) Gran Mestre Internacional (1990)
Punts Elo (màx.)	2.755 (2008)<
Identificador FIDE	2209390
Trajectòria   Equip Competició - Hamburger SK
Participà en
2016	Olimpíada d'escacs de 2016
2014	Olimpíada d'escacs de 2014
2012	Olimpíada d'escacs de 2012
2010	Olimpíada d'escacs de 2010
2008	Olimpíada d'escacs de 2008
2006	Olimpíada d'escacs de 2006
2004	Olimpíada d'escacs de 2004
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
Família
Cònjuge	Viktorija Čmilytė-Nielsen (2001–2007)

Aleksei Dmítrievitx Xírov (en letó: Aleksejs Širovs, en rus: Алексей Дмитриевич Широв), nascut el 4 de juliol de 1972 a Riga, Letònia, (llavors República Socialista Soviètica de Letònia), és un jugador d'escacs d'elit letó d'origen rus, nacionalitzat espanyol i durant diversos anys resident a Tarragona.^[1] Té el títol de Gran Mestre des de 1990, i és probablement el millor jugador de nacionalitat espanyola de tots els temps. Ha estat campió del món Sub-16, i campió d'Espanya (el 2002 i el 2019).^[2] Fou finalista (i per tant, subcampió mundial) en el Campionat del món de la FIDE del 2000.^[3] Després de molts anys jugant sota bandera espanyola, a partir de gener de 2012 va passar a representar la federació de Letònia, i posteriorment novament la federació espanyola. En Xírov és també un reputat escriptor d'escacs.

S'ha mantingut durant molts anys en els primers llocs del rànquing mundial, i a la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2022, hi tenia un Elo de 2697 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de l'estat espanyol,^[4] i el número 42 (en actiu) del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2755 punts, a la llista de gener de 2008 (posició 9 al rànquing mundial).^[5]

Resultats destacats en competició

El 1988 es proclamà Campió del món Sub-16, a Timişoara.^[6] Va participar en el Torneig Interzonal de Manila de 1990, on hi acabà en el lloc 19è amb 7.5/13 punts.^[7] El 1991 guanyà el fort Festival d'escacs de Biel, a Suïssa.^[8]

El desembre de 2000 va tenir una actuació molt reeixida al Campionat del món de la FIDE per sistema K.O. jugat a Nova Delhi. Classificat directament per la segona ronda, hi eliminà Alexander Onischuk per 2½ : 1½, a continuació, va eliminar Mikhaïl Gurévitx a la tercera ronda, per 3½ : 2½, a la quarta ronda, Borís Guélfand per 2½ : 1½, i a la cinquena Ievgueni Baréiev, per 2½ : 1½; en semifinals (sisena ronda) va eliminar Aleksandr Grisxuk, per 2½ : 1½, i va esdevenir així finalista. En la final, va perdre contra Viswanathan Anand per 3½ : ½.^[3]

El novembre de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una actuació regular i fou eliminat en tercera ronda (setzens de final) per Mikhaïl Gurévitx.^[9][10][11] Aquell mateix any, empatà al primer lloc al Gibtele.com Masters de Gibraltar amb Zahar Efimenko, Kiril Gueorguiev, Levon Aronian i Emil Sutovsky,^[12][13]

L'abril de 2007, guanyà el fortíssim torneig actiu del Festival d'escacs de Cañada de Calatrava, per damunt de Daniel Fridman, Ivan Sokolov, i Borís Guélfand), i superant molts altres jugadors de l'elit mundial.^[14] El 2009 va guanyar el torneig d'elit M-Tel Masters amb una gran performance de 2864 punts d'Elo, fent 6½/10 punts, mig punt per damunt de Vesselín Topàlov i de Magnus Carlsen.^[15][16][17] Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,^[18][19] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una mala actuació; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Vladímir Potkin (0-2).^[20] El febrer de 2012 guanyà, per davant de Normunds Miezis al Memorial Aivars Gipslis de Riga.^[21] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,^[22] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Wei Yi ½-1½.^[23]

El desembre de 2015 fou 2-10è (segon en el desempat) de l'Al Ain Classic amb 6½ punts de 9 (els campió fou Wang Hao).^[24]

El 2017 va guanyar l'Obert Internacional Ciudad de Lorca.^[25]

El novembre de 2019 guanyà per segon cop el Campionat d'Espanya, a Marbella.^[26][27][28] El setembre de 2020 fou quart al Campionat d'Espanya, a Linares (el campió fou David Antón).^[29][30]

Participació en olimpíades d'escacs

Shirov ha participat, representant Letònia i Espanya, en onze Olimpíades d'escacs entre els anys 1992 i 2014 (sempre com a 1r tauler), amb un resultat de (+53 =50 –18),^[31] per un 64,5% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer representant Letònia a l'Olimpíada del 2014 en puntuar 7 de 10 (+5 =4 -1), amb el 70,0% de la puntuació, amb una performance de 2800.

Llibres

Shirov ha escrit dos llibres d'èxit sobre escacs, que són reculls de les seves pròpies partides:

• Shirov, Alexei. Fire on Board: Shirov's Best Games. Everyman Chess, 1995. ISBN 1-85744-150-8. ^[32]
• Shirov, Alexei. Fire on Board, Part 2: 1997-2004. Everyman Chess, 2005. ISBN 1-85744-382-9. 

Vegeu també

• Llista de Grans Mestres espanyols

Referències

1. «Nota biogràfica d'Aleksei Xírov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 27 abril 2011].
2. «Historial del Campionat d'Espanya fins a 2004» (en castellà). ajedrezenmadrid.com, 2004. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 27 abril 2011].
3. «FIDE World Chess Championship 2000» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 abril 2011].
4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 2 agost 2022].
5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Aleksei Xírov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-11-10. [Consulta: 27 abril 2011].
6. «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
7. «Torneig Interzonal de Manila 1990» (en anglès). Mark-weeks.com. [Consulta: 15 desembre 2014].
8. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
9. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
10. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
11. The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
12. Five winners at the Gibraltar Masters, Chessbase, 5 de febrer de 2005 (en anglès). (anglès)
13. «Quadre clomplet de classificació del Gibraltar Masters de 2005». gibraltarchesscongress.com. Arxivat de l'original el 2018-02-06. [Consulta: 17 maig 2011].
14. García, Leontxo. «Shirov gana el Festival Villa de Calatrava» (en castellà). Chessbase.com, 2007. [Consulta: 11 maig 2011].
15. «M-Tel Masters Tournament 2009 - Classificació final i partides» (en anglès). Chessgames.com, 2009. [Consulta: 20 maig 2011].
16. Alexei Shirov wins Super-GM in Sofia, Chessbase, 23 de maig de 2009 (en anglès). (anglès)
17. McClain, Dylan Loeb. «Highly Ranked Youth Loses Tactical Battle to an Old Pro» (en anglès). New York Times, 30-05-2009. [Consulta: 3 gener 2013].
18. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
19. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
20. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
21. «Aivars Gipslis Memorial – Alexei Shirov clear first» (en anglès). Chessdom, 12-02-2012. [Consulta: 6 desembre 2012].
22. En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
23. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
24. «4th Al Ain Chess Classic 2015». http://theweekinchess.com. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2015. [Consulta: 1r gener 2016]. (anglès)
25. «Obert Ciudad de Lorca - Historial». Club Ajedrez Lorca. Arxivat de l'original el 28 de gener 2020. [Consulta: 28 gener 2020].
26. «Campionat d'Espanya absolut i femení de 2019». info64.org. [Consulta: 24 novembre 2019].
27. Leontxo, García «Shírov, campeón de España al borde del abismo» (en castellà). El País, 24-11-2019 [Consulta: 24 novembre 2019].
28. «Candelario, sexto en el Campeonato de España Individual Absoluto y Femenino de Ajedrez» (en castellà). RegiónDigital.com, 25-11-2019 [Consulta: 4 desembre 2019]. Arxivat 4 de desembre 2019 a Wayback Machine.
29. Boyero, Jesús J. «David Antón y Sabrina Vega, campeones de España absolutos». Marca, 09-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
30. «Classificació del Campionat d'Espanya 2020». info64.org. [Consulta: 9 setembre 2020].
31. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
32. Totes les partides del llibre, en línia, a chessgames.com

Enllaços externs

• Estimació Elo d'Aleksei Xírov a «chessmetrics.com». [Consulta: 27 abril 2011]. (anglès)

Títols
Precedit per: Hannes Stefansson	Campió del món Sub-16 1988	Succeït per: Serguei Tiviàkov
Precedit per: Miquel Illescas Córdoba	Campió d'Espanya 2001	Succeït per: Oscar de la Riva Aguado
Precedit per: Salvador del Río Angelis	Campió d'Espanya 2019	Succeït per: David Antón