Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 febrer 1902 9è districte de París (França) |
Mort | 18 juny 2004 (102 anys) París |
Sepultura | cementiri de Passy |
Activitat | |
Camp de treball | Activitat literària, radiodifusió, televisió, pel·lícula i emissió de ràdio |
Ocupació | periodista, escriptor, dramaturg, productor de televisió, director de cinema, guionista, locutor de ràdio, realitzador |
Nom de ploma | André-Gillois Maurice André-Gillois D.B. Maurice |
Família | |
Germans | Henri Diamant-Berger |
Premis
| |
|
André Gillois és el nom artístic de Maurice Diamantberger (9è districte de París, 8 de febrer de 1902[1] - 16è districte de París, 18 de juny de 2004) va ser un escriptor, director i guionista francès. Pioner de la ràdio, durant la Segona Guerra Mundial va ser el portaveu del general Charles de Gaulle a Londres.
Abans de la guerra, va treballar al cinema, amb René Clair i el seu germà Henri Diamant-Berger, però també a l'edició de llibres, amb François Bernouard: va editar Jules Renard, Georges Courteline, Émile Zola. També va mostrar el seu talent a la ràdio, com a periodista i productor a Le Poste Parisien, amb Jean Nohain, freqüentant Henri Bergson, Georges Courteline, Tristan Bernard o Sacha Guitry.
El 1940 va sortir de París i va passar dos anys al sud, mentre es van establir les primeres xarxes de la Resistència i els vincles amb els britànics. El 31 d'agost de 1942, va marxar de nit en la faluca Seadog de Canes a Gibraltar, i després amb avió a Londres.
Del 17 de maig de 1943 al 24 de setembre de 1944, va dirigir el diari Honneur et patrie, diari de la resistència francesa, que va crear le Chant des partisans i que anunciava cada vespre: "Aquí Londres, els francesos parlen als francesos." L'1 de juny de 1944 substituí Maurice Schumann com a portaveu del general de Gaulle.
Després de la guerra, André Gillois es va dedicar a escriure obres de teatre i novel·les, així com programes de televisió i ràdio. A la dècada de 1950, amb Emmanuel Berl i Maurice Clavel, va encoratjar l'emissió radiofònica Qui êtes-vous ?. En 1954, va crear un dels primers jocs de la televisió francesa Télé Match, amb Jacques Antoine i Pierre Bellemare. En 1958, un jurat, on hi figurava Georges Simenon, li va atorgar prix du Quai des Orfèvres per la narració policíaca, 125, rue Montmartre, sobre la qual Gilles Grangier dirigirà una pel·lícula.
En 1973 André Gillois va publicar La Vie secrète des Français à Londres de 1940 à 1944. En 1980 va publicar les seves memòries sota el títol Ce siècle avait deux ans. En 2004, amb 102 anys, va morir a París el 19 de juny (la nit del 18 al 19). És enterrat al cementiri de Passy, amb la seva dona que va morir el 1978.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |