Anton Dòntxev

Plantilla:Infotaula personaAnton Dòntxev
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(bg) Антон Николов Дончев Modifica el valor a Wikidata
14 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Burgàs (Regne de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 2022 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Military Medical Academy (Bulgària) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, polític, guionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webantondonchev.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0232340 TMDB.org: 141254 Modifica el valor a Wikidata

Anton Dòntxev (búlgar: Антон Николов Дончев) (Burgàs, 14 de setembre de 1930 - Military Medical Academy, 20 d'octubre de 2022) fou un escriptor búlgar contemporani. Des del 2003 és acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de Bulgària. És conegut al país i a l'estranger amb la seva novel·la Temps de divisió, búlgar: Време разделно.

Biografia

[modifica]

Nasqué el 14 de setembre de 1930 a Burgàs, en una família d'empleats postals. Ja en la seva infantesa es va familiaritzar amb cançons i llegendes populars que la seva àvia Srebra li explicava.[1]La seva mare va patir tuberculosi, per la qual cosa va créixer principalment sota la cura de la seva àvia Srebra. A més d'aquest fet la seva infància estigué marcada, segons les seves pròpies paraules, per la seva extrema miopia un fet que el va conduir a un fort aïllament, perquè fins a l'edat de dotze anys es va negar a portar ulleres i fins llavors percebia el seu entorn només vagament.

La família es va traslladar de ciutat a ciutat fins que el pare es va retirar, i la família es va establir a Veliko Tàrnovo.[2] Aquí, Anton es va graduar al gymnasium el 1948, i després va ingressar a la facultat de dret de la Universitat de Sofia, Sant Climent d'Òhrid. Mentre estudiava, va treballar a temps parcial en la construcció de carreteres i ferrocarrils. Després de graduar-se a la universitat el 1953, va treballar durant diversos mesos com a jutge a Veliko Tàrnovo. Després d'abandonar el càrrec, es va dedicar completament a escriure llibres.[3][2]

Activitat política

[modifica]

Anton Dòntxev és cofundador del Comitè "Consolidació", búlgar: Съзидание Sazidànie format per membres del Partit Comunista Búlgar fins al 10 de novembre de 1989, actualment Partit Socialista Búlgar, l'expresident Gueorgui Parvànov, escriptors, editors i figures esportives.

Família

[modifica]

Es va casar dues vegades. La seva primera esposa, l'escaquista Evelina Troianska, va morir l'any 2000. Del primer matrimoni va néixer el seu fill Nikola. Als 79 anys, es va casar amb Raïna Vassíleva, de 64 anys, experiodista de la Ràdio Nacional de Bulgària.[4]

Creativitat

[modifica]

Va començar a escriure poemes en els seus anys escolars, i va escriure les seves dues primeres novel·les. La primera publicada fou la novel·la històrica "Despertar" búlgar: Пробуждане Probújdane (1956) escrita juntament amb Dimítar Màntov.[2][5]La seva primera novel·la en solitari, "Història del temps de Samuel, de Samuel i el seu germà Aron, dels seus fills Radomir i Vladislav, del pagès Jitan i del vell Gorazd el Savi, i moltes altra gent que van viure abans que nosaltres",[6]va ser publicada el 1961, i va rebre un premi atorgat per la Unió d'escriptors búlgars. El seu segon llibre, "Temps de divisió" búlgar: Време разделно Vreme razdelno (1964) fou escrit en 41 dies (segons testimonis del mateix autor). Amb aquesta novel·la, l'escriptor es va fer famós.

L'acció del llibre té lloc en el context d'esdeveniments històrics del segle xvii a les muntanyes Ròdope després de la conquesta de Bulgària per part de l'Imperi Otomà; en aquell moment, els búlgars es van convertir a l'islam.[7] La novel·la planteja la qüestió del poder, la influència de les decisions preses en períodes històrics tan tensos sobre el destí de tot el poble durant molts segles vinents; col·lideixen valors de caràcter personal i religiós. Les accions dels herois estan plenes d'heroisme i tragèdia; la tranquil·litat és destruïda per qüestions ètiques i morals complexes, i la pròpia novel·la està imbuïda de la idea de fatalitat.[8][9]

Els fets que tenen lloc a la novel·la es descriuen en nom de dos personatges: del costat cristià búlgar, en nom del monjo Atonita, el pare d'Aligorko, del costat otomà musulmà, en representació del captiu en la batalla per la fortalesa veneciana de Càndia, el noble francès convertit a l'islam, anomenat "el venecià". Cadascun d'ells té el seu propi drama de vida, i no obstant això, malgrat llurs diferents destins i mentalitat, al final llurs opinions sobre els esdeveniments són més properes.

La novel·la parla, amb una narrativa dràstica, sobre la repressió i els abusos de cada dia, de les execucions arbitràries, les violacions, la islamització forçada i l'anomenat devşirme, en el qual els nens búlgars eren arrabassats de les seves famílies per ser educats amb famílies turques i ser formats com a soldats d'elit de Turquia - l'anomenat cos de geníssers - per ser usats sovint contra els seus propis compatriotes. Aquestes experiències traumàtiques encara tenen un alt valor emocional en la societat búlgara, de manera que la novel·la és utilitzada repetidament pels cercles d'esquerra i dreta nacionalistes, per la seva pròpia ideologia.

El llibre ha estat reimprès moltes vegades,[1]traduït a més de 25 idiomes, i el 1987, el director Liudmil Stàikov va rodar la pel·lícula Vreme na nassílie, búlgar: Време на насилие ("Temps de violència").[10]

Escàndols

[modifica]

En moltes fonts modernes es diu que "Temps de divisió" fou encarregada pel règim comunista com a part d'una campanya d'opinió a favor del canvi de nom per la força dels turcs búlgars i pomacs durant els anys 60, que es repeteix després amb l'adaptació al cinema de la novel·la en els anys 80 en suport de l'anomenat "procés de regeneració".[11][12][13][14][15]

A finals de 2013, l'escriptor va respondre personalment als atacs i va negar que la novel·la hagués estat encarregada per ningú, especificant que estava escrita sobre la base d'esdeveniments històrics documentats.[16][17] No obstant això, alguns mitjans argumenten que els esdeveniments que recrea la novel·la es basen en documents històrics falsos.[18]

Als "Diaris" pòstums de l'escriptor Iordan Vàltxev, es diu que "Temps separat" va ser escrita per Fanni Popova-Mutàfova, però a causa de la prohibició de publicar-la després del 9 de setembre de 1944, la va lliurar a Anton Dòntxev.[19]

Afirmacions sobre la nominació al premi Nobel

[modifica]

El Comitè Nobel publica informació sobre els guardonats al Premi Nobel de Literatura 50 anys després de la concessió del premi,[20]i el nom d'Anton Dòntxev no està present entre els candidats publicats per al 1964 i 1965.[21][22]

No obstant això, segons alguns diaris búlgars, Anton Dòntxev va ser nominat 3 vegades per al Premi Nobel de Literatura, la qual cosa el convertiria en el segon búlgar que ha estat nominat al premi. Segons aquestes publicacions, la seva nominació va ser retirada a causa d'intrigues per enveges.[23]De nou segons la premsa búlgara, el 2005 Anton Dòntxev va obtenir 1 vot menys que el britànic Harold Pinter, i el 2006 va ser superat pel novel·lista turc Orhan Pamuk.[24]

Bibliografia

[modifica]
  • „Сказание за времето на Самуила“ / Història del temps de Samuel, (1961)
  • „Време разделно“ / Temps de divisió (1964) (33 traduccions en llengües estrangeres fins al 2008, adaptada al cinema el 1987)
  • „Девет лица на човека“ / Les nou cares de l'home (1989).
  • „Сказание за хан Аспарух, княз Слав и жреца Терес“ / Història d'Asparukh Khan, el príncep Slav i el sacerdot Teres (1968 – 1992)
  • „Странният рицар на свещената книга“ / L'estrany cavaller del llibre sagrat (1998)
  • „Трите живота на Кракра“ / Les tres vides de Krakra (2007)
  • „Легенди за двете съкровища“/ Les llegendes dels dos tresors (2015)
  • „Сянката на Александър Велики“ / L'ombra d'Alexandre el Gran (2016).[25]

Filmografia

[modifica]
  • „Време на насилие“ / Temps de violència (1988)
  • „Милионите на Привалов“ / Els milions de Privalov (1983)
  • „Завръщане от Рим“ / Retorn de Roma (1977)
  • „От другата страна на огледалото“ / A l'altra banda del mirall (1977)
  • „Изгори, за да светиш“ / Crema, per brillar (1976)
  • „Глутницата“ / La manada (1972)
  • „Калоян“ / Kaloian (1963)

Premis i distincions honorífiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Книга Нобелевского номинанта вышла в серии «Новый болгарский роман»» (en rus). Institut cultural búlgar. [Consulta: 1r abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Биография» (en búlgar). Lloc web Anton Todtxev. [Consulta: 1r abril 2016].
  3. ↑ Issak Gozes. «Антон Дончев навърши 85 години, а великият му роман „Време разделно” - 52» (en búlgar). blitz.bg, 15-09-2015. [Consulta: 1r abril 2016].
  4. ↑ (búlgar) „Антон Дончев стана младоженец на 79!“, blitz, 23 de gener de 2011
  5. ↑ «Пробуждане: исторически роман» (en rus). Google Books. [Consulta: 1r abril 2016].
  6. ↑ Títol original en búlgar: „Сказание за времето на Самуила, за Самуил и брата му Арон, за синовете им Радомир и Владислав, за селяка Житан и старейшината Горазд Мъдрия, и за много други хора, живели преди нас“
  7. ↑ Vassílev, Boian. «Хранитель духа истории» (en rus / búlgar). Moscou: Literatúrnaia gazeta, 22-09-2010. [Consulta: 17 juliol 2018].
  8. ↑ Vladímir Iànev. «"Време разделно" на Антон Дончев» (en búlgar). LiterNet, 26-01-2009. [Consulta: 1r maig 2016].
  9. ↑ «Intense Literature 12: Time of Parting, the row must go on» (en anglès). Ràdio Nacional de Bulgària, 24-01-2016. [Consulta: 18 juliol 2018].
  10. ↑ Larissa Mikhaltxuk. «Властелин прошлого». Belorussi i rinok, 09-09-04-2007. Arxivat de l'original el 03-06-2016. [Consulta: 1r abril 2016].
  11. ↑ En un informe llegit al juny de 1988 a Primorsko, durant la VIII Escola Nacional de Joves Historiadors sobre el tema: "Els problemes metodològics i historiogràfics actuals de la ciència històrica búlgara", a partir de la pel·lícula de Liudmil Stàikov, la historiadora Antònina Jeliàzkova descriu la història de la mistificació relacionat amb la conversió a l'Islam dels búlgars a la muntanya Ròdope. Segons ella: "Sobre la ciutadania búlgara, la intel·liguèntsia un cop més, aquest cop des de la pantalla gran, es mostra sinistra i mistifica els esdeveniments històrics per incitar el sentimentalisme romàntic, però sobretot la pròpia autocompassió del "destí maligne" i el "cruel conqueridor"'contra el qual hom es mostra impotent. Vegeu Antònina Jeliàzkova, El problema de l'exactitud de certes fonts internes, consagrat permanentment en la historiografia búlgara marginalia.bg, 17/06/2015 (búlgar)
  12. ↑ Albena Hrànova, „Родно, дясно и ляво: Антон Дончев“. – „Literaturen véstnik“, vol. 10, 19 de març de 2008, pàg. 3, 9-16 Arxivat 2011-01-13 a Wayback Machine.
  13. ↑ Daniela Gòrtxeva, „Кого разделя „Време разделно“ Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine., web del Comitè búlgar de Hèlsinki, 23 de novembre de 2008.
  14. ↑ En la novel·la documental de Vesselin Brànev "L'home vigilat" búlgar: Следеният човек s'explica una història relacionada amb la creació de la pel·lícula "Temps de divisió". Brànev va ser convidat a escriure el guió basat en la novel·la d'Anton Dòntxev, però s'hi va negar: "Això és el que vaig dir al director general: és immoral fer una pel·lícula sobre la conversió forçada a l'islam dels búlgars al segle xvii per tal de camuflar políticament la miserable i cruel experiència dels anys 80 del segle xx, quan els turcs de llavors foren privats d'identificació ètnica mitjançant la substitució dels seus noms per noms cristians" (Vesselin Brànev "Следеният човек" Sofia. Fama. 2007, pàgina 284).
  15. ↑ „Antònina Jeliàzkova: Манипулацията „Време разделно“ навършва 30 години“, dnevnik.bg, entrevista amb Juliana Metòdieva, 19 de juny de 2015.
  16. ↑ „Време разделно“ – фалш или истина“, entrevista per a bTV, 29 de desembre de 2013.
  17. ↑ „Акад. Антон Дончев: „Време разделно“ не е поръчка“, a 24 txassa, 29 de desembre de 2013
  18. ↑ Боян Добрев, „Църквата направи светец измислен човек в Родопите“, a „Liberalen pregled“, 11 d'agost de 2011.
  19. ↑ Inna Pèleva, "Български писателки – формули на неуспеха", revista electrònica LiterNet, 08.02.2009, No 2 (111)
  20. ↑ Nomination and Selection of Literature Laureates (anglès)
  21. ↑ Base de dades de nominacions – Premi Nobel de Literatura – 1964 (anglès)
  22. ↑ Llista del Premi Nobel de Literatura per a 1965, lloc web de l'Acadèmia Sueca. (suec)
  23. ↑ Issak Gozes,, "Escàndols al Nobel" Arxivat 2018-07-17 a Wayback Machine., Standart, 11.10.2014 (búlgar)
  24. ↑ „Plòvdiv nomina un Premi Nobel búlgar!“, „Maritsa“, 29.3.2013 (búlgar)
  25. ↑ (búlgar) Panko Antxev, „El poder com a creador de la història“, „Duma“, 13 de febrer del 2016.
  26. ↑ Decret № 147 del 23 de maig 2001
  27. ↑ (búlgar) Galina Rúleva, „Антон Дончев получи Голямата награда на СУ“, Novinar, 2 de desembre del 2004
  28. ↑ (anglès) Doctorat honoris causa per la Universitat Lliure de Burgàs, al web de la Universitat.
  29. ↑ Decret núm. 234. Butlletí de l'Estat, número 64 de 17 d'agost, consultable en línia aquí
  30. ↑ «Антон Дончев е носителят на държавната награда „Св. Паисий Хилендарски“ за 2014 г» (en búlgar). Consell de Ministres, 01-11-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 16 abril 2016].

Enllaços externs

[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Dòntxev